El testaferro uruguaià d'Eduardo Zaplana reconeix que va lliurar a l'expresident valencià 2,3 milions d'euros

ValènciaL'advocat uruguaià Fernando Belhot, a qui se situa en el sumari del cas Erial com a testaferro de la xarxa que hauria dirigit Eduardo Zaplana per amagar les suposades comissions rebudes després de la privatització de les ITV valencianes, va assegurar davant del jutge que l'expresident valencià era el propietari dels diners que havia gestionat en nom dels socis de l'excap del Consell, Joaquín Barceló i Francisco Grau.

Durant una declaració davant el jutge que instrueix el cas, feta el 25 de gener passat mitjançant una videoconferència des de l'Uruguai, l'advocat va explicar que va conèixer a Zaplana el 2009 i que durant els anys que va estar gestionant els fons de les empreses pantalla li va lliurar uns 2,3 milions d'euros procedents de diferents comptes, segons consta en el sumari a què ha tingut accés l'agència Efe.

Belhot va detallar que, durant una reunió amb Zaplana i els seus dos supòsits testaferros, Barceló i Grau, celebrada el 2009, li van demanar opinió per "optimitzar fiscalment" les seves empreses immobiliàries. Segons l'advocat, va ser Zaplana qui va decidir el traspàs de fons de l'empresa Imison International a dues societats uruguaianes, Disfey i Misfey, i "si bé en un principi es va manifestar que Barceló era qui tenia problemes fiscals per no haver declarat aquests actius a Espanya", amb el temps Belhot "es va adonar que el protagonista era Zaplana, a qui feien consultes contínuament".

Sobre aquest aspecte va afegir que finalment "li va preguntar directament a Zaplana si tenia alguna cosa a veure amb les empreses" i que ell mateix li va reconèixer que "ell en tenia la majoria i ells dos una petita quantitat i que no havia volgut aparèixer com a titular d'aquests actius financers perquè era una persona amb activitat pública molt important".

"Res per escrit"

Belhot va remarcar que durant els nou anys que va durar la relació entre ells dos els contactes amb Eduardo Zaplana mai van ser per correu electrònic o missatgeria mòbil, i que tan sols parlava amb ell a través d'un telèfon mòbil o de la seva secretària, Misouko Henriques. L'advocat va afegir que "tots els acords amb els tres indicats van ser verbals" i que no té "res signat amb Joaquín Barceló ni amb Eduardo Zaplana".

L'advocat uruguaià va admetre també que va gestionar actius financers per un import de 7,9 milions d'euros i que "en donava puntualment notícia a Zaplana, unes tres o quatre vegades l'any". Belhot va detallar també que els seus honoraris "eren el 0,75% de la suma de tot el que s'administrava anualment", i que la rendició de comptes es feia de manera verbal, "perquè Zaplana no va voler tenir-ne constància per escrit".

Pagament mitjançant "agents de canvi"

En la seva declaració, l'advocat va afegir que Zaplana li demanava "quantitats per retirar" que li feia arribar normalment a través del sistema de "canvis" consistent a contactar amb agents de canvi, "que són intermediaris. Ells s'encarreguen, gràcies als contactes que tenen a tot el món, de proporcionar el lliurament dels diners personalment a la jurisdicció on se'ls demani".

Sobre aquest aspecte ha concretat que el 90% dels diners que va enviar a Eduardo Zaplana els va rebre a Madrid la seva secretària Mitsouko, "a qui els hi lliurava algun contacte amb l'exterior, o fins i tot algun amic o xofer de Zaplana".