Tots els canvis del govern de Sánchez
BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat aquest dissabte una remodelació del seu executiu que, tot i que esperada, ha sorprès per la celeritat amb què s'ha dut a terme i per l'abast dels canvis, que afecten bona part del que fins ara era el seu nucli dur a la Moncloa. Aquestes són les altes i baixes d'una crisi de govern que no ha afectat els ministres d'Unides Podem i amb què Sánchez ha buscat rejovenir i feminitzar encara més el seu executiu.
ALTES
Un dels homes forts del nou govern de Pedro Sánchez serà el ministre de la Presidència Félix Bolaños (Madrid, 1975). Com a secretari general de la Presidència, aquest lampista de la Moncloa formava part del nucli dur del president espanyol al costat d'Iván Redondo. Sempre lluny dels focus, ha sigut un home clau tant en l'elaboració de l'acord programàtic amb Unides Podem que va permetre el govern de coalició com en l'exhumació de les restes de Franco.
Fins ara alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez (Gavà, 1975) és una de les principals sorpreses de la remodelació duta a terme per Sánchez. Convertida en una de les polítiques locals més prometedores del PSC, fa el salt a la Moncloa per pilotar una cartera que té entre les seves carpetes més urgents l'ampliació del Prat. Com a alcaldessa, havia condicionat els canvis a l'aeroport a limitar l'impacte acústic sobre els veïns.
Dilluns havia de ser reelegida presidenta del Senat, però Pilar Llop (Madrid, 1973) també fa les maletes amb destí a la Moncloa per ser la nova ministra de Justícia. Delegada del govern espanyol contra la violència masclista entre el 2018 i el 2019, Sánchez n'ha destacat, durant la compareixença per anunciar els canvis, el compromís feminista. Jutge des del 2004, agafa una cartera delicada en ple enfrontament entre el govern espanyol i un poder judicial pendent de renovar i que té entre els seus reptes principals després dels indults la reforma del delicte de sedició.
Una de les cares més desconegudes del nou govern de Sánchez és la del futur ministre d'Exteriors, José Manuel Albares (Madrid, 1972), fins ara ambaixador espanyol a França. Desconegut pel gran públic, Albares és, tanmateix, un home de la màxima confiança del president espanyol, ja que va ser el seu principal assessor en política exterior quan va aterrar a la Moncloa. Com a secretari general d'Assumptes Internacionals, va ser l'encarregat de preparar la majoria de cites internacionals del president espanyol.
La nova ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant (Gandia, 1980), és, com Raquel Sánchez, Isabel Rodríguez o Pilar Alegría, l'exemple del perfil preferit per Sánchez en aquesta remodelació: dona, jove i amb experiència local. Enginyera de telecomunicacions i alcaldessa de Gandia des del 2015, forma part de l'ala més progressista del PSOE. Ara substituirà Pedro Duque.
Pilar Alegría (Saragossa, 1977) pren les regnes del ministeri d'Ensenyament. Fins ara delegada del govern espanyol a l'Aragó, ha sigut una de les dirigents més fidels a Sánchez dins del PSOE aragonès, fet que li ha provocat algun enfrontament amb el president autonòmic, Javier Lambán. Ara el president espanyol la recompensa amb un ministeri.
Una altra de les sorpreses de la remodelació de Sánchez ha sigut el nomenament d'Isabel Rodríguez (Ciudad Real, 1981) com a ministra de Política Territorial, un càrrec que només feia sis mesos que ocupava l'ara titular de Cultura i Esports, Miquel Iceta. Ara alcaldessa de Puertollano, també serà la nova portaveu del govern espanyol en substitució de María Jesús Montero, un càrrec que ja havia ocupat al govern de Castella-la Manxa.
L'encarregat de substituir Iván Redondo com a cap de gabinet de Pedro Sánchez serà Óscar López (Madrid, 1973). Secretari d'organització del PSOE entre el 2012 i el 2014 amb Alfredo Pérez Rubalcaba, va ser també el cap de campanya de Patxi López en les primàries que el van enfrontar a Susana Díaz i al mateix Sánchez, que s'acabaria imposant.
BAIXES
La fins ara vicepresidenta primera del govern espanyol ha sigut una de les primeres baixes confirmades de la remodelació de Pedro Sánchez. Feia temps que s'especulava amb una sortida de l'executiu per part de Calvo (Cabra, 1957), que deixa el seu lloc com a vicepresidenta primera a Nadia Calviño, mentre que la cartera de Presidència se la quedarà un dels homes de confiança de Pedro Sánchez, Félix Bolaños.
Un altre dels homes forts fins ara de Pedro Sánchez que deixa l'executiu. El ministre de Transports (València, 1959) deixa el consell de ministres i també la secretaria d'organització del PSOE, des d'on havia de preparar les eleccions municipals i autonòmiques del 2023, així com les espanyoles que podrien coincidir també per aquelles dates. El rellevarà a l'executiu la fins ara alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, que és una de les grans sorpreses del nou govern.
Una altra de les sorpreses del dia. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo (Sevilla, 1961), deixa el govern espanyol tot just després d'haver aprovat els indults per als presos independentistes i amb la reforma de la sedició encara al calaix. El substituirà Pilar Llop, fins ara presidenta del Senat. Al seu torn, Llop serà substituïda al capdavant de la cambra alta per Ander Gil (Barakaldo, 1974).
La gran sorpresa del dia ha sigut l'adeu també del fins ara guru de Pedro Sánchez. Iván Redondo (Sant Sebastià, 1981) deixa de ser el director de gabinet del president espanyol després d'anys sent la seva mà dreta i l'home a l'ombra dels principals moviments estratègics de Sánchez. Sovint discutit al PSOE, Redondo deixa ara el seu lloc a Óscar López, que va ser secretari d'organització del PSOE entre el 2012 i el 2014.
També hi ha canvi al capdavant d'Exteriors. Arancha González Laya (Tolosa, 1969) deixarà el seu càrrec després de només un any i mig. Laya va substituir Josep Borrell i la seva tasca al capdavant de la diplomàcia espanyola ha sigut sempre molt discutida. La substituirà José Manuel Albares, fins ara ambaixador a París i que ja havia sigut assessor de Pedro Sánchez en el passat.
Pedro Duque (Madrid, 1963) va ser un dels fitxatges més sorprenents de Pedro Sánchez quan va arribar a la Moncloa després de la moció de censura a Mariano Rajoy i un dels pocs que encara continuava a l'executiu. Ara, però, deixarà el seu càrrec i serà substituït per Diana Morant (Gandia, 1981), que és enginyera de telecomunicacions i fins ara alcaldessa socialista de Gandia.
La ministra d'Educació, Isabel Celaá (Bilbao, 1949), era un altre dels noms que apareixia en totes les travesses per deixar l'executiu espanyol si hi havia, finalment, una remodelació. Els pronòstics s'han complert i deixarà el seu lloc al capdavant d'Educació a Pilar Alegría (Saragossa, 1977), que fins ara era la delegada del govern espanyol a l'Aragó. Celaá deixa com a llegat l'aprovació d'una nova llei d'Educació –la llei Celaá– feta per superar la Lomce.
Un altre dels canvis esperats. El ministre de Cultura i Esports, José Manuel Rodríguez Uribes (València, 1968), també haurà de fer les maletes en aquesta crisi de govern. La sorpresa és, en aquest cas, el nom del seu substitut. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, deixa la cartera de Política Territorial només sis mesos després i passarà a ocupar la de Cultura i Esports. A Iceta el substituirà l'alcaldessa de Puertollano, Isabel Rodríguez, que també serà portaveu del govern.