Teresa Forcades: “L’assemblea de la CUP no hauria d’investir Mas”

BarcelonaTeresa Forcades va fer un pas enrere abans del 27-S, tot i que havia deixat el monestir per liderar l’entesa d’un gran front d’esquerres. Amb un permís de tres anys –viu al domicili familiar, al barri de Gràcia– observa expectant l’escenari polític. Acaba d’escriure el seu primer llibre en anglès per acostar-se al públic britànic –amb el títol 'Fe i llibertat'–, i continua fent classes a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Quin paper ha de jugar Procés Constituent en aquests moments?

El 27-S vam presentar una proposta per fer de frontissa dels diferents espais de l’esquerra que facilités una nova hegemonia. Però no es van crear les condicions perquè ho poguéssim fer amb garanties. I tot plegat ens va tensionar com a moviment. Aquell debat encara no l’hem resolt. Per això, farem una assemblea general a finals de febrer. No hem estat capaços d’aconseguir la unitat, i hem de veure com ens reorientem. Una possibilitat teòrica seria dir que hem aportat alguna cosa a la política catalana, però que toca dissoldre’ns i cedir el torn a altres actors, com Barcelona en Comú, Podem i els espais de la Crida Constituent agrupats a l’entorn de la CUP, que abans no existien. Però crec que la nostra estratègia política, el nostre accent, és més vigent que mai. I, per tant, l’altra opció a l’assemblea seria dir que podem jugar un paper rellevant en l’actual context polític.

Després del 20-D és més oportú que mai que Procés Constituent faci de frontissa entre els espais d’En Comú Podem i la CUP?

És més necessari que mai que hi hagi la frontissa. Si no s’articula això, perdrem una oportunitat històrica. Sembla un tòpic dir-ho, però és més veritat que mai. A Procés Constituent hauríem d’estar a punt per fer la nostra aportació, perquè és un moment excepcional.

Com s’ha aconseguit relacionar uns actors que no han estat capaços de confluir fins ara?

Ens falta la decisió de l’assemblea de la CUP. És diferent si anem a unes noves eleccions o si hi ha acord i es tira endavant la resolució del 9 de novembre. Amb noves eleccions, la situació ideal seria tornar a intentar la unitat de l’esquerra. La meva opinió és que es podria iniciar un procés constituent de forma unilateral, però sense que això vulgui dir que el punt final serà una República independent. Per què? Perquè a Catalunya hi ha un gruix determinant de persones que no estan en contra de la independència, però que no els motiva per si mateixa si no està vinculada a la justícia social. Hem de convèncer els indecisos, sumar-los en la primera fase del procés constituent. Aquesta estratègia implicaria fer el referèndum a mitjà termini. El que no es pot fer és contraposar la unilateralitat del procés amb la necessitat de fer el referèndum. No ens hem d’esperar que Madrid ens doni permís. Si ens esperem que ens donin el permís, molt probablement no ens el donaran i, a més a més, estem perdent el que valoro més de tot plegat, l’empoderament popular. Si tot això no ve de baix, no ho aconseguirem mai.

Sense l’escenari d’eleccions, quin és el guió que proposa?

Totes aquestes forces de l’esquerra hem de participar en el procés constituent que s’obri. Haurem de veure de quina manera serà obert, sensible i penetrable a aquesta voluntat popular. Veig que hi ha una proposta de tirar endavant un procés constituent, però no està gens clar. L’Assemblea Constituent és fonamental per fer aquesta transició a la República. Però qui hi participarà? És fonamental que tot això tingui una arrel popular. Tenint en compte que tenim un Estat en contra, fer que el Parlament esdevingui Assemblea Constituent pot provocar un buit de poder. Potser seria més adequat pensar en dues cambres.

L’assemblea de diumenge determinarà quin escenari és el més probable. La CUP hauria d’investir Mas?

Crec que no. Hi podria haver un escenari en el qual aquesta investidura de Mas valgués la pena perquè s’ha pogut blindar la resta de qüestions. La CUP, com tots els agents polítics que vulguem aportar alguna cosa de bo, hem de tenir la ment oberta, perquè la cosa és complexa i ens hi juguem molt. Però obertura mental no vol dir perdre el nord. La CUP hauria de tenir clar que qualsevol cosa que faci no hauria de contradir aquest salt en justícia social i, si hi veu una possibilitat i això implica desdir-se d’una cosa, la intel·ligència política és fer-ho. Amb el que jo sé del contingut de la proposta d’acord [de Junts pel Sí], la CUP no pot dir als seus votants que això serà bo per al país. No ho poden dir perquè no ha quedat clar. Un procés com el que hem viscut a Catalunya els últims anys, des de dalt no es pot parar. Ja ha passat el punt de no retorn. No es pot reprimir, però es pot desviar. I això és la màxima responsabilitat que tenen els actors polítics. La voluntat ha de ser d’entesa i d’obertura, però hi ha uns mínims, i aquests mínims s’han de blindar.

Veu clarament insuficient la proposta d’acord presentada a la CUP?

Sí, i no només la part social. Hem de saber com farem el procés constituent. La meva motivació política és el procés constituent. Intento ser flexible, però també realista. Si no ho podem canviar tot des de baix, no veig marge de maniobra.

A diferència del 27-S, ara Podem ha fet bandera del referèndum.

Això ens fa pensar que més endavant també hi pot haver més canvis si trobem l’eina i la conjunció de forces adequada. Val la pena treballar per fer-ho possible.