Torra fitxa Lluís Llach pel Fòrum Cívic Constituent

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha fitxat el cantautor i exdiputat de Junts pel Sí Lluís Llach per al Fòrum Cívic Constituent, la plataforma que vol engegar el cap de l’executiu per impulsar un debat ciutadà sobre el model de país. Segons va avançar ahir l’ARA, Llach ja fa temps que està treballant juntament amb altres experts en l’organització d’aquest nou espai de debat a escala nacional. D’acord amb les fonts consultades, Llach, a més, es perfila per presidir-ne el consell assessor, que pilotarà el debat constituent i que es podria crear dimarts que ve en la reunió de govern.

Segons les fonts, per bastir institucionalment el Fòrum Cívic Constituent es crearà un “consell assessor” que dependrà de la conselleria de la Presidència. Una forma jurídica que ja es va fer servir en el cas del Consell Assessor per a la Transició Nacional o en el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement, formats per membres voluntaris que no percebien cap sou. Ara bé, les mateixes fonts aclareixen que aquest consell assessor no serà l’encarregat de redactar cap projecte de Constitució sinó d’activar un debat ciutadà que posi les bases sobre una eventual carta magna catalana. Segons va explicar el mateix president ara fa unes setmanes, la discussió estarà dividida per àrees temàtiques i també per vegueries. El Fòrum Cívic Constituent és una de les propostes que va prometre el president tant en la seva conferència del 4 de setembre com en la presentació del pla de govern -malgrat que formalment no hi està inclòs-. Torra ha recordat moltes vegades el Congrés de Cultura Catalana, a la dècada dels 70, per exemplificar el que vol fer ara. De fet, abans de ser proposat per Carles Puigdemont a la presidència, el cap de l’executiu era l’encarregat de JxCat de presentar al territori el “pla República”, que consistia, entre altres coses, a disposar d’una proposta de Constitució al final del mandat.

La comissió al Parlament

Llach ja va ser l’encarregat de presidir la comissió d’estudi del procés constituent al Parlament durant la legislatura passada, malgrat que les seves conclusions -que incorporaven la via unilateral- no es van acabar traduint en cap procés participatiu de caràcter ciutadà. La inclusió del referèndum de l’1 d’octubre i les discrepàncies entre partits i entitats sobre la manera d’impulsar-lo van fer que el debat constituent es guardés al fons del calaix. De fet, aquest procés és una de les promeses incomplertes dels independentistes des del 2015.

Un dels dubtes que planen ara sobre el Govern és si la creació d’aquest consell assessor i el seu desplegament territorial seran impugnats pel govern espanyol. I encara més després que l’executiu de Pedro Sánchez hagi recorregut al Tribunal Constitucional una resolució simbòlica al Parlament sobre la reprovació del rei Felip VI i l’abolició de la monarquia. Els precedents són clars: el govern del PP va impugnar al TC les conclusions de la comissió del Parlament, considerant que incomplia la sentència del mateix tribunal contra la declaració de ruptura pactada entre JxSí i la CUP el 9 de novembre del 2015. Això va generar la primera querella contra l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, empresonada des del 23 de març. A propòsit d’aquesta qüestió, en la roda de premsa sobre el pla de govern Torra va assegurar que la Generalitat havia de dur a terme el seu pla sense pensar si el que feia podia acabar als tribunals.

Aviat l’executiu català comprovarà si l’actitud del nou govern espanyol respecte a les iniciatives relacionades amb el Procés és, com va repetint, la mateixa que la del PP.