Els primers testimonis de la presumpta malversació neguen haver cobrat factures del Govern per l'1-O

MadridUn darrere de l'altre. Els primers testimonis de les acusacions per intentar provar la tesi que el Govern hauria malversat diners públics per a l'1-O han negat haver cobrat cap factura de la Generalitat. "¿Van cobrar alguna cosa?", els han anat preguntant els fiscals Consuelo Madrigal i Jaime Moreno repetidament. Tots ells ho han negat fins al punt de desesperar els representants del ministeri públic. "¿I vostè no es va preocupar de cobrar una factura de 80.000 euros? ¿No ho va reclamar als jutjats? Jo no deixaria perdre així com així aquesta quantitat", ha arribat a dir el fiscal davant de la declaració d'un dels testimonis.

Els sis professionals que han declarat davant del Suprem com a testimonis han admès que havien rebut encàrrecs de la Generalitat, alguns dels quals no tenien res a veure amb l'1-O, com han intentat demostrar les defenses. Per exemple, la campanya de registre de catalans a l'exterior o la web del pacte pel dret a decidir, que fins i tot es van engegar molt abans que el referèndum se suspengués.

Els primers a declarar han sigut dos informàtics, que han reconegut haver contactat amb membres del Govern l'agost del 2017 per crear un sistema de vot electrònic per a l'1-O, però han negat haver-lo desenvolupat i haver cobrat pel projecte. De fet, un d'ells ha indicat que en una reunió amb quinze persones, entre les quals hi havia Carles Puigdemont i exconsellers, els van dir en tot moment que "els pagaria un tercer" perquè ells "tenien els comptes bloquejats".

La publicitat de l'1-O

També ha declarat la directora de l'agència Focus, que ha admès que van rebre l'encàrrec de comprar espais per a una campanya de registre de catalans a l'exterior dins d'un contracte marc que tenen amb la Generalitat. Van facturar la campanya, "però no la vam cobrar, les factures sempre han estat negatives", ha explicat. També els van encarregar la campanya 'Civisme' -que les acusacions relacionen amb l'1-O-, però ha explicat que "no es va fer".

A un directiu de l'agència Nothingad Comunicació a qui la Generalitat va encarregar la campanya de publicitat del registre de catalans a l'exterior, per valor de 80.000 euros, el fiscal Moreno li ha preguntat: "¿Van cobrar el servei?" "No". "¿I vostè dona per perduts aquests diners així com si res? Jo no deixo perdre una quantitat de diners així com així", ha replicat el ministeri públic. A preguntes de Francesc Homs, que forma part de l'equip que defensa Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, el testimoni ha indicat que la campanya no tenia "res a veure amb l'1-O".

El director de 'El Punt Avui', Xavier Xirgo, ha admès que van publicar a la web, el diari i la televisió l'anunci de les vies. Ha explicat que va ser una publicació "gratuïta", com es fa amb altres campanyes de caràcter social, i que es va fer "per iniciativa pròpia". També ha assegurat que no li va arribar de la Generalitat, sinó que havien tret les imatges "de les xarxes socials". Aquesta tarda també estava citada a declarar com a testimoni la directora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que s'ha acollit al seu dret de no declarar perquè està investigada al jutjat d'instrucció número 13.