Juan Antonio Amengual: "Si tens els menors migrants porta amb porta, tens un problema"

PalmaJuan Antonio Amengual (Palma, 1969) ha aprovat amb Vox un nou reglament lingüístic per afavorir l'ús del castellà a l'administració local. Va canviar Sant Jordi per Sant George i va introduir el castellà en els premis literaris del municipi. Aquestes són algunes de les mesures més ideològiques del primer any i mig de mandat. I assegura que ho tornaria a fer. Pel que fa a l'economia del municipi, reivindica la millora de Magaluf i proposa un model turístic de luxe en lloc del de gatera, que ha fet famosa aquesta zona de Mallorca. Quant a immigració, Amengual marca distàncies amb l'extrema dreta, però a la vegada diu que entén les queixes dels veïns que no volen un centre de menors migrants al municipi.

Aviat complireu dos anys de mandat. Quin balanç en feis?

— Hem pogut dinamitzar el que la gent demana: que tot estigui ben net, que les voreres no tinguin bonys. En l'àmbit turístic, hem treballat amb una missió molt clara, que és la desestacionalització. Ja hi ha hagut una evolució en aquest sentit, i entre 2023 i 2024 hem tingut un augment de places. Què cercam? Que hi hagi més feina, que el teixit comercial millori i que tothom pugui cotitzar dotze mesos. Hem posat en marxa projectes que venien d'enrere, amb fons europeus, com el passeig Marítim de Magaluf [ara es diu de Gabriel Escarrer], l'avinguda del Rei En Jaume i el bulevard de Peguera. Hem aconseguit doblers per comprar hotels, cosa que ens permetrà esponjar. S'invertiran dotze milions d'euros a la finca Galatzó perquè funcioni com a finca.

Què s'està fent en matèria de seguretat?

— Hem reduït la zona del turisme d'excessos a només un carrer per desestigmatitzar l'entorn de Magaluf, que és en un procés de canvi enorme. La dotació que ens ha arribat mitjançant la Llei de turisme la destinarem a reforçar la Policia i a fer una feina de comunicació. Hem aconseguit que la Convenció d'ABTA –la més important d'agents britànics, que es fa un pic a l'any– es faci a Magaluf per comunicar que ja no és el que era. Feim el Festival de Literatura Expandida (FLEM), el Mallorca Live Festival... Hem aconseguit que Magaluf no surti al diari per un tema d'excessos, sinó tot el contrari. El balconing és una història del passat, no se n'ha donat cap cas. Les incidències a escala policial han baixat una barbaritat. El canvi funciona.

Cap a on ha de canviar el model?

— El turisme de gatera cada vegada és menor. La tipologia del client ha canviat. Hotels que fa uns anys rebien 4.000 joves que venien a passar-ho bé d'una manera desbocada ara reben famílies. A més, hi ha un segment del luxe que està entrant amb molta força dins aquest entorn, d'hotels de 4 i 5 estrelles. Les companyies hoteleres han presentat projectes de reforma que reorienten el perfil a un target de gent més madura, amb un altre concepte d'oci: diürn, més tranquil. Això no és una cosa que canviï d'avui per a demà, però sí que és una realitat. S'ha creat un sentiment turismofòbic que a Calvià no ens podem permetre. El 87% del PIB de Calvià són els serveis turístics, els hotels i l'oferta complementària. Absolutament tothom viu d'això i ho hem de cuidar i amanyagar. Sempre preservant i tenint cura del tema mediambiental, social i econòmic. Què volem? Que vinguin més turistes? Sí, però no el juliol i l'agost, volem que vinguin durant tot l'any.

Què opinau del missatge que s'està donant des del Govern que s'ha de limitar i fins i tot reduir el turisme?

— Al juliol i agost tothom està d'acord que ja en venen prou. La paraula 'limitar' no m'agrada. Ja n'hi ha prou i els recursos són els que són. Hem tingut un creixement totalment desproporcionat de l'oferta de lloguer vacacional, que en vuit anys ha crescut fins a gairebé 120.000 places. Després ha augmentat una oferta il·legal no controlada, que és la socialització del turisme, que ha llevat oferta del mercat. La gent jove no pot accedir a un habitatge, ni en lloguer ni en compra. Això és el que ha creat sentiments turismofòbics: la manca d'accés a l'habitatge i un problema de convivència turista-resident. El turista no és on ha de ser: ha de ser als hotels i als habitatges vacacionals reglats. Fa vint anys no hi havia un sentiment turismofòbic. Ningú tenia cap problema. I ara resulta que tots fan nosa? Hi hem de posar límits, per descomptat, però tenim marge de creixement a les voreres de les temporades. Vàrem anar a la World Travel Market amb un missatge de One Tourist, one friend, vàrem fer una cançó amb una rumba per dir que a Calvià els turistes són benvinguts. La gent es pot manifestar, però és que donam un missatge que no és el correcte.

Heu parlat del turisme de luxe. Aquest model ha rebut algunes crítiques on s'ha duit a terme, com a Eivissa.

— L'oferta d'Eivissa és un concepte diferent del nostre. Avui, el luxe s'entén diferent. Si et menges una llesca de pa amb sobrassada davall una figuera i et fan un taller sobre com es fa l'oliva trencada a un entorn curiós i bonic... El luxe, vist des de Mallorca, és més un tema de cercar allò autèntic. Allò de tota la vida, duit a un punt que sabem comercialitzar. Sabem vendre allò nostre, l'autèntic, i això fa que s'estengui la temporada i puguem fugir de clixés.

Hi ha guetos d'estrangers a Calvià, de gent que ve a Mallorca pel sol i la platja, però no està en contacte amb la cultura local. Quins plans teniu per revertir això?

— Un dels nostres plans ha estat celebrar Saint George, que no té res en contra de Sant Jordi, sinó que ho feim perquè la comunitat britànica surti al carrer i es faci seva una festa que la feim per ells. El 30% de la gent són estrangers centreeuropeus. No tenim un problema d'immigració, tenim multinacionalitats al municipi. Els alemanys celebren l'Oktoberfest; els irlandesos, Saint Patrick. Els de la Comunitat Valenciana, les Falles, la Verge del Rocío. Es fan festes de tot tipus i color. I després feim les nostres: Sant Antoni, Sant Joan, la Fira de vins...

Llavors no som nosaltres els que ens adaptam a ells, si feim les seves festes?

— Feim les seves festes perquè som receptors, amfitrions. Hem anat a cercar-los i ara els tenim aquí. Hem de saber combinar qualsevol festa seva amb les nostres. Som veïns, pretenem governar per a tothom.

Fruit del pacte de governabilitat amb Vox es varen fer iniciatives que afavorien l'ús del castellà, com els premis literaris Rei En Jaume, el nou reglament lingüístic... Ho hauria fet igual si no hagués hagut de menester Vox?

— Crec que sí. Hem volgut posar al mateix nivell les dues llengües. Que tu lliurement puguis emprar el català o el castellà en funció de com et sentis més còmode. A escala interna de l'Ajuntament, el que vàrem dir és que, si et comuniques en castellà, et contestin en castellà. Abans et comunicaves en castellà i et contestaven en català. Per què? Hi ha moltíssima gent que no usa el català com a llengua vehicular. Te'n vas a les escoles i els nins, molts, xerren en castellà a Calvià. Hem normalitzat una situació que hi ha al carrer, en cap cas hem desprotegit el català. Als premis literaris, quan eren només en català s'hi presentaven poquíssimes obres. Ara els hem fet en català i castellà i els de català s'han multiplicat per tres. On és el problema? No hem llevat res al català. I el pacte amb Vox no té res a veure amb això.

Com estan ara les relacions amb Vox?

— Som socis de govern. Hi ha posicionaments ideològics que no compartim. El tema dels menors migrants és molt delicat i tenim temes en què no estam alineats. Però estam alineats en la majoria. Això és com els matrimonis. Treballam per d'aquí al 2027 fer una gran feina, una gran gestió i que els veïns ho coneguin. Però tampoc podem anar en contra de la comunitat que vota Vox perquè cada vegada és més grossa.

El batle de Calvià tomba una moció de Vox per "racista": "M'avergonyesc dels meus companys de Govern"

Vàreu tombar una moció de Vox sobre els menors migrants qualificant-la de "racista". Quina posició teniu sobre aquests menors?

— Tenim un centre que no és de l'Ajuntament, és de l'Església. Juntament amb l'IMAS, tenien previst obrir-lo per acollir-hi menors migrants no acompanyats. Quan ens ho varen comunicar, vàrem preparar una reunió amb la junta dels veïns de Calvià. Els varen dir que, com a mal menor, durien nines i d'una manera molt progressiva. Això semblava que podia encaixar. Però tot depenia que hi hagués una assemblea de veïns. Es va votar. Varen sortir 125 vots en contra i 25 a favor. Ho vàrem traslladar a l'IMAS. Automàticament, uns altres veïns,150, presentaren una instància dient: "Nosaltres hi estam d'acord". Dins el poble hi havia molta inquietud. Poc després, una altra associació va presentar 500 firmes més en contra. I nosaltres enmig. Vàrem dir que estaríem amb el que decidissin els veïns. Com a batle, entenc que hem de cuidar i donar un lloc de qualitat i un espai a aquests joves, però els veïns havien traslladat la seva posició. Era una situació que generava un conflicte enorme. Jo no dic que siguin delinqüents, no ho dic. Però sí que hi ha antecedents en els quals aquests espais generen un conflicte i això és una realitat. Què ha passat al final? El PP i Vox hem fet una comunicació a l'IMAS dient que no els volem a Calvià vila. No hi ha més espais i el més probable és que aquest centre es pugui transformar per a un ús social. Aquest va ser el debat. No és estar en contra de la immigració, sinó simplement que el lloc no és l'adequat. Moltes vegades aquests centres estan aïllats.

Per què?

— És una realitat que hi ha hagut problemes. I diràs, això és fake news... No! Si tens una filla de 12, 13, 14 anys, i hi ha uns immigrants, no estàs tranquil. Potser s'ha provocat un estat d'alarma que no s'hauria de crear, però el tenim. Si el tenim, què feim? Hem de donar un espai a aquests joves quan arriben, però també veure per què venen tots aquí, i si feim un efecte crida. Tu ets més o menys promenors no acompanyats en funció de la distància a la qual tinguis el centre de menors de ca teva. Si el tens a vint quilòmetres, no et fan nosa. Però si el tens porta amb porta, tens un problema.

Com veis la legislatura a escala autonòmica? Com veuríeu un escenari d'eleccions anticipades?

— La presidenta i tot el seu equip tenen cintura per tirar endavant la legislatura. És molt difícil fer unes eleccions anticipades. Mobilitzar el vot és molt complicat. Estratègicament seria un error. Ara bé, també hi ha circumstàncies que t'obliguen i et condicionen. La presidenta té tot el suport de tots els batles perquè faci el que calgui. Si cal, ens posarem en mode eleccions. Si hem d'aguantar, aguantarem per arribar al 2027.