Totes les preguntes que ha de respondre Carlos Mazón

ValènciaAquest divendres arriba el torn de les explicacions. El cap del Consell, Carlos Mazón, compareix a les Corts per aclarir la gestió feta pel seu govern del temporal més virulent que ha patit el País Valencià aquest segle i que s'ha saldat amb més de 200 morts. Haurà de donar resposta a moltes preguntes, sobretot amb relació al que va fer aquell dia, ja que la seva resposta és sabuda: preparar una crisi de govern per respondre a les crítiques de gestió i adaptar l'estructura, ha argumentat, per afrontar la reconstrucció després de la catàstrofe.

Per què no va constituir un dia abans el comitè d'emergències davant la previsió de pluges torrencials?

Tot i que dilluns 28 d'octubre ja s'havien activat els avisos taronja en l'interior de la província de València –que van passar a rojos el dimarts al matí–, el Cecopi no es va activar fins a les 17 h del dia 29, quan la situació ja estava totalment descontrolada i al matí ja s'havien produït inundacions a la comarca de la Ribera Alta. Segons el govern valencià, l'òrgan no es va constituir abans perquè no van rebre els avisos necessaris per part de l'Aemet ni la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i perquè les previsions de la primera assenyalaven una millora de la situació meteorològica a partir de les 18 h. Segons el Consell la CHX va desactivar l'alerta hidrològica tres vegades aquell dia i va reactivar-la poc abans de l'alerta que va enviar-se als mòbils a les 20.12 h. Una afirmació negada per la CHX, que ha recordat que les alertes les envia el servei d'Emergències, depenent de la Generalitat.

Per què no va suspendre la seva agenda?

Tot i que el dimarts 29 a les 7.36 h Aemet ja havia elevat de taronja a roja l'alerta a l'interior nord de la província de València (i dues hores després a tot el litoral), Mazón no va anul·lar cap acte de la seva agenda. A les nou del matí va presidir el ple del Consell, després va recollir un premi de turisme sostenible i, més tard, es va reunir amb sindicats i patronal. Segons el president valencià, no va cancel·lar cap acte perquè mantenia contacte constant amb la consellera d'Interior, Salomé Pradas.

Per què va allargar tres hores un dinar mentre es reunia el Cecopi?

Dimarts 29, el president valencià va dinar amb una periodista. Un àpat que es va allargar fins a quarts de sis. El cap del Consell no es va traslladar al Cecopi fins a les 19.30 h, tot i que la reunió s'havia convocat a les 17 h. Segons el dirigent conservador, va mantenir el dinar perquè el Cecopi l'encapçala la consellera Pradas i hi tenia contacte telefònic.

Per què van enviar l'alerta als mòbils tan tard?

Fonts de l'executiu estatal asseguren que va ser entre les 18.03 h i les 18.10 h del dimarts la tarda quan el govern espanyol va demanar a la Generalitat que enviés l'alerta massiva per SMS. La versió de l'executiu de Mazón és diferent. La consellera d'Interior, Salomé Pradas, va explicar primer que no va ser fins passades les 20 h que un tècnic la va informar que existia aquest sistema. Aquest relat també es va veure qüestionat pels àudios que va publicar la Cadena SER i que evidenciaven que ja es parlava del sistema Es-Alert des d'almenys les 19.15 h. Segons Mazón, l'avís va ser "un últim recurs vinculat fonamentalment al pitjor dels mals possibles" davant del temor que acabés desbordant-se el pantà de Forata.

Per què no es van anul·lar les classes ni es va prohibir circular amb vehicle privat?

La decisió que va prendre la Universitat de València dilluns 28 de suspendre totes les classes de l'endemà contrasta amb la passivitat del govern valencià. Més encara, quan aquest dijous, 14 de novembre, sí que va ordenar el tancament d'escoles i la prohibició de circular amb vehicle privat en 163 municipis de la província de València a causa de l'alerta roja decretada per Aemet. Segons el govern valencià, van prendre les mesures necessàries i van traslladar "tots els avisos adequats a la població" a mesura que els arribaven.

Per què no es va tenir en compte la informació d'Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer?

El ministeri per a la Transició Ecològica afirma que la CHX va enviar fins a 198 correus al Cecopi el mateix "dia de la riuada". En un comunicat detalla que va emetre dos avisos sobre la pluja acumulada a Xiva, a la capçalera letal del barranc del Poio. En concret, a les 16.37 h i a les 16.50 h. També afirma que la CHX va alertar Emergències a les 16.57 h, 17.02 h, 17.27 h i a les 17.57 h. El govern valencià retreu que la informació els arribés per aquesta via i no personalment. També afirma que els avisos no permetien preveure la "revolució meteorològica que es va produir a partir de les 18 h" a la província de València.

Per què van sol·licitar la presència de l'UME només a Utiel?

La consellera Salomé Pradas va negar que la delegada del govern, Pilar Bernabé, li oferís el desplegament de l'UME el dimarts 29. Es tracta d'una versió que va caducar aviat: hores després, TVE va emetre el fragment d'una gravació que havia realitzat aquell dia en què es podia veure Pradas i el seu equip reunits. En l'enregistrament se sentia la consellera dir: “L'UME, que s'ha posat a la disposició de poder desplaçar-se allí...”  No s'activa per a tota la província de València fins a les 19.17.

Per què no van avisar els alcaldes?

El president valencià afirma que a les 7.30 hores del matí del dimarts 29, el 112 va emetre l'alerta roja i que "gràcies a aquesta previsió", van avisar els ajuntaments, que van poder suspendre les classes. Una versió que dista molt de la que donen els alcaldes, que s'han queixat de la manca d'informació per part d'Emergències.

Per què no van demanar ajuda abans a l'exèrcit?

Mazón no va sol·licitar la incorporació de l'exèrcit fins al dijous 31 d'octubre. El cap del Consell va detallar que la petició es va produir "després d'una conversa amb el president del govern espanyol per millorar la coordinació". Segons el govern valencià, van fer aquesta petició després de "72 hores d'intens treball de diagnòstic i atenció primerenca".

Per què no es van utilitzar tots els bombers?

CCOO ha denunciat que el dia de la DANA "la majoria dels bombers forestals es van retirar en acabar la seua jornada" i que l'endemà "només unes poques unitats" van treballar en l'emergència. A aquesta situació s'hi suma el rebuig a la col·laboració de bombers d'altres autonomies.