La tisorada del Govern a la memòria democràtica: 654.000 euros menys el 2024

PalmaLa derogació de la Llei de memòria encara no s'ha fet, però ja ha passat factura als recursos econòmics de l'àrea de memòria democràtica per al 2024, el pressupost de la qual minvarà 654.000 euros. Si enguany s'ha treballat amb 2.288.139 euros, aquesta xifra es quedarà l'any que ve en 1.798.863,4 euros, un 21% menys. Cal tenir en compte que l'Executiu del PP no derogarà la Llei de fosses i que ha d'acabar bona part de l'execució del IV Pla de fosses, que es va iniciar el darrer any de la legislatura passada.

Segons va avançar l'ARA Balears, serà Vox qui s'encarregui del procés per derogar la Llei de memòria. A hores d'ara, és el portaveu adjunt de la formació d'extrema dreta, Sergio Rodríguez, qui està preparant una proposició de llei derogatòria i està previst que la tramitació parlamentària comenci abans que acabi 2023.

El PP ha assumit el discurs de Vox sobre la igualtat de les víctimes, amb independència de si són franquistes o no. Basta una ullada als pressupostos per constatar el canvi d'enfocament. Segons consta en el projecte de pressupostos, les polítiques del Govern pel que fa a la memòria democràtica tenen l'objectiu de garantir-la "com a element integrador per a la reconciliació" i de "combatre qualsevol intent" de fer-la servir "per dividir els espanyols" o que ataqui "la unitat de la nació". A més, queda clar que l'Executiu evitarà la "destrucció de monuments i elements històrics", una indicació que arriba poc després que el Consell protegís la Feixina i quan encara no s'ha completat la retirada de simbologia franquista.

De fet, el ple del Parlament d'aquest dimarts ha votat una moció del PSIB sobre memòria democràtica, i ha quedat clar que el PP no pensa descontentar els seus socis de l'extrema dreta en aquesta qüestió. El diputat socialista Omar Lamin ha reclamat que "es mantinguin i s'impulsin les polítiques de memòria", les quals varen generar la passada legislatura "un consens ampli" que en bona part va incloure el PP. "Vox imposa i el PP executa", ha lamentat Lamin.

Així són les coses, el PP i Vox han votat en contra del punt que fa referència a la necessitat de continuar i estendre les polítiques de memòria democràtica "en un sentit ampli, tant en el terreny legislatiu com en el de control i seguiment". La dreta i l'extrema dreta també han anat de la mà per rebutjar que el Govern pogués continuar endavant amb la Llei de memòria i que es continuïn senyalitzant els espais "on han succeït fets rellevants des del punt de vista de la història i la memòria de la democràcia". La divulgació de la memòria en els centres educatius i la continuació del títol d'Especialista Universitari en Memòria Democràtica tampoc no han tirat endavant i han tingut el vot en contra del PP i dels seus socis de Govern. Com ha reiterat en diverses ocasions la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, l'Executiu només està disposat a continuar amb les exhumacions i podria iniciar noves actuacions en aquest àmbit si els estudis ho avalen.

La diputada del PP Cristina Gil ha remarcat que els populars no donaran suport "a la raó absoluta d'una part", que en aquest cas és la de les víctimes del franquisme. "La Guerra Civil no s'hauria de fer servir per fer estratègia política, sinó per fomentar la defensa dels valors democràtics", ha dit per justificar el posicionament del seu partit, a més de parlar "d'un futur de concòrdia". "Cal recuperar tota la memòria. Les víctimes són víctimes, venguin del costat que venguin", ha sentenciat, a més de demanar al PSIB si optarà "pel perdó" i "el respecte a totes les víctimes".