40 anys de l'Estatut

Thomàs reclama una reforma de l'Estatut per reconèixer la insularitat i l'augment demogràfic

"El context actual demanda d'un gran debat per assegurar la sostenibilitat de les quatre illes", ha afirmat en l'acte central dels 40 anys de l'aprovació del marc estatutari

El president del Parlament, Vicenç Thomàs, aquest dimecres
01/03/2023
3 min

PalmaSi aquest dimarts la presidenta del Govern, Francina Armengol, ja va expressar durant d'entrega dels premis Ramon Llull i les Medalles d'Or la necessitat de reformar l'Estatut d'Autonomia "en els pròxims anys", aquest dimecres ha estat el president del Parlament, Vicenç Thomàs, qui ha expressat la mateixa idea en l'acte central dels 40 anys de la seva aprovació. Una reforma que, segons Thomàs, ha de garantir el finançament "necessari" que reconegui la insularitat i el creixement demogràfic de les Illes.

"Tenim un bon Estatut, però el context actual demanda un gran debat per tal d'assegurar la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de les quatre illes", ha apuntat. En el seu discurs, el president del Parlament ha rememorat el moment de l'aprovació de l'Estatut, que "va suposar un revulsiu per a la nostra comunitat". "No va ser fàcil apropar posicionaments, però l'esperit de consens de tots els que participaren en el procés per aconseguir un bé comú va tenir els seus fruits", ha recordat.

Francesc Tutzó, un dels membres de la Comissió dels Onze que va elaborar l'Estatut

Precisament, un dels membres de la Comissió dels Onze que va elaborar el text estatutari, Francesc Tutzó, ha parlat sobre aquesta idea: "En qüestions d'estat, no és incompatible la defensa dels principis ideològics amb el fet que l'oposició i el Govern treballin en la mateixa direcció". Tutzó fou membre de la desapareguda Unió del Centre Democràtic, el primer president del Consell de Menorca i el president del Consell General Interinsular (anterior al Govern) en el moment de l'aprovació de l'Estatut. Tot i els desitjos de Tutzó, aquesta unanimitat "en qüestions d'estat" sembla molt llunyana avui dia, amb la formació d'extrema dreta Vox que s'ha desmarcat de tots els actes i fins i tot està en contra de l'Estatut. A banda de Tutzó, també han rebut una distinció tres membres més de la Comissió dels Onze: Lluís Pinya, Ignasi Ribas i Joan Josep Ribas. D'altra banda, Vicent Ferrer i Damià Pons no hi han pogut assistir.

Ignasi Ribas, Joan Josep Ribas, Francesc Tutzó i Lluís Pinya, membres de la Comissió dels Onze

Cap expresident del PP

L'acte d'aquest dimecres ha servit per reconèixer la tasca de totes les persones que han tingut a veure, d'una manera o l'altra, amb l'elaboració, aprovació, desenvolupament o reforma de l'Estatut: els ponents que van tramitar la llei de l'Estatut al Congrés, els membres de la comissió assessora per a la important reforma del 2007, els ponents d'aquella reforma o els diferents presidents del Parlament de la democràcia: Antonio Diéguez, Pere Rotger, Marga Duran i Balti Picornell. Jeroni Albertí i Tòfol Soler no hi han pogut assistir, i la Cambra ha recordat els que ja van morir, Antoni Cirerol, Maximilià Morales i Aina Rado.

Soler també va ser president del Govern, i s'ha sumat a les absències de tots els caps d'Executiu del PP: Gabriel Cañellas, Jaume Matas i José Ramón Bauzá. De fet, Thomàs ja va dir que ni Matas ni Maria Antònia Munar serien als actes centrals per les seves condemnes per corrupció. Qui sí que hi ha assistit és l'expresident Francesc Antich, que ha rebut l'aplaudiment més especial de tots els presents a la sala de plens.

L'expresident del Govern Francesc Antich
stats