Tòfol Soler: “Arribaran tan lluny com faci falta per no donar la independència”

PalmaTòfol Soler deixa la presidència de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM). Divendres se’n va elegir el nou secretariat. Els estatuts de l’associació independentista limita el mandat a tres anys.

Què heu aconseguit en tres anys?

Hem multiplicat per deu, pràcticament, el nombre socis. Quan vàrem néixer, érem una trentena.

Quin és el perfil del soci de l’ASM?

Al començament hi havia molta gent d’Esquerra Republicana amb fitxa, després hi ha entrat gent diversa: n’hi ha d’El Pi, de la CUP o propera a la CUP, del PSM.

De MÉS no?

No, no de MÉS. No puc donar noms, però, perquè en vegeu el perfil, Damià Pons i Pons, que va ser conseller de Cultura, és soci de l’ASM. David Abril, no i Fina Santiago, tampoc. El perfil de la Part Forana és més PSM i PI. Amb la taula informativa dels dissabtes s’hi ha afiliat molta gent de Palma. El 65% dels socis de l’ASM és gent de Palma que comparteix la idea de la llibertat del nostre poble i no milita a cap partit polític.

Després d’estar a la paradeta dissabte rere dissabte, podeu fer una radiografia del poble mallorquí?

La crisi l’ha afectat molt. La impressió que ofereixen els economistes, que l’economia va bé, a peu de carrer no la veim: ni jo, ni ningú dels qui estam a la parada. Madrid ens engana i la gent se n’adona i deixa de creure; s’han adonat que no ens donaran els recursos necessaris per solucionar els nostres problemes governi qui governi. També ens topam amb aquell espanyolista que defensa Madrid encara que el fotin.

Potser no ho veurem, però Jordi Sànchez seria un bon president de la Generalitat?

Sí, és una bona persona, és una gran persona i està preparat. Així com jo vaig de la política al món social, ell va del món social a la política. A mi, que puc valorar l’experiència adquirida en els dos àmbits, ja m’hauria agradat tenir-la abans. Ets més conscient del que passa a la ciutadania i ell ho és perquè ha viscut aquesta realitat.

A l’agost us vàreu entrevistar amb el president Puigdemont. Li vàreu demanar si ens donarien la possibilitat de tenir la doble nacionalitat si Catalunya s’independitza?

Sí, em va dir que era un tema que tindrien en consideració. La meva entrevista amb ell, i no en vull parlar gaire, va ser a petició seva. Li varen dir que hi havia una persona que era Tòfol Soler que coneixia el funcionament de l’estat espanyol; el que jo sempre dic, la crosta, el poder que hi ha per damunt dels qui governen: militars, jutges, Íbex 35, tot això que ara està tan de moda. Jo vaig veure com funciona la crosta i fins on poden ser capaços. Bàsicament vàrem tenir un intercanvi d’impressions sobre aquesta qüestió.

Vós crèieu que arribarien tan lluny com han arribat ara?

Indubtablement, encara arribaran més lluny.

Fins on?

Fins on faci falta. Fins i tot els veig capaços de sortir de la Unió Europea per no donar la independència a Catalunya.

I això vàreu dir a Puigdemont?

No. Li vaig dir que no hi hauria la típica intervenció militar perquè això suposaria la sortida quasi automàtica de la Unió Europea, fins i tot per l’OTAN està prohibida. Realment, el govern va enviar militars a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos militar, no ens enganem. I varen enviar el cos d’elit de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, que estan a un nivell de preparació militar més exigent que l’exèrcit espanyol. La intervenció va ser policial i militar a la vegada.

Deis que varen fer una intervenció militar?

Indubtablement, pel tipus de personal que hi varen enviar. No tenen por del que els pugui dir Europa, passen d’això. I, després, tenen un sentiment molt clar que nosaltres els pertanyem, que el territori nostre no és nostre, és seu, i que l’article més important de la Constitució és la unitat indivisible de la nació espanyola.

Què ha fallat en el procés català?

Deixar en stand-by la declaració d’independència i no aprofitar aquella finestra que s’havia obert en aquell moment. Tot el poble estava disposat a sortir al carrer per defensar la república. I, llavors, un excés de confiança en les possibilitats de la Unió Europea.

Varen confiar massa en la Unió Europea?

Europa és una unió d’estats que es protegeixen entre ells. En un determinat moment vaig demanar a un alt funcionari europeu que coneixia: Si Catalunya declara la independència, la Unió Europea la reconeixerà? ‘No’. Si Espanya actua amb repressió forta dins Catalunya, la Unió Europea li posarà sancions? ‘No’. Tercera pregunta: Si hi ha una intervenció militar, la Unió Europea reaccionarà? Resposta: ‘No’.

I per què?

Perquè Espanya és un estat massa gran, és el quart de la zona euro. De llavors ençà ha anat canviant l’opinió pública, això és el que pensaven en aquell moment la comissió i ara sembla que la comissió continua pensant-ho.

Si la justícia alemanya ha descartat extradir el president Puigdemont, creis que això està motivat en part per la pressió social?

Al meu parer, està motivat per una separació total de poders. Aquí això no ens ho creim. A Alemanya han fet molts esforços per tenir un sistema democràtic; no vull dir que sigui perfecte, però és, per exemple, més pur que el de l’estat francès. Ells tenen molt clara la separació de poders. No estan en la línia del compadreo espanyol entre la justícia i els polítics, com puguin estar-hi altres països llatins com ara Itàlia, on funcionen més els vasos comunicants. A Alemanya, la separació de poders és claríssima, com ho és a Escòcia; l’ètica protestant hi influeix moltíssim. I aquí no s’ho creuen, es devien pensar que Merkel cridaria a... i, a més, els tres magistrats ho han decidit per unanimitat, ni vot particular ni res i, això, no s’ho pensaven.

El govern de Rajoy aixecarà la clàusula Company?

Jo crec que no l’aixecaran. No veig el poble català amb la mentalitat de ser una autonomia. A Catalunya no tothom és independentista, però fins i tot la gent que no ho és està farta d’autonomia i del sistema autonòmic.

Catalunya estarà intervinguda durant anys?

O es trobarà una solució cap a la independència o l’Estat els continuarà controlant per via finançera, i això se’ns aplicarà a tots nosaltres. Una de les efectivitats més importants que té el 155, a més de donar uns poders directes a l’Estat, és controlar els doblers, els pagaments, i això ho poden fer a qualsevol autonomia sense aplicar el 155, simplement no donar-li doblers. A nosaltres ens ho fan dia a dia. Poden fer creure que eliminen el 155, però si el Govern no té recursos o els té condicionats per l’Estat... Tot d’una que varen posar el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) a Catalunya, ja volien pagar els funcionaris directament des de Madrid i Mas-Colell no ho va permetre. Vivim un procés de recentralització i l’autonomia més rebel a aquest procés és Catalunya. Hi haurà el 155 amb un altre nom. No hi pot haver un govern efectiu.

No hi ha un govern efectiu amb una potestat de fer polítiques pròpies?

Per exemple, com poder fer polítiques turístiques si el control de la principal porta d’entrada a les Illes la té AENA? AENA és l’Estat.

Canviam de tema. Vós vàreu escriure una carta en què sol·licitàveu donar-vos de baixa com a afiliat del PP...

L’1 de setembre del 2014.

Perquè no vèieu que hi havia voluntat de redreçar les polítiques que s’havien duit a terme els darrers anys i que vós mateix descriviu com “d’enfrontament acarnissat envers la nostra cultura, la nostra llengua i en general un menyspreu als elements identitaris del nostre país”. Què li passa al Partit Popular? Per què no estima la llengua i la cultura pròpies?

És el PP d’ara, el PP de l’època de Bauzà. Perquè en l’època inicial...

En la del president Cañellas es va aprovar la Llei de normalització lingüística.

És a dir, coses que es varen poder fer la primera i la segona legislatures democràtiques avui en dia serien impossibles. Així de clar. Per exemple, el consens sobre la Llei de normalització lingüística. Aquesta legislatura, s’ha rehabilitat la llei, però el PP s’hi ha abstingut, malgrat que el projecte de Llei de normalització lingüítica va ser d’un govern de Coalició Popular. Aquell PP de cada vegada s’ha anat difuminant més. Jo, quan vaig deixar de ser president, vaig continuar militant al PP d’Inca; i quan hi va haver la invasió de l’Iraq, Pere Rotger va sortir a criticar Aznar. L’agrupació local en la qual jo estava sempre va defensar la unitat de la llengua i no vàrem posar cap problema mai perquè continuàvem amb la línia de Cañellas, diferent de la de Matas i, sobretot, de la de Bauzá. Arriba un moment que, quan veus que quedes tot sol, dius: jo aquí no hi tenc res a fer.

Teniu contacte amb Gabriel Cañellas?

Fa temps que no ens hem vist. Supòs que ell du malament el meu independentisme. Vaig ser el seu primer conseller d’Economia i Hisenda, em vaig sentir còmode en aquell govern. A la segona legislatura no vaig estar en política i vaig tornar a la tercera com a president del Parlament. Vàrem tenir una bona relació. I una de les coses que sí que vaig aprendre d’ell és aquesta voluntat que ha de tenir un polític d’acostar-se a la gent, sense intermediaris. Llavors teníem molt clar que havíem de tenir el portal obert a la gent. Cañellas donava audiència a qualsevol ciutadà, fossin dels seus o no, i això s’ha anat deteriorant. L’any que vaig ser president del Govern, destinava tres dies de la setmana a rebre gent, des de les vuit del matí i fins a les vuit del vespre.

Vàreu ser el primer conseller d’Economia i Hisenda i el diputat més jove.

Vaig entrar en política a 26 anys i a aquesta edat era el conseller d’Economia i Hisenda. Sí, vaig ser el diputat més jove de la primera legistatura autonòmica. Vaig estar a la mesa d’edat. No tenia experiència política, no en tenia ningú. Llavors, amb el temps, vas processant tot el que has vist i trobes explicacions a fets que abans no havies entès, com ara el tema del finançament autonòmic, que és la presa de pèl més grossa que s’ha inventat el règim del 78. Perquè, com deim en mallorquí: abans de començar, tot està dat i beneït. Després entens que tot encaixa.

Veurem REB (Règim Especial Balear) aquesta legislatura?

Que puguem veure alguna cosa que es digui REB, sí; que el contingut sigui de REB, no. El que ha passat sempre. Si em deis: veurem descompte de transport? En aquests moments crec que és una eina de xantatge perquè el PSOE doni aquests quatre vots per aprovar els pressupostos. Dubt que el PP d’aquí cregui en la bonificació del 75% per al transport aeri o tingui prou capacitat de maniobra per tirar això endavant. Rajoy vindrà i pot dir que ens dona el 75% de bonificació, però això ha d’estar pressupostat i els pressupostos de l’any que ve no sortiran. I si hi ha eleccions anticipades, llavors mantindran el 75%: sí durant la campanya, sí com sempre. Vivim dins un bucle. Si ara analitzam tots els problemes que hi havia als anys 80, en el començament de l’autonomia, i els comparam amb els d’ara, realment ens trobam en el mateix punt de partida. Hi va haver moments en què va existir cert consens en l’àmbit lingüístic o turístic amb el decret Cladera. I aleshores tot això, pam, se’n va per avall. Ara tornam a estar com abans de l’autonomia: sense recursos econòmics, sense consensos, sense res.

Què pot fer Biel Company per la ciutadania de les Illes si presideix el Govern balear?

Sincerament, no hi ha hagut cap president o presidenta de la Comunitat Autònoma que hagi pogut treure cap avantatge substancial o de contingut important al govern de l’Estat.