En paral·lel a la gestió de les Illes Balears, el Govern de Marga Prohens també forma part del front de comunitats governades pel PP que Alberto Núñez Feijóo ha mobilitzat per fer oposició al PSOE. El líder del PP ha agitat les institucions del seu color polític per defensar una selectivitat comuna, dur la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional o negar-se a aplicar el topall als preus del lloguer establert a la Llei estatal d’habitatge. Aquesta estratègia, però, també té un efecte bumerang. El govern espanyol ha posat la diana en algunes de les lleis acordades entre PP i Vox a les Illes i ha advertit que cercarà com revertir mesures com la derogació de la prohibició que els menors puguin anar als toros, o la de la llei de memòria.
La tempesta perfecta amenaça Prohens després d’un any de mandat
Tres manifestacions en només un mes i la convocatòria de noves protestes tensen el Govern, que intenta guanyar temps
Palma“Màxim respecte” a la concentració per la llengua que el 5 de maig va congregar 40.000 persones. “Respecte” quan un miler de persones varen clamar el 5 de juny contra la derogació de la llei de memòria. I “necessitam dades” després de la manifestació per l’habitatge digne que el 25 de maig va unir 25.000 persones als carrers de Palma. Aquesta ha estat la resposta del Govern a un mes marcat per la reivindicació ciutadana, que amenaça d’entelar el primer any de mandat de Marga Prohens: intentar refredar els ànims i, sobretot, guanyar temps. L’Executiu ha maniobrat per frenar un descontentament que s’ha propagat aviat. Tem l’horitzó d’una tempesta perfecta: el carrer encès, una temporada turística de rècord, un inici de curs amb les escoles en peu de guerra per la segregació lingüística i no poder frenar els preus de l’habitatge.
“Que cada diumenge hi hagi una manifestació en contra de les polítiques del Govern o d’un model econòmic té un desgast, i és que el carrer marca l’agenda de Prohens”, considera el politòleg Guillermo Bezzina. “Venim d’un any d’un Govern que intentava ser proactiu amb mesures com el Decret d’habitatge, les modificacions d’impostos i el Decret de simplificació”, explica. El mantra era el de “complir amb la paraula donada”: és a dir, el programa. Però després d’aquest mes, Prohens ha passat a una posició “reactiva”. Especialment, remarca, a causa de la manifestació del passat 25 de maig, amb el lema ‘Mallorca no es ven’. Una protesta pel dret a l’habitatge en què també es varen sentir nombroses proclames contra la massificació turística, i que s’afegeix a altres moviments significatius, com les protestes veïnals a Sóller o la concentració contra la saturació prevista pel 21 de juliol. Fonts de l’Executiu admeten que l’esclat els ha agafat a contrapeu. El PP és conscient que la queixa és transversal: “No són quatre ecologistes”. “Rebre queixes de Sóller o del centre de Palma, de perfils propers al PP”, apunta una altra font, és un “senyal” que, si no actua, el Govern pot patir-ne les conseqüències. Especialment, perquè enguany es preveu que la xifra de turistes pugui, fins i tot, superar els 20 milions.
El Govern va sortir al pas de la indignació social accelerant la presentació d’una reforma lleu del Decret de turisme responsable i creant una mesa per un pacte social i polític per la sostenibilitat que ha d’implicar oposició i societat civil. Per ara, ha comportat la posada en marxa d’una plataforma de participació, perquè ciutadans i entitats en puguin fer aportacions. Passaran a dotze grups de treball que, després de filtrar-les, les enviaran a un comitè d’experts. Finalment, ells elaboraran un document que servirà de base per prendre mesures. No hi ha calendari ni un termini per enllestir-lo. Per a Bezzina, és una manera de “guanyar temps i implicar el sector turístic” en les mesures. Fonts de l’Executiu, en canvi, asseguren que, des del novembre de 2022, el PP ja tenia enquestes que deien que la saturació estava entre les primeres preocupacions de la ciutadania. “L’aposta per la contenció no és una pantomima”, assenyala una veu del Govern: “Ens jugam molt, i les mesures necessiten consens”.
Hi coincideixen fonts del Consell insular d’Eivissa, principal influència en el canvi de discurs del PP, que ha passat de denunciar la “turismofòbia” de l’esquerra quan era a l’oposició a prometre mesures de contenció similars o més contundents que les del Pacte. “Fa una legislatura que Eivissa estudia les dades de com limitar l’entrada de vehicles”, diuen aquestes fonts: finalment, es farà mitjançant una llei que es tramita al Parlament. “En donar dades als sectors econòmics, hem convençut les veus crítiques”, assenyala la mateixa font. El PP no es pot permetre perdre el suport del sector turístic.
Al setembre, la segregació
Després d’un estiu en què el Govern no podrà evitar la saturació ni la corba ascendent de preus de l’habitatge, arribarà setembre. Amb aquest, l’inici del primer curs en què s’aplicarà el Pla de segregació lingüística, que pot tornar a revoltar els docents. Es tracta de la cessió més costosa que el PP ha fet fins ara davant Vox. Fonts de l’Executiu veuen en la darrera concentració per la llengua un “toc d’atenció en política lingüística”, i esperen que la sang no arribi al riu amb el nou curs. Des d’aquella protesta, el PP s’ha esforçat a recordar el seu compromís amb la unitat de la llengua, mentre que Vox ha radicalitzat la seva posició i ha arribat a reclamar que es reconegui el ‘balear’ com a idioma diferent del català a l’Estatut. “A mesura que avanci la legislatura, Vox anirà accentuant les diferències amb el Govern”, auguren les mateixes fonts. Fonts de l’Executiu admeten el “malestar” a la comunitat educativa, però consideren que no s’ha arribat a la “crispació” de l’etapa de José Ramón Bauzá.
L’analista polític Toni Forners defensa que el PP ha aprofitat el “període de lluna de mel” (d’alta popularitat) de què gaudeixen els governs durant el primer any de mandat per aplicar les mesures més conflictives pactades amb l’extrema dreta: “A partir d’ara, pot adoptar una posició més moderada, el Govern cada vegada tindrà menys incentius per adaptar-se a Vox”.
Sigui com sigui, l’expert considera que, tant en aquesta qüestió com amb les protestes contra la derogació de memòria democràtica, hi ha una “espurna de mobilització” que amenaça, també, l’Executiu. Tot i això, fonts del PP diferencien les protestes per l’habitatge de les manifestacions per la llengua o la memòria: els populars les ubiquen en col·lectius allunyats d’un voltant potencial. Un càrrec popular apunta una altra tesi que es debat al partit: la possibilitat que “una part” de les protestes estiguin “instrumentalitzades” per l’oposició. “El 2022, no hi havia congestió? Quan el PSIB plantejava retirar el requisit de català a la Sanitat, no hi havia cap argument per manifestar-se?”, es demana.