ERC considera que no hi ha “majoria” per a la desobediència
JxCat respon que al president del Parlament li ha faltat “més valentia” durant els últims dos anys
BarcelonaEl principal punt de discrepància entre JxCat i ERC des del començament de la legislatura ha sigut l’estratègia a seguir per fer front a l’ofensiva judicial de l’estat espanyol contra l’independentisme. Dilluns va arribar l’últim i definitiu capítol al Parlament amb la negativa del president del Parlament, Roger Torrent, a comptabilitzar el vot del cap de l’executiu, Quim Torra. I és que mentre ERC considera que els “gestos simbòlics” que planteja JxCat posen en risc les institucions, des de JxCat s’interpreta que als republicans els ha faltat “valentia”. Ahir va ser precisament Torrent qui va defensar la seva decisió als micròfons de RAC1: “No hi ha una majoria independentista que estigui preparada per a una estratègia de desobediència”.
En una línia similar a la que ha seguit aquests dos últims anys, el president de la cambra catalana va subratllar que s’han de tenir “clares” les conseqüències d’un acte de desobediència abans de fer “un salt endavant al buit”. Segons ell, l’estratègia de desobediència s’ha d’aplicar si és “massiva, col·lectiva i afecta totes les institucions”. “Un salt al buit sense tenir en compte totes les conseqüències, a què ens porta?”, es va preguntar. D’aquesta manera justificava haver acceptat que Torra no pogués seguir votant o que Carles Puigdemont no fos investit a distància. Alhora, Torrent va negar rotundament que cap d’aquestes decisions pretengués ser un trampolí electoral per a ell. “Si jo prengués les decisions per incrementar la meva popularitat, ¿no hauria pres un altre tipus de decisions?”
Fonts republicanes interpreten que durant la legislatura només s’ha demanat al Parlament que desobeís però que, en canvi, no hi ha hagut cap petició perquè ho fes el Govern. De fet, recorden que Torra va acabar retirant la pancarta que el pot portar a la inhabilitació dos dies després de negar-se a fer-ho i que no va insistir per restituir els consellers “legítims”. D’aquesta manera, Torrent va lamentar la “dinàmica de competició” entre l’independentisme i va assegurar que a la mesa del Parlament és on ha tingut “més repercussió”, amb la dinàmica de “o es compra la meva posició o intentaré desgastar-te electoralment”. En la seva opinió, JxCat s’ha “confós d’adversari”.
Puigneró critica Torrent
La resposta de JxCat va venir del conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, que també ahir va carregar obertament contra Torrent. “Hi ha hagut tres moments que hauríem desitjat més valentia per part del president del Parlament”, va dir també a RAC1, en referència a la pèrdua de l’escó de Torra, la investidura ajornada de Puigdemont i la suspensió dels presos polítics per part del Suprem.
Puigneró va circumscriure les “batusses” entre JxCat i ERC al Parlament, tot garantint que el Govern n’ha quedat al marge, fins que el tema a tractar ha estat la inhabilitació del president Torra. Ara, JxCat i ERC seguiran governant junts, almenys fins a les pròximes eleccions -i mentre duri l’executiu en funcions-. Però malgrat haver-se perdut mútuament la confiança, no descarten tornar a compartir el Govern després dels comicis. Ahir va ser el portaveu d’Esquerra al Congrés de Diputats, Gabriel Rufián, qui va insistir-hi. En la seva opinió, però, cal que el pròxim executiu trenqui “blocs” i que, a més dels dos partits independentistes, inclogués també els comuns: “Hem de respectar l’espai de Convergència, però mirar més enllà”.
Tot i l’estranya circumstància d’una convocatòria electoral en diferit, els dos partits ja estan en ple debat per definir els seus programes electorals. Segons Puigneró, el de JxCat hauria de passar per “governar i pressionar”. “Amb l’estat espanyol, només s’aconsegueixen coses pressionant”, va afirmar el conseller. És aquesta estratègia, va dir, la que fa l’expresident Carles Puigdemont des de l’exili quan posa “l’Estat contra les cordes”.
Els votants independentistes tindran almenys tres estratègies per triar a les urnes. La pressió de JxCat, la desobediència de la CUP i el diàleg d’ERC. Tres vies que ara per ara no se sap si trobaran prou punts de coincidència.