El CIS del coronavirus torna a posar Tezanos en el punt de mira

BarcelonaEl president del CIS, José Félix Tezanos, torna a estar a l'ull de l'huracà per la inclusió d'una pregunta sobre el control de les fake news en l'enquesta que l'institut demoscòpic va publicar ahir per copsar l'opinió ciutadana davant la crisi del coronavirus. No és el primer cop que Tezanos és l'ase dels cops de l'oposició per les seves polèmiques decisions o declaracions. Quan va ser escollit com a màxim responsable del CIS es va negar en un primer moment a abandonar la direcció socialista, tot i les crítiques de PP i Cs, i en l'última campanya electoral va demanar el vot implícitament pel PSOE, fet que va provocar que Podem presentés una denúncia.

Aquest dijous Tezanos ha assegurat que totes les qüestions formulades en el baròmetre tenen el seu vistiplau. "Les preguntes del CIS tenen tot el meu suport i la responsabilitat que es formulin així és meva", ha manifestat en una entrevista a Onda Cero, en què ha declarat: "¿Ens hem equivocat? Possiblement, però no serà l'última enquesta que fem sobre aquest tema". A més, ha remarcat que "el que revelen" les respostes dels ciutadans "és una cosa molt simptomàtica" i serveix per "esbrinar el que passa a la societat en circumstàncies anòmales".

El baròmetre especial del CIS sobre la pandèmia va incorporar una pregunta, la número 6, sobre el control de la difusió de rumors, que ha sigut durament criticada pels partits de l'oposició i també des del periodisme i el món acadèmic. "¿Creu vostè que en aquests moments s'hauria de prohibir la difusió de rumors falsos i informacions enganyoses i poc fonamentades per les xarxes i els mitjans de comunicació social i remetre tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que s'ha de mantenir llibertat total per a la difusió de notícies i informacions?", deia la pregunta.

Per a Tezanos, aquesta qüestió "està plantejada per necessitat" sense que hi hagi "intencionalitat política darrere" i ha opinat que voler veure-ho així és "exagerat". De fet, un 67% dels enquestats va contestar afirmativament i va plantejar que "caldria restringir i controlar les informacions i establir només una font oficial d'informació". Això suposa que aquest percentatge de població "vol que s'estableixi un criteri per evitar els rumors", segons la interpretació del director del CIS, que ha apostat per "mantenir la llibertat d'informació" tot i que l'inquieta que aquest 67% "opini tot el contrari". Tezanos ha sostingut que la "sensibilització" de la societat davant els rumors "és el que ha portat la gent a triar aquesta opció" i ha puntualitzat que "si parlem de font oficial, hauria de ser la científica". I ha afegit: "Pot arribar el moment en què s'arribi a un control sobre la informació que surt sobre el coronavirus".

Pel que fa a les crítiques de l'oposició per aquest sondeig, que també preguntava si els partits han de donar suport al Govern sense crítiques per gestionar la crisi, Tezanos ha recordat que tots els partits poden tenir una opinió i que l'enquesta "cal prendre-se-la amb la relativitat que tenen els estudis sociològics". El responsable del CIS ha insistit que des d'aquest centre es fan "les preguntes per veure la veritat sense biaix", tot i que "poden o no agradar" les qüestions "o els seus resultats".

Les altres polèmiques

Aquesta polèmica se suma a d'altres episodis que han minat la seva credibilitat. El primer capítol d'aquest serial va ser quan Tezanos es va negar a deixar el seu càrrec com a secretari d'estudis i programes a l'executiva del PSOE un cop va ser escollit director del CIS. Els atacs de l'oposició el van obligar a rectificar i en un comunicat el 9 de juliol va anunciar que deixava amb "caràcter immediat" les seves responsabilitats en l'executiva socialista. "Després de conèixer en detall les tasques i responsabilitats que implica la presidència del CIS", va afirmar que entenia que havia de dedicar els seus "esforços i dedicació primordial" a garantir la "professionalitat", "imparcialitat" i "credibilitat" de l'organisme d'estudis del govern espanyol.

La Moncloa va donar llibertat a Tezanos perquè, davant les crítiques de l'oposició, decidís si volia o no continuar a l'executiva del PSOE. "És una qüestió que el mateix president del CIS ha de dirimir", va afirmar tres dies abans la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Tezanos era, des del 39è congrés del PSOE, celebrat un any abans de la seva renúncia, el secretari d'estudis i programes de l'executiva federal i l'encarregat, juntament amb la presidenta del partit, Cristina Narbona, del programa per a les eleccions autonòmiques i municipals del 2018.

Tot i desvincular-se orgànicament del PSOE, a les portes de les eleccions espanyoles del 10-N, Tezanos, en un article publicat en l'últim número de la revista Temas, que ell mateix dirigeix, va aconsellar als espanyols concentrar el vot en els partits "que ara per ara poden governar", en un missatge que reforçava el bipartidisme històric a l'Estat. Unes afirmacions que van aixecar un gran polseguera, fins al punt que Unides Podem, que posteriorment seria soci de govern dels socialistes, van presentar una denúncia davant la Junta Electoral Central (JEC). El secretari d'acció de govern d'Unides Podem, Pablo Echenique, va anunciar el 9 d'octubre que el partit presentaria una demanda per la pèrdua de neutralitat del president del CIS.

Des d'Unides Podem consideraven que Tezanos estava incomplint l'article 50 de la llei electoral (Loreg), que estipula en el seu primer punt que "els poders públics" poden fer una campanya institucional per informar sobre procediments, però "sense influir, en cap cas, en l'orientació del vot dels electors". L'endemà, Vox també va presentar denúncia contra Tezanos pels mateixos fets acusant-lo de cometre un delicte electoral i prevaricació. "Les declaracions realitzades pel president del CIS suposen una clara vulneració dels drets i llibertats fonamentals de participació política que assisteixen a partits i ciutadans en el seu dret a exercir el vot de manera lliure i democràtica sense influències", va denunciar la formació d'extrema dreta.

Mesos abans, al febrer, Vox ja va anunciar que demandaria Tezanos per una enquesta del CIS que catapultava el PSOE i només els donava un 5,9% dels vots. Una xifra que no va agradar gens al seu líder, Santiago Abascal, que al seu compte de Twitter va carregar amb duresa: "Tezanos hauria de ser processat. De moment, nosaltres portarem davant la Junta Electoral la basta utilització i manipulació del CIS al servei del PSOE". El partit xenòfob acusava el seu director de maquillar en diverses ocasions els resultats per afavorir els socialistes amb l'exemple dels últims comicis d'Andalusia, on el sondeig donava de 45 a 47 diputats a Susana Díaz, que finalment en va obtenir 33, i només 1 als d'Abascal, que posteriorment en traurien 12.

Institució polititzada

Politòlegs consultats per l'ARA consideren que Tezanos hauria de dimitir pels escàndols que acumula i per ser un exemple flagrant de politització. "Hi ha bastant consens en la professió que és un mal president i que seria raonable que es nomenés una altra persona", sosté Jordi Muñoz. La seva elecció, a parer seu, no obeïa cap criteri professional: "Tot i ser catedràtic de sociologia, no se li coneix cap expertesa en l'àmbit de la investigació sociològica. El seu nomenament és un cas molt extrem de politització, perquè formava part de la direcció del PSOE, quan normalment els partits, al ser un càrrec de lliure designació, busquen gent propera, però no de l'executiva".

Muñoz lamenta els canvis que ha fet en les enquestes des que va aterrar a la presidència del CIS. "Ha fet canvis en la metodologia de l'estimació electoral i en la manera de fer les preguntes i ara ja no es pot analitzar l'evolució, fets que han incomodat els sociòlegs, que tampoc comparteixen la seva decisió de deixar de dur a terme l'enquesta social europea. Ell va decidir deixar de fer-la perquè deia que era molt cara". En la mateixa línia s'expressa el politòleg Lluís Orriols, que denuncia que hagi "trencat sèries històriques com la valoració del 0 al 10 dels líders polítics, que ara és de l'1 al 10" o que hagin "caigut referències territorials en sondejos preelectorals".

Orriols considera que el CIS "necessita una reordenació urgent perquè el que ha passat els últims temps és dramàtic i la institució s'està deteriorant" i espera que aquest període sigui "només un parèntesi d'un any i mig" i poder "recuperar la feina que es fa des del 1996, quan es modernitza amb l'estandardització que estableix Pilar del Castillo" com a presidenta durant el govern d'Aznar. El problema de base són, segons Muñoz, les interferències polítiques. "És una institució que hauria de ser neutral, però depèn de Presidència i això és molt perillós, com es veu ara amb Tezanos, que és un cas extrem", fa ressaltar Muñoz, que recorda que el govern de Zapatero ja va cessar el 2010 la presidenta del CIS, Belén Barreiro, un mes després que publiqués un sondeig que donava el PP com a guanyador dels següents comicis.