Munté admet que va deixar el Govern perquè li feien "respecte" les responsabilitats penals de l'1-O

MadridL'exconsellera de Presidència i exportaveu del Govern Neus Munté és l'única veu de la Generalitat que ha testificat aquest dimarts al Tribunal Suprem, en l'onzè dia del judici al Procés. Munté va deixar l'executiu de Carles Puigdemont el juliol del 2017 en una remodelació de Govern feta a mida per esvair els dubtes sobre l'1-O. L'exportaveu, però, ha assegurat, interrogada pel fiscal Jaime Moreno, que les raons que la van portar a demanar, en una reunió privada, la dimissió eren, sobretot, personals. D'una banda, se sentia "desbordada" de feina i, de l'altra, ha assenyalat que no estava bé "anímicament" després d'un semestre dolent arran del traspàs del seu pare. "No hi havia raons de desacord polític perquè treballàvem en la via de la recerca del diàleg per acordar un referèndum pactat amb l'Estat. Compartia aquesta via i la segueixo compartint [...]. Puigdemont estava disposat a parlar de tot fins a l'últim minut de la pròrroga", ha assegurat, alhora que ha negat que estigués sobre la taula la celebració d'un referèndum unilateral i menys d'una DUI.

Davant la insistència de Moreno, que li ha recordat la seva declaració durant la fase d'instrucció, ha admès que sí que li feien "respecte" les possibles responsabilitats penals a què es podia haver d'enfrontar si tiraven endavant els preparatius del referèndum, vist el precedent del 9-N. Ara bé, en aquell moment no veia més que una possible acusació per desobediència després d'haver rebut fins a cinc notificacions del Tribunal Constitucional (TC). "Veient la situació en què em trobava també des del punt de vista anímic, era un escenari que em generava una situació de problema del dia a dia", ha puntualitzat, alhora que ha afegit que la marxa del conseller Jordi Baiget va suposar la pèrdua d'un puntal dins de l'executiu.

Munté s'ha desvinculat de tots els preparatius per al referèndum i ha assegurat que no es va tractar el tema de l'1-O en cap de les reunions que apareixen en l'agenda decomissada al pis de Josep Maria Jové. Sobre el 20-S, en què va assistir a la concentració davant de la conselleria d'Economia, ha defensat que va presenciar una congregació de "persones serenes" en una "protesta legítima". És més, ha precisat que el PDECat va donar suport a protestes com aquesta, així com a la de l'1-O i la declaració del 27-O. Preguntada per l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha assenyalat que "en absolut" li consta que els acusats promoguessin la violència. "Res més lluny de la realitat", ha conclòs.