La cúpula de la Fiscalia avala la querella de Torres-Dulce pel 9-N

MadridEl fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha rebut l'aval gairebé unànime de la cúpula fiscal per tirar endavant la querella pel 9-N. "La Junta de Fiscals de Sala ha expressat el seu suport de forma molt majoritària a favor de la ratificació de formular una querella per l'anomenat procés de participació ciutadana del passat 9 de novembre", assenyala el ministeri públic en una nota de premsa. Està previst que el fiscal general de l'Estat ordeni aquesta mateixa setmana a la Fiscalia Superior de Catalunya que presenti la querella.

Només hi ha hagut algunes discrepàncies d'aspectes de forma, és a dir, tècnics. Però en tot cas, fonts de la fiscalia han assegurat que "ningú ha defensat la decisió de la Fiscalia Superior de Catalunya" de no imputar cap delicte per l'organització del 9-N.

Dos fiscals s'hi han oposat: Bartolomé Vargas, especialitzat en seguretat vial, i Pedro Crespo, del Suprem. El primer considera que es poden imputar delictes, però que ja hi ha denúncies ciutadanes presentades al TSJC que no fan necessària l'acció de la Fiscalia. Es tracta d'un dels arguments que ja havien donat els fiscals catalans per no tirar endavant la querella. Crespo també s'ha sumat a una d'aquestes objeccions, assenyalant que, en la suspensió cautelar del 9-N, el Tribunal Constitucional no va donar cap ordre per aturar l'organització del procés participatiu.

Una reunió maratoniana

La reunió de la Junta de Fiscals de Sala ha estat maratoniana: ha començat a les 10 h i ha durat més de quatre hores i mitja. Tot i això, el ministeri públic no ha confirmat encara contra qui anirà dirigida la querella ni quins seran els delictes que s'imputaran. Això sí, consideren que finalment es presentarà aquesta setmana.

Segons fonts de la fiscalia, la proposta del fiscal general de l'Estat preveu imputar responsabilitats penals al president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega; i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau; per quatre delictes: desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions i obstrucció de la justícia, segons les mateixes fonts. Aquest últim delicte no figurava en l'esborrany remès per part de Madrid a la Fiscalia Superior de Catalunya. S'hi inclou, a més, una consellera, tot i haver-se estudiat fins ara reduir la querella només a Mas i Ortega.

El fiscal de Sala del Penal Eduardo Fungairiño ha dit en sortir de la reunió, que havia estat un "debat jurídic i cortès en que no hi hi havia hagut cap enfrontament", tot i que sí que ha admès alguna discrepància. Ell s'ha mostrat favorable a la querella.

La decisió de la Junta de Fiscals de Sala no és vinculant, però sí que és un pronunciament simbòlic perquè amb què Torres-Dulce es vol carregar d'arguments per tirar endavant la querella després que els fiscals catalans es neguessin a fer un pas endavant i posessin en evidència el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Consideren que no hi ha una base sòlida per sostenir els delictes que es volen imputar a Mas. Tot i així van assegurar que acataran la decisió del fiscal general.

Un procés excepcional

La Junta de Fiscals de Sala, formada per 27 persones, està presidida pel mateix Eduardo Torres-Dulce i integrada pel tinent Fiscal del Tribunal Suprem, Luis Navajas, i els Fiscals de Sala del Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional, i també els fiscals especialistes en anticorrupció, drogues, seguretat vial, sinistralitat laboral, menors, estrangeria i violència de gènere, entre altres. Només hi han faltat dos fiscals: el jutge militar Fernando Marín Castán (que encara no ha pres possessió després de ser nomenat) i el fiscal de Sala del Tribunal Suprem Juan Ignacio Campos, per malaltia.

Torres-Dulce es carrega d'arguments

La cita ha estat excepcional perquè feia una dècada que no es convocava una reunió com aquesta. El seu veredicte no és vinculant però es dóna per fet que pesarà sobre la decisió de Torres Dulce de presentar, o no, la querella. Un revés de la Junta de Fiscals de Sala a la tesis que el fiscal general ha defensat fins ara s'hauria interpretat –segons fonts jurídiques– com una desautorització per part de la carrera judicial al seu criteri professional.