Torra replica a Felip VI que és Espanya el que és "una seriosa preocupació" per a Europa

BarcelonaUna de les tradicions polítiques més arrelades a Catalunya és començar el Nadal amb l'ofrena floral a la tomba de l'expresident Francesc Macià. Una cita ineludible que també té com a tradició la rèplica al missatge nadalenc del rei espanyol. Aquest dimecres, en el 86è aniversari de la mort de Macià, no ha sigut l'excepció. El discurs de Felip VI en què avalava el diàleg entre ideologies "molt diferents" sempre que s'emmarqués dins la Constitució i situava Catalunya com un dels "problemes seriosos" a què s'enfronta l'Estat, ha protagonitzat totes les intervencions dels dirigents polítics, començant per la del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha contestat al monarca que "el que és una seriosa preocupació és l'estat espanyol avui per a Europa".

Aferrant-se a la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que reconeix que Oriol Junqueras tenia immunitat des del moment en què va ser proclamat eurodiputat electe, Torra ha criticat l'Estat per no haver pres encara cap mesura per aplicar el veredicte del tribunal, i s'ha fet seu el discurs del rei per afirmar que no és Catalunya el que és una preocupació, sinó un estat espanyol "que vulnera drets humans, incompleix les resolucions dels tribunals de justícia europeus i nega als catalans el seu dret inalienable a exercir l'autodeterminació".

En la mateixa línia s'ha expressat el president del Parlament, Roger Torrent, que ha subratllat que el que és una preocupació és "una monarquia incapaç de donar resposta als catalans". Torrent, que després de la decisió del TJUE ha exigit la nul·litat de la sentència de l'1-O i la llibertat dels presos, ha reclamat al govern espanyol que “s'encamini cap a un procés de negociació” que aporti una solució al conflicte entre Catalunya i Espanya.

Precisament les negociacions entre ERC i el PSOE de cara a la investidura de Pedro Sánchez han sigut protagonistes també de la jornada. El líder dels republicans a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat que l'acord "no està ni de bon tros tancat". Maragall ha defugit parlar de possibles dates d'investidura –s'especula amb la possibilitat que sigui la pròxima setmana, abans de Reis–, i ha remarcat que l'important és el contingut d'un acord que ara mateix, ha dit, no està tancat.

Demòcrates colla ERC per la investidura

Els republicans han rebut la pressió de Demòcrates. Antoni Castellà –que comparteix grup amb ERC al Parlament– ha avisat els seus socis a la cambra catalana que "no tindria cap sentit" negociar res amb el PSOE mentre els presos no estiguin en llibertat. La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, en canvi, ha qüestionat que el posicionament de l'Advocacia de l'Estat pugui ser un element de negociació si Espanya és realment un estat amb divisió de poders. "No esperem gestos de l'Advocacia de l'Estat, esperem que compleixin la sentència del TJUE", ha destacat. La portaveu de JxCat també s'ha referit al discurs de Felip VI, i ha opinat que si, com va dir el monarca, Espanya és un estat democràtic i de dret, hauria d'acatar ja la decisió del TJUE i alliberar els presos.

[[QUOTE_END]

Qui no va veure el missatge del rei va ser el president del PDECat, David Bonvehí –ha explicat que fa anys que no ho fa–, però, tanmateix, l'ha valorat basant-se en el que ha pogut llegir als mitjans. Bonvehí ha acusat el monarca de "menysprear" els catalans i ha considerat que les seves paraules "són buides" i "no aporten cap solució".

També ha restat transcendència al discurs de Felip VI el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha opinat que les apel·lacions al diàleg del rei "no tenen cap credibilitat". Segons Mauri, el rei no està en disposició de donar lliçons a ningú perquè l'1-O "va decidir prendre partit en contra de la ciutadania de Catalunya". Per la seva banda, el vicepresident de l'Assemblea, Josep Cruanyes, ha lamentat que l'Estat "no respecti el dret de sufragi" dels catalans des de l'època de Macià.