Antoni Noguera proposa que MÉS es constitueixi com un partit polític
En una esmena a la ponència política de la formació, el regidor de Cultura de Palma i l'assessor Antoni Trobat reclamen que la coalició es rearmi ideològicament
PalmaEl regidor de Cultura i Benestar Social de Palma, Antoni Noguera, conjuntament amb Antoni Trobat, assessor del senador autonòmic Vicenç Vidal, ha presentat una esmena a la proposta de ponència política que MÉS per Mallorca ha de discutir aquest dissabte al seu congrés –la IV Assemblea general de la formació-, a Binissalem. L'esmena, que toca diversos aspectes, reclama "les passes necessàries" perquè la coalició es constitueixi com un partit polític en els pròxims dos anys. "Aquest fet ha de donar projecció, estabilitat i via directa als militants i simpatitzants únicament de MÉS", diu el text, al qual ha tingut accés l'ARA Balears.
Noguera –que aspira a liderar la formació i és l'únic candidat a fer-ho que hagi transcendit fins ara– reclama amb Trobat que es recuperi "una organització juvenil" i s'enforteixi la relació entre els aliats de la coalició a les diferents illes, que consideren "imprescindible" per aconseguir entrar al Congrés i enfortir-se al Parlament i al Govern. A més, Noguera i Trobat reclamen també que s'obri "un procés de pensament, rearmament i un full de ruta ideològic" que plantegi un "projecte de país" per a les properes dues dècades i es basi en eixos com "l’ecologisme polític, la plena sobirania, la innovació de l’esquerra, el model econòmic i el feminisme".
Sobiranisme inclusiu
La proposta de ponència política de MÉS per Mallorca és un document que, en setze pàgines, fa una diagnosi de la situació actual de l'illa, que defineix com "un lloc massa atractiu per la inversió especulativa" i vist per l'Estat com a "poc rellevant" i al qual "se li pot aplicar un brutal espoli". El text inclou la formació en el que anomena "sobiranisme inclusiu", que aplegaria aportacions del mallorquinisme d'esquerres –incloent-hi la defensa del dret de l'autodeterminació–, l'ecologisme, el feminisme, l'igualitarisme i la lluita LGTBI, les velles i les noves esquerres, l'internacionalisme, el municipalisme i el republicanisme polític. A més, proposa "recuperar la identitat antifeixista, de fortes arrels republicanes i antifranquistes, atès l'ascens de l'extrema dreta".
La ponència en si ja diu que és "absolutament necessari" dedicar "esforços humans i materials a elaborar propostes i projectes, al debat i a la confrontació democràtica d'idees". Després de reconèixer una "davallada" en les darreres eleccions autonòmiques i municipals –del 10-N el document no en parla–, la ponència assegura que la coalició continua sent "una força decisiva per formar els governs" autonòmic i insular, però alhora planteja "definir una tàctica o un pla de transició" per avançar cap al país que es vol construir i per bastir "una nova majoria social capaç d'aconseguir l'hegemonia cultural i política".
El document que es discutirà aquest dissabte a Binissalem s'emmiralla en la gran manifestació del 29 de setembre de 2013 contra el decret del trilingüisme de José Ramón Bauzá per construir aquesta nova majoria social amb la societat civil organitzada. "Prenguem exemple de les camisetes verdes i anem per feina", diu el document, que també preveu impulsar des del Govern "un pla estratègic de país en una perspectiva de 20 a 30 anys amb uns criteris feministes i de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental i amb el màxim grau de sobirania necessària per dur-lo a bon port.
Pactes i aliances
A més, la proposta de ponència destaca la necessitat d'enfortir MÉS per Mallorca i créixer en nombre d'afiliats i d'establir un marc confederal de relació fluida amb MÉS per Menorca, Gent per Formentera i "els nuclis sobiranistes i eivissenquistes". "No té sentit que cada cop que hi ha eleccions autonòmiques ni tan sols ens comuniquem els nostres programes polítics", lamenta. A més, el text afirma que no es pot aconseguir "una Mallorca plenament sobirana, feminista, igualitària i sostenible contra la posició de l'estat espanyol i de la UE". Per això proposa "apostar per la construcció d'una confederació de partits sobiranistes d'esquerres de l'estat espanyol que alhora es plantegi polítiques d'aliances amb forces nacionalistes de centredreta per determinats temes i amb les esquerres espanyoles per altres".
