Marta Vidal: “Un tema com l’habitatge no se soluciona en un any, ni en quatre, ni en vuit”

PalmaMira fixament i parla aviat, llevat de quan dubta. La consellera d’Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal (Barcelona, 1977), és conscient que està en el centre de la polèmica i esquiva les preguntes que hi fan referència. L’aplicació del decret d’habitatge que acaba d’aprovar, la construcció de pisos protegits i la millora del transport públic són alguns dels grans fronts que té oberts.

Gestionau Habitatge, una de les àrees més complicades i de més repercussió social del Govern. Per què creis que les Balears han arribat a aquest punt amb un tema tan fonamental com tenir un lloc on viure?

— Hi ha múltiples factors. Les Balears han tornat un lloc molt atractiu i gent de fora vol comprar aquí. Un altre factor és el canvi del model tradicional de passar a fer lloguer turístic en plurifamiliars. Amb les plataformes, això ha provocat que sortissin al mercat com a lloguer turístic il·legal molts habitatges que han deixat de pertànyer al mercat residencial. La situació és un desastre. També hi ha manca de confiança dels propietaris per llogar els pisos i el creixement dels tipus d’interès. 

Els experts avisen que el problema de l’habitatge és profund i que no hi ha solucions senzilles. Quines altres mesures, a part del decret que heu aprovat, teniu previst dur a terme?

— El decret d’habitatge és una de les branques de la planificació estratègica. Un tema tan complex no se soluciona en un any, ni en quatre, ni en vuit. Treballam en un pla d’habitatge i per tenir un observatori amb dades pròpies. 

Quins han estat els entrebancs per haver d’ajornar l’aprovació del decret d’habitatge? Prohens us va demanar que hi afegíssiu mesures per fer front al lloguer turístic il·legal?

— No podem parlar d’entrebancs, sinó d’una aportació d’Eivissa, on la problemàtica és més urgent. La qüestió era fins a quin punt podíem incloure tota la regulació que cal per combatre de manera eficaç l’oferta clandestina. El debat va ser per no anar més enllà de la matèria del decret llei. Hi ha qüestions, com la regulació del règim infractor i les sancions, que són pròpiament de Turisme. El que vàrem fer va ser veure fins on es podia arribar perquè sortís bé.

Com es concretarà el precintament de l’oferta d’habitatge turístic il·legal?

— És un tema dels consells insulars i dels serveis d’inspecció. Amb el decret hem modificat la llei turística perquè es puguin adoptar mesures provisionals, incloent-hi la clausura, que abans només es preveia per a establiments turístics i ara es pot fer a habitatges que es comercialitzen turísticament de manera il·legal. Es dona una eina. 

Heu dit que l’habitatge turístic il·legal suposa el 90% del total, però no heu concretat de quina quantitat parlam. 

— Quan dic el 90% em referesc al que diuen els instruments d’ordenació territorial que conec. No som de Turisme i no tenc les dades fiables de quants sí i quants no. 

El decret desvincula la cèdula d’habitabilitat de la situació urbanística dels edificis. És una amnistia per a construccions que incompleixen la norma?

— En absolut. La cèdula no afecta la situació urbanística de l’immoble, que no deixarà d’estar fora d’ordenació. Volem que aquests habitatges puguin funcionar com a tals i tenir subministraments. La situació urbanística determina què passa amb els elements que queden fora d’ordenació, que no s’hi podran fer reformes ni millores, i que l’habitatge no es podrà consolidar. Tot això continuarà igual. 

Quant a la col·laboració amb el sector privat, us preocupa el risc d’especulació? Us assegurareu que es compleixen les limitacions de preus? 

— Marcam el preu limitat tant de lloguer com de venda, amb unes infraccions molt greus que arriben fins a 90.000 euros. En farem un seguiment perquè volem que el decret funcioni. 

Pel que fa al creixement de plantes i subdivisió d’habitatges, us preocupa que no es dugui a terme per manca d’acord de les comunitats de propietaris?

— De totes les mesures, crec que aquesta serà la que menys incidència tindrà. Hi ha municipis per als quals era important aquesta qüestió i els hem donat eines per fer-ho. Si jo tenc un àtic i la comunitat em diu que em posen dues plantes damunt, a mi no m’aniria gaire bé, però són qüestions que han de decidir les comunitats. 

Caldrà un informe de Patrimoni per augmentar l’altura i dividir els immobles protegits. Què passarà amb els edificis històrics sense catalogar?

— És impossible, des del Govern, arribar a totes les casuístiques. Els ajuntaments hauran de seguir el mateix procediment que adopten quan els demanen una llicència a un edifici que té un valor, però que no està catalogat. 

Idò es podrien fer malbé edificis de valor històric.

— Dubt que passi. Els funcionaris són molt estrictes amb la seva feina.

Continuareu amb la construcció d’habitatge protegit?

— La línia de l’habitatge protegit és fonamental i continuarem optimitzant els recursos de l’Ibavi. Però no som un govern propagandista. No es poden fer edificis a un cost elevadíssim, amb un manteniment amb què arquitectes i constructors es duen les mans al cap.  

Quin volum d’habitatges preveis construir aquesta legislatura?

— No en tenc cap xifra. Sé que el gerent de l’Ibavi té una diagnosi i que hem identificat els sòls vacants per fer la planificació de cada illa i saber on podem construir habitatge protegit. Gastarem tots els recursos que tenim. Una altra qüestió és com i en quines condicions.  

La legislatura passada es varen fer edificis molt innovadors, que han rebut reconeixements. Continuareu amb aquesta línia?

— Em sembla molt bé que es guanyin premis d’arquitectura, però es tracta d’optimitzar recursos i d’un manteniment factible. 

Si arriba el finançament del govern espanyol, estau disposada a mantenir la gratuïtat del transport públic?

— Primer s’haurà de veure si arriben els recursos. Recollim dades a marxes forçades, perquè ho hem de decidir abans del 31 de desembre. Es pot donar el mateix servei a la gent que ho necessita amb altres criteris, com el de generar un romanent per arreglar l’estació Intermodal, per exemple. Tenir aquesta estació com la tenim, i que hi hagi gent que es pot pagar perfectament el bitllet de bus o tren… La decisió s’adoptarà dins del marc d’un Consell de Govern.

Heu dit que els tècnics no estan d’acord amb la gratuïtat. Per què?

— Això és el que em transmet la meva directora general. Tal vegada, quan hàgim pres la decisió, es podria parlar amb la directora general, que és qui té totes les dades.

Heu parlat d’augmentar freqüències. Quines altres millores preparau?

— Ens manquen conductors de busos i trens. Miram com solucionar aquest tema. A més d’incrementar freqüències, també s’han d’optimitzar serveis i que s’arribi a més pobles. 

I voleu millorar la Intermodal.

— És clar. Sí, sí.

Què voleu fer-hi?

— Estam dibuixant cosetes.

Què passarà amb el tren de Llevant?

— No el deixarem de banda. Estam en fase de diagnosi del que hi ha per licitar i del que tenim ganes de fer. Tot això no ho puc dir encara. M’he concentrat molt en habitatge, perquè era la màxima prioritat. Sé el que es fa en altres àrees, però no he dedicat encara totes les energies a prendre les decisions en altres àmbits.  

La vostra cap de gabinet ha dimitit per incompatibilitat. La Llei de consells és clara en aquest sentit. Com pot ser que passin coses així? 

— No hi havia incompatibilitats amb la normativa de Govern, era amb la dels consells. I ella ha triat mantenir-se en la seva condició d’electa. Desconec com va passar. 

Heu estat consellera a la vegada que administradora de dues societats mercantils, una de les quals immobiliària. Què ha ocorregut perquè no us n’hàgiu desvinculat fins que era fora de termini per entregar la declaració de béns?

— No és que una fos immobiliària, sinó que era una societat amb un objecte social superampli i un vessant era immobiliari. Vaig haver de cercar algú que assumís les regnes d’un despatx d’advocats amb molt moviment. A més, s’havien de preparar escriptures i el notari era de vacances. Ho hauria fet el primer dia si hagués pogut. He optat pel compliment més estricte de la norma i m’he desfet de totes les meves participacions socials. M’hi vaig torbar un mes i quatre dies, però això no significa que no n’estigués desvinculada, perquè en vaig estar des del primer dia quant a dedicació. 

Heu aterrat al Parlament amb polèmiques amb l’oposició. Teniu una imatge de persona amb la cua de palla. Es correspon amb la realitat?

— L’única cosa que vull és fer feina, perquè fa falta. No venc del món polític i hi ha coses que no entenc. Ni hi sé jugar ni hi vull jugar. 

El vostre passat professional pot condicionar les vostres polítiques?

Que el conseller de Salut sigui metge condiciona la seva política? Segurament, però perquè entén millor la problemàtica. Que el conseller d’Educació sigui mestre condiciona la seva política? Segurament sí pel mateix motiu.