L'ex número 2 de Montoro admet que Hisenda no va detectar cap partida vinculada directament a l'1-O

MadridEl judici al Procés, en directe

La sisena setmana de judici del Procés és la primera que porta com a testimonis guàrdies civils protagonistes d'alguns dels escorcolls més significatius dels dies previs al referèndum, com el dels domicilis de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó el 20 de setembre o el de la nau d'Unipost el dia anterior. Abans, però, ha declarat l'exsubsecretari d'Hisenda Felipe Martínez, número dos de Cristóbal Montoro durant l'1-O, la compareixença del qual estava prevista per a la setmana passada però es va haver d'ajornar perquè es va allargar la del major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero.

Martínez ha repassat el ferri control econòmic de l'Estat imposat a la Generalitat des del 2015 fins al setembre del 2017, en què el control va passar de ser mensual a setmanal al juliol i finalment el govern espanyol va assumir tots els pagaments del Govern, però ha insinuat que podria haver-se comès un delicte de malversació per bé que no ha sigut capaç de donar-ne gairebé cap detall. No ho ha apuntat directament, sinó que, amb un llenguatge molt tècnic responent a la fiscal Consuelo Madrigal, ha assegurat que el control econòmic que l'Estat va imposar al pressupost de la Generalitat no aconseguia abastar possibles "contractes irregulars". Ara bé, ha admès que el ministeri d'Hisenda no va detectar cap partida vinculada directament a l'1-O –"No en tinc coneixement", ha dit–, sinó que només ho va arribar a fer el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona quan els va reclamar informació sobre algunes partides.

En relació a allò que sí que podia supervisar, Felipe Martínez ha defensat la intervenció que va exercir el ministeri d'Hisenda sobre les finances i ha assenyalat que el Govern va fer un "compliment formal" amb la remissió d'informació i certificació de pagaments, tot i que amb algun retard, però ha advertit que alguns no eren complets i es van portar a la Fiscalia –tot i no detectar que tinguessin una relació directa amb el referèndum–. En concret, van denunciar al ministeri públic canvis en la contractació de la campanya Civisme del departament de Presidència per valor de 3,5 milions d'euros a finals d'agost. També es van denunciar factures del Diplocat per al desplaçament d'analistes internacionals al voltant de l'1-O. Però no ha volgut entrar en detalls i ha dit que no recordava dates en concret sobres les visites i també els imports. Ja a preguntes de l'advocada de l'exconsellera Meritxell Borràs, Judit Gené, ha dit que no recordava que s'acabessin pagant totes les factures dels analistes internacionals convidats pel Diplocat durant la intervenció total de la Generalitat sota el 155.

La fiscal Consuelo Madrigal li ha volgut preguntar directament si l'1-O es va pagar amb diners públics però el president del tribunal, Manuel Marchena, l'ha tallat per no entrar en valoracions. Refent a la pregunta, Felipe Martínez ha defensat que el ministeri d'Hisenda es va demanar personar ja el 2018 en totes les causes obertes sobre el referèndum per un possible perjudici de les arques de l'Estat perquè, malgrat el control i el seguiment pressupostari del ministeri, "la realitat material dels fets" podria ser una altra. És a dir, ha vingut a dir que van fer tot el que van poder però que s'hauria pogut cometre un delicte de malversació, sempre amb un llenguatge molt tècnic i un to pausat que ha exasperat la fiscal Madrigal.

Tres milions per l'anunci de l'1-O

Sobre la presumpta malversació també n'ha parlat el guàrdia civil que va participar a l'escorcoll del domicili de Josep Maria Jové, comissionat després per indagar en la suposada desviació de fons. L'agent K47019K ha parlat d'una petició de Jordi Turull a Oriol Junqueras de prop de tres milions i mig que s'haurien transferit del fons de contingència de la Generalitat per destinar-la a campanya 'Civisme'. El membre de l'institut armat ha explicat que va identificar aquest moviment per dues vies diferents: una, per la resposta de la interventora de la Generalitat a un requeriment de la secretaria d'Estat d'Hisenda; i l'altra, a través de correus electrònics de l'ex-vicepresident del Govern. L'agent ha apuntat que en l'expedient sobre 'Civisme' consten notes internes de l'aleshores secretari de Difusió, Antoni Molons, en què es diu que "no vulnerava la decisió dels tribunals ni era per processos refrendaris".

El testimoni també ha parlat dels programes de visitants internacionals per part del Diplocat coincidint amb l'1-O i ha assegurat que consta documentació on es demostra que anaven a fer tasques d'observació internacional pel referèndum. "Se'ls demana que prèviament es registrin i s'acreditin a la Sindicatura Electoral per entrar als col·legis", ha assenyalat l'investigador. A més, a preguntes del fiscal, ha parlat d'una partida del departament d'Exteriors vinculada a aquesta qüestió. Tal com va declarar l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo, algunes despeses es van acabar de pagant amb l'aplicació del 155.

L'escorcoll a Antoni Molons

Aquest guàrdia civil també va participar a l'escorcoll al domicili de Molons, a qui ha identificat com el "tal Toni" del qual n'havien parlat abans altres testimonis, com Enric Vidal, la persona encarregada de redimensionar el cartell de l'1-O sobre les vies del tren. A Molons se li va intervenir la targeta de telèfon del número amb què es comunicava amb Vidal, ha explicat, i també ha apuntat que quan li va prendre declaració al dissenyador gràfic va dir que l'encàrrec li havia fet Òmnium però que facturés a la Generalitat. L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha demanat que s'exhibís la declaració de Vidal per contrastar que en cap cas va dir que l'entitat cultural hagués encarregat aquesta operació. Segons ha afirmat el compareixent, Molons havia contractat dos telèfons mòbils amb el seu DNI però amb noms diferents i un d'ells li va donar a Vidal.