Política14/03/2020

“Tothom ho sabia. N’havíem parlat amb moltes dones i presidents de casal”

L’ARA recull el testimoni de set dones que es van sentir assetjades per Garcias

A.m. / N.o. / A.l. / A.m.
i A.m. / N.o. / A.l. / A.m.

BarcelonaFeia algunes setmanes que la Júlia -un nom fictici, com el de la resta de testimonis que recull aquest article- rebia missatges de Carles Garcias quan va sentir per la ràdio que ERC l’havia cessat enmig d’una investigació per un possible cas d’assetjament. “Escoltava la notícia mentre ell m’estava escrivint per WhatsApp”, explica a l’ARA. Ella també es considera una víctima. Rebia missatges de manera constant, “cada dia més pujats de to”, tot i les seves negatives. És una de les set dones amb les que ha contactat aquest diari arran de la publicació de la notícia dilluns.

Totes set narren episodis al marge del que ha passat a la Generalitat però que dibuixen un patró de comportament prolongat en el temps i que feia que les dones se sentissin intimidades i assetjades. Algunes es remunten a quinze anys enrere, diverses vinculades a les JERC (quan ell n’era militant o ja un cop havia passat a ERC).

Cargando
No hay anuncios

Ni a les JERC mentre Garcias hi va militar -va formar part de l’executiva nacional que presidia Pere Aragonès-, ni a la federació d’ERC a Barcelona -en va ser vicepresident-, ni a l’executiva nacional del partit els hi consta cap denúncia. Fonts de la federació lamenten no haver-ho detectat a temps. Tot i això, una de les víctimes recorda com va explicar el cas a una persona de l’executiva. “Si va ser així, lamentem no haver-hi donat importància”, apunta una font de l’antiga direcció.

S’acumulen els casos

A mitjans de la primera dècada del mil·leni -Garcias va néixer el 1983- ja era “molt insistent amb les dones”, recorda la Marta, que explica que havia generat “problemes per les seves actituds” amb els amics de la colla. “En el cas d’una companya el vam haver d’aturar”, diu.

Cargando
No hay anuncios

“El 2011 ens movíem pels mateixos ambients de les JERC”, explica la Mercè, que també el defineix com algú “molt insistent”. “Vam tenir una relació esporàdica i ell s’ho va agafar com una relació formal”. Ella va decidir acabar la relació i ell ho va respectar unes setmanes, però després va tornar-hi: “Em va dir que vindria a casa meva”. Espantada perquè vivia sola, va trucar a un amic seu, que “li va haver de parar els peus”.

La insistència i la pressió que Garcias exercia sobre les víctimes és un element comú entre tots els testimonis obtinguts per aquest diari. Tres de les dones expliquen que es van sentir pressionades per l’agressivitat durant les relacions sexuals que van mantenir-hi, fet que les va fer passar por. El 2015, any en què Garcias va treballar en la campanya electoral d’Alfred Bosch, la Daniela va decidir tallar una relació amb ell. “Va ser molt insistent perquè repetíssim i m’exigia que ens veiéssim”. El nivell de control era tan alt que la noia va deixar de publicar fotografies a les xarxes que poguessin donar pistes d’on es trobava: “Si veia que era a Barcelona, de seguida m’exigia que ens veiéssim”.

Cargando
No hay anuncios

“El control era absolut”, explica l’Olga: “Si publicava alguna cosa a Twitter sense dir-li em muntava un ciri. Volia que parlés amb ell constantment i que li enviés fotos”. Pel que fa a la Berta, el va deixar després de dues trobades perquè “temia” per la seva “seguretat”.

Un altre cas recent és el de la Martina, una dona jove vinculada a les JERC. “Tothom ho sabia. Ho havíem parlat amb moltes noies i alguns presidents de casals [d’ERC] de la ciutat”, recorda. Fins i tot explica que el 2017 ho va posar en coneixement d’una de les responsables del partit a Barcelona, però no es va actuar. La Martina narra assetjaments fins fa cinc mesos. Garcias va aconseguir el seu telèfon sense que ella l’hi donés i va començar a abordar-la fa més de tres anys: “Em va fer el que els hi feia a totes les noies”. Les insinuacions aviat es van convertir en proposicions sexuals explícites i en l’enviament de fotografies.

Cargando
No hay anuncios

Totes set se senten víctimes, però cap d’elles ha volgut fer el pas de denunciar-lo a la policia per assetjament. El cas a Exteriors destapat per l’ARA els ha fet reviure moments que confien que no tornin a les seves vides. Ni a les d’elles ni a les de cap altra dona.