Tensió al cos diplomàtic espanyol pels nomenaments d'Albares

MadridQuan va esclatar la crisi per la llei del només sí és sí, el govern espanyol va oferir a Podem que Irene Montero fos designada ambaixadora a Xile. Tractar aquest càrrec, el nivell màxim dins de l'escalafó de la carrera diplomàtica, com una fórmula "bonica" –segons va denunciar la formació lila– per treure's de sobre algú, és una pràctica habitual qüestionada des de fa anys per membres del cos diplomàtic, format per funcionaris de l'Estat que han de fer oposicions i anar acumulant mèrits durant anys per accedir-hi. Altres exministres de Pedro Sánchez, a diferència de Montero, van acceptar aquest destí. Isabel Celaá, exministra d'Educació i exportaveu de l'executiu, és ambaixadora al Vaticà; Héctor Gómez, exministre d'Indústria, ho és a l'Organització de les Nacions Unides, amb seu a Nova York, i Miquel Iceta, extitular de Cultura, a la Unesco, amb seu a París.

Legalment, el govern espanyol pot situar a qui vulgui com a ambaixador. Segons recull la llei d'acció exterior, és el consell de ministres qui designa i cessa un ambaixador a proposta del ministre d'Exteriors, a qui es dona la "potestat discrecional" de fer nomenaments no només entre funcionaris sinó també entre persones que no formin part del cos diplomàtic. "Atenent criteris de competència professional i experiència", afegeix la norma. La utilització política d'aquest càrrec no és un debat nou ni exclusiu del mandat de Sánchez, sinó que també passava amb el PP. Va ser sonada la designació de Federico Trillo, exministre de Defensa, com a ambaixador al Regne Unit per la contradicció que suposava amb la promesa que havia fet poc abans l'aleshores ministre d'Exteriors amb Mariano Rajoy, José Manuel García-Margallo, que a partir del seu mandat la norma seria que les ambaixades estiguessin "reservades als membres del cos diplomàtic".

El fet que ambaixades "tècniques i sensibles" com la de l'ONU i la Unesco s'hagin utilitzat per retirar polítics que deixen de tenir lloc a primera línia ja havia generat crítiques contra l'actual titular d'Exteriors, José Manuel Albares. L'Associació de Diplomàtics Espanyols (ADE), la majoritària en la carrera, va denunciar a finals del 2023 que s'hi situessin persones "sense trajectòria internacional rellevant" quan tradicionalment hi accedeixen "diplomàtics de vàlua contrastada". Un nou comunicat de l'ADE, de fa dues setmanes, ha situat el focus de nou contra Albares. En aquest cas, per haver fet tres cessaments considerats "arbitraris" de funcionaris als quals s'ha substituït per altres membres de la carrera diplomàtica triats pel ministre. La polèmica ve pel fet que ha decidit substituir-los de manera sobrevinguda abans que acabés el seu mandat. Es tracta dels ambaixadors a Croàcia, Corea del Sud i Bèlgica. Aquest darrer, Alberto Antón, per haver-se quedat adormit en un acte públic.

L'ambaixador destituït per fer una "dormideta" esclata contra Albares: "És una maniobra maldestra, ridícula i mesquina"

Antón va contraatacar amb una missiva en la qual acusava Albares de voler "sembrar la inseguretat i la por" entre el cos diplomàtic. Ho ha denunciat també el president de l'ADE, Alberto Virella, que parla d'un clima de control total per part del ministre d'Exteriors. Se l'acusa d'actuar des de la visceralitat i per qüestions d'animositat personal en els relleus. En el cas de Guillermo Kirkpatrick, exambaixador a Corea del Sud, la destitució va arribar després que es reunís amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, sense demanar autorització als seus superiors. La decisió sobre l'exrepresentant d'Espanya a Croàcia, Juan González-Barba, que havia ocupat altres càrrecs de responsabilitat amb el PSOE, es va produir després que publiqués un article que lloava la contribució de la monarquia en la projecció de la imatge d'Espanya.

Aquesta mena de relleus prematurs ja havien estat objecte de queixes. Ja se li van retreure a l'exministre Josep Borrell quan va agafar el testimoni de Margallo. En el cas d'Albares, la decisió s'ha pres quan porta en el càrrec des del 2021 i no amb un canvi de color polític del govern. També sense que hi hagi motius de pes, segons remarca el president de l'ADE. Virella va més enllà en la denúncia i diu que els nomenaments són la "punta de l'iceberg" d'una jerarquització que també denuncien diplomàtics consultats per Europa Press, que lamenten que totes les decisions passen pel ministre i que no comparteix informació sensible amb ells, cosa que en alguns casos els fa anar perduts. "Es comporta com un ministre d'un Estat que no és democràtic", denuncia fins i tot un d'ells. Des de l'ADE també l'acusen d'haver-se envoltat d'un equip que "sap menys que ell" per evitar que se'l qüestioni. El sindicat Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) s'ha sumat a les crítiques advertint del "deteriorament progressiu" d'Exteriors amb "l'abús del sistema de lliure designació" per "premiar" persones afins.

El reglament que no arriba

Albares ha sortit al pas de les crítiques defensant que està complint la llei i que Exteriors "es regeix per les vies habituals". "Quan la missió o el context canvia, es veu quina persona és la millor per ocupar el càrrec", va justificar sobre els relleus. Fa anys que es planteja com una solució a aquesta situació que s'aprovi un reglament que fixi "criteris objectius" per nomenar i destituir ambaixadors. És el que demana l'ADE. El govern de Rajoy en va aprovar un el 2014, dos anys després del polèmic nomenament de Trillo, que el Tribunal Suprem va tombar el 2017 per no haver-lo negociat amb els sindicats. L'intent de recuperar-lo, iniciat per Arancha González Laya, predecessora d'Albares, ha quedat en un calaix sense data d'aprovació. Virella acusa el ministre de mantenir el nou reglament congelat per no veure limitada la seva discrecionalitat mentre que Exteriors s'escuda que està esperant que s'aprovi una altra norma que regularà la funció pública per adaptar-lo. Ara bé, tot i estar en vigor el reglament que recollia els requisits que havien de complir els diplomàtics, Margallo va nomenar igualment l'exministre d'Educació José Ignacio Wert ambaixador a l'OCDE el 2015.