La tossuda deriva extremista de Bauzá

PalmaJosé Ramón Bauzá (Madrid, 1970) va presidir el Govern més extremista que hi ha hagut mai fins ara a les Illes Balears: cap dels seus predecessors del PP que havien dirigit les Balears –Gabriel Cañellas, Tòfol Soler i Jaume Matas– varen anar mai tan enllà en contra del català. I des que les esquerres el varen fer fora de l'Executiu, el seu procés de radicalització no s'ha aturat, al contrari. "Desgraciadament, a les nostres illes ha estat el nostre propi partit, a través dels governs populars precedents al meu, el que ha sembrat i regat un nacionalisme que l'esquerda no ha necessitat més que explotar", afirma Bauzá a la carta en què explica que deixa el PP i el Senat. Fins i tot critica que fos un govern del PP el que va aprovar la Llei de normalització lingüística de les Balears.

Bauzá no té en compte que va ser la seva política de confrontació la que va provocar una oposició multitudinària i sense precedents al decret del trilingüisme, que pretenia minoritzar la llengua pròpia a les escoles, i al seu executiu en general. És un home tossut, d'idees fixes i que es manté en un punt fred fins i tot amb els seus. Les protestes no varen fer que canviàs de línia. Ni tan sols quan això va atiar la mobilització de les esquerres i li va costar la presidència. L'obsessió contra tot allò que sonàs a català va ser una de les principals característiques de la seva legislatura –amb les retallades i l'expulsió dels sense papers del sistema de sanitat pública–, i s'ha accentuat. Tot i aquesta obsessió, a la carta ell mateix admet que hi ha hagut un "històric consens" entre totes les forces polítiques de les Balears, en defensa del català, que només el seu govern "es va atrevir a rompre".

D’ençà que les protestes ciutadanes del món educatiu i l’èxit electoral de l’esquerra varen desallotjar l’expresident Bauzá del Consolat de Mar, el fins ara senador no ha aturat d’insistir en les mateixes receptes que varen dur el Partit Popular a l’oposició. Això també el va portar a perdre les primàries per intentar liderar el PP balear contra un candidat que, d'entrada, tenia un perfil més regionalista, Biel Company. A la carta de renúncia, Bauzá no té cap vergonya de recordar –ressentit– que quan va deixar la presidència del PP balear, els seus successors "literalment" varen definir les seves decisions com a "errors ideològics propis d'extremistes". Aquest estiu, sense anar més lluny, Bauzá equiparava en un article el nacionalisme català amb el nazisme, en un altre article fins i tot va afirmar que molts de nins dels pobles de Mallorca gairebé no saben castellà.

A Bauzá ni tan sols perdre les primàries l'ha ajudat a recapacitar: va continuar insistint en la via extremista. Aprofitant l’enrenou de les primàries al carrer de Gènova de Madrid i el nou lideratge de Pablo Casado, Bauzá es va aliar llavors amb el regidor madrileny Percival Manglano i va rebre el suport tàcit d’Esperanza Aguirre per elaborar un document programàtic que contenia una bateria de mesures enfocades a la recentralització de l’Estat i a atacar a la llengua catalana. Casado va incorporar aquest document al seu projecte. De fet, Bauzá explica a la carta que, tot i que ja fa un any que havia decidit abandonar el PP, l'elecció de Casado va ser un "alè d'il·lusió". "Per fi un president [Pablo Casado] que apostava de manera tan clara pel liberalisme i que defensava sense complexos la unitat d'Espanya", explica que va pensar llavors.

L'expresident balear va ser el primer dirigent del PP balear a posicionar-se al costat de Casado, potser esperant un reconeixement que finalment no va arribar mai. El nou president del PP estatal va preferir premiar la vicepresidenta del partit a les Balears, Marga Prohens, amb un lloc de pes a la seva executiva. Tot i això, Bauzá no diu que s'hagi sentit menyspreat pel líder del PP estatal, sinó que afirma a la carta que, encara que moltes coses que diu Casado li "encanten", en el cas de les Balears "les seves paraules i les seves accions van per camins diferents". Fins i tot assegura que li és "impossible" votar el PP balear.

Durant aquest any en què s'ha dedicat a dubtar si marxava o no del PP, Bauzá ha continuat de senador. Això sí, sense implicar-s'hi gaire: tal com va publicar l'ARA Balears, és el representant illenc a la Cambra Alta que menys treballa. En canvi, ha estat especialment actiu a Twitter, on sovint critica "la catalanització de les Illes Balears", es declara "orgullós" d'haver eliminat la normativa que establia el català com a idioma vehicular a l'Administració, afirma que desmunta a Europa "les mentides de l'independentisme" i assegura que lluita contra el nacionalisme. L'emoticona que fa servir més és al seu perfil de Twitter és la de la bandera espanyola. A més de la seva activitat estrictament política, l’expresident ha mantingut el contacte amb els grups d'extrema dreta de Mallorca, sobretot de l’àmbit del gonellisme. Recentment, Bauzá es va fotografiar amb el president de Societat Cívica Balear, Cosme Bernat, per convocar la manifestació espanyolista del 12 d’octubre, que finalment es va suspendre.