Del TIL a Qatar: cinc polèmiques que han marcat la carrera política de Bauzá

PalmaJosé Ramón Bauzá ha anunciat aquest dimarts que abandona la política activa després de perdre el seu escó al Parlament europeu. Posa el punt i final a una trajectòria que va iniciar el 1996, quan es va afiliar al PP, i que li va permetre ser regidor i batle de Marratxí, president del PP balear, senador i cap del Govern de les Illes: aquest darrer ha estat el seu major orgull, ha dit en un comunicat. Després que Albert Rivera el fitxàs per Ciutadans el 2019, ocupava un seient a l'Eurocambra. La de Bauzá ha estat una figura mediàtica, especialment per les polèmiques que ha protagonitzat en l'exercici dels seus càrrecs. En recordam cinc de destacades.

L'aplicació del TIL i la rebel·lió dels docents

Bauzá va estrenar la presidència de les Illes el 2011 amb una majoria absoluta de 35 escons (del total de 59) i la va perdre quatre anys després (en va restar 15), després d'un mandat en què va aplicar retallades i va tenir tensions amb alguns dels seus propis consellers. Però la principal polèmica del seu pas per l'Executiu va ser l'aprovació el 2013 del Decret del tractament integrat de llengües (TIL), que forçava els centres educatius a fer aproximadament un terç de les matèries en castellà, un altre en anglès i un altre en català. La polèmica va comportar una vaga de docents històrica a les Illes i una manifestació sense precedents contra la seva aplicació, que va aplegar més de 100.000 persones. Les seves polítiques per arraconar el català a les aules el varen dur a perdre el poder autonòmic fins al punt que el PP ha renegat de qui va ser el seu president. Després de vuit anys de governs d'esquerres, el Govern de Marga Prohens s'ha conjurat per no repetir els mateixos errors que Bauzá. "No som el Govern del 2011, hem après coses", va dir el vicepresident Antoni Costa en una entrevista a l'ARA Balears. "Tots hem après de les errades del passat", havia dit a una altra entrevista amb aquest diari Marga Prohens, just després de ser nomenada presidenta balear. Tot i això, Bauzá està orgullós d'aquest llegat, i el 2022 va carregar en una piulada contra els docents que havien protestat. "El nacionalisme balear va sortir per intentar coaccionar-me, perquè no acabés amb el sistema d'immersió lingüística en català a l'escola", va assegurar: "Després d'això, vàrem acabar amb ell per primera vegada a Espanya i amb profunda convicció. Orgull".

La Llei de símbols que Armengol va derogar

El 2013, el Govern Bauzá va aprovar una llei fent ús de la majoria absoluta de què disposava al Parlament: la Llei de símbols, que prohibia penjar cap símbol que no estàs aprovat pels ajuntaments als edificis públics. Una mesura que sortia a camí dels centres educatius que penjaven senyeres per defensar la llengua catalana a l'educació, com a resposta a les polítiques de l'Executiu. La Llei es va aprovar sense consens polític i social, una crítica que l'oposició va fer sovint al president. El 2015, el Govern del Pacte va derogar la norma en el seu primer Consell de Govern. La presidenta entrant, Francina Armengol, va assegurar que prenia la mesura per complir "el desig dels ciutadans". Durant el mandat de Bauzá a les Illes, la premsa també li va retreure una tendència a fer nomenaments a dit. Pel que fa a la seva etapa com a batle de Marratxí, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va anul·lar un decret signat per Bauzá que fixava complements de productivitat per a alguns empleats municipals que, segons els sindicats, no es donaven amb criteris objectius.

La farmàcia de la discòrdia

Bauzá té una farmàcia a Marratxí, el municipi del qual va ser batle entre el 2005 i el 2011. Durant aquesta etapa, va haver de defensar la compatibilitat de mantenir el càrrec de batle amb la regència de la farmàcia. El juliol de 2022, finalment va publicar una sentència del TSJIB que li donava la raó, responent a una denúncia d'Esquerra Unida. "L'esquerra duu gairebé vint anys, desde la meva etapa com a alcalde, perseguint-me judicialment per tenir una professió a part de la política, quelcom inèdit per ells", va dir: "La justícia em dóna la raó".

Sigui com sigui, la farmàcia de Bauzá va anar guanyant fama al mateix ritme que el propi dirigent popular. Fins al punt que va arribar a denunciar que s'hi perpetraven actes vandàlics, acusant els qui ho feien de participar en una campanya d'assetjament contra ell.

Al punt de mira pel Qatargate

Durant la seva etapa com a eurodiputat, Bauzá no va estar, tampoc, exempt de polèmica. L'esclat a la llum pública del Qatargate, un escàndol de suborns que va sacsejar l'Eurocambra, el va forçar a sortir a donar explicacions. El motiu? A més de les nombroses intervencions i missatges a les xarxes socials que Bauzá va fer per donar suport al règim de Qatar, l'europarlamentari també presidia el grup d'amistat Unió Europea - Qatar, un grup no oficial format per tretze eurodiputats, que finalment va suspendre la seva activitat fins que s'aclarís el cas de suborns. Bauzá va negar en tot moment haver rebut "ni un sol euro per defensar absolutament res": "Ni tan sols m'ho han ofert".

La denúncia per assetjament psicològic

Un treballador de l'oficina de Bauzá el va denunciar per assetjament psicològic el 2022. El Parlament Europeu va obrir una investigació formal contra l'expresident del Govern el 2023. Bauzá va argumentar que el cas es tractava d'"una qüestió d'interpretació" sobre si la càrrega laboral a la seva oficina era "excessiva o no". Finalment, com varen recollir els mitjans, al febrer de 2024 la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va decidir amonestar Bauzá en considerar que l'assetjament s'havia produït. No obstant això, li va aplicar la sanció més lleu, que no comporta ni la suspensió del càrrec ni la pèrdua de dietes.