Torrent activarà el rellotge electoral el dimecres 21 d'octubre

BarcelonaAcabat el termini de deu dies hàbils, el president del Parlament, Roger Torrent, ha donat per finalitzada la ronda de consultes amb els partits sense que de les converses n'hagi sortit cap candidat a la investidura, ni dels grups que donen suport al Govern ni de l'oposició. Per tant, ha anunciat que posarà en marxa el rellotge electoral. La fórmula: a través d'una resolució de la presidència que signarà el dimecres dia 21 després d'anunciar-ho als grups en el ple programat per a aquesta data. El text es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) i es desbloquejaran els terminis cap als comicis, previstos per al 14 de febrer.

Els lletrats havien donat en un informe jurídic dues opcions al president de la cambra: o bé fer la resolució com un "acte equivalent" a la investidura fallida i comunicar-la als grups, o bé convocar un ple específic per anunciar la falta de candidat amb possibilitats de ser investit. Finalment, s'ha decantat per la primera, però ha anunciat que avançarà uns minuts el ple ordinari previst dimecres per anunciar-ho als grups, que disposaran d'un torn de paraula per posicionar-se sobre la qüestió.

L'escenari que s'obre a partir de dimecres són els dos mesos de termini perquè els grups busquin suports i aliances per poder presentar un candidat alternatiu a la investidura. Una opció que no sembla probable perquè, tal com ha explicat Torrent, tots els grups li han expressat la voluntat de "no presentar-se a un debat d'investidura" en la ronda de consultes i Cs també ha descartat avui proposar un candidat en els pròxims dos mesos. En cas que no es notifiqui cap candidat a la investidura, s'extingiran aquests dos mesos el 21 de desembre, i el 22 quedarà automàticament dissolt el Parlament. El Govern haurà de publicar la convocatòria electoral per al 14 de febrer. Torrent ja va anunciar que jugaria amb el marge que tenia com a president perquè els comicis caiguessin en el segon diumenge de febrer, dia 14, ja que considerava impossible que es pogués arribar al diumenge dia 7.

L'últim ple de la legislatura, ha recordat Torrent, correspon al 15 de desembre. Els grups compten amb aquest temps per tirar endavant tantes lleis com puguin de les 48 que estan pendents de tramitació. No obstant, el president del Parlament ha recordat que la junta de portaveus pot modificar el calendari i programar algun ple extraordinari. A partir de la convocatòria automàtica d'eleccions la cambra funcionarà a través de la diputació permanent.

"La situació és inèdita", ha admès Torrent en roda de premsa. En primera instància, a causa de la inhabilitació del president, una "situació nova" que "no s'havia donat mai abans". Però a aquest fet s'hi suma el context de pandèmia mundial, que afecta el dia a dia dels ciutadans i també el funcionament de les institucions. Precisament, la cambra legislativa s'ha hagut d'adaptar a les noves recomanacions del Govern davant l'increment del risc de rebrot i la taxa de transmissió del covid-19. "Hem adaptat tota l'activitat parlamentària i farem tot el possible perquè el Parlament continuï treballant", ha assegurat Torrent. Pel que fa a les eleccions, ha explicat, "correspon al Govern garantir la salut i garantir el dret a vot dels ciutadans".

El precedent d'una situació similar són les eleccions al País Basc i Galícia el juliol passat, que no van estar exemptes de polèmica, amb segments de la població que no van poder exercir el seu dret a vot per la situació sanitària a Galícia i un percentatge d'abstenció històric a Euskadi. Els comicis, que s'havien de celebrar inicialment a l'abril, es van posposar davant l'agressivitat del virus. Era una situació inèdita i no prevista a la llei, per la qual cosa va caldre el consens de tots els grups parlamentaris per poder-ho fer.