Tots els fronts oberts entre el Govern i el ministeri d’Exteriors

BarcelonaJosep Borrell ha deixat el ministeri d’Afers Exteriors per convertir-se en l’alt representant de la política exterior de la Unió Europea. El lleidatà del PSC s’ha convertit, en només 18 mesos al capdavant de la diplomàcia espanyola, en el ministre que més ha combatut l’acció exterior de la Generalitat. El seu pas pel govern estatal ha deixat un rastre de recursos judicials que heretarà qui el substitueixi -interinament ho farà la ministra de Defensa, Margarita Robles-. Mentrestant, la conselleria d’Acció Exterior intenta presentar batalla en tots els fronts oberts.

Delegacions impugnades

El principal focus ara mateix és que l’executiu espanyol ha impugnat quinze delegacions que la Generalitat té a l’estranger. Sempre han estat en el punt de mira de la Moncloa -Mariano Rajoy les va arribar a tancar amb el 155-, però mai cap ministre havia acumulat tants contenciosos. De fet, un dels falcons contra el Procés dels últims governs populars, José Manuel García-Margallo, n’avalava l’existència. En un acte al Círculo Ecuestre el març del 2015, va assegurar que no tenia cap intenció de tancar-les, però que considerava que havien de col·laborar més amb la diplomàcia espanyola: “En cap cas es tancaran. La Generalitat pot fer el que fa. La meva convicció és que seria més barat i eficaç crear sinergies -amb el servei exterior de l’Estat- per afavorir l’exportació”.

Ara, després del pas de Borrell per l’executiu estatal, les delegacions de França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia, els Estats Units, Suïssa, l’Argentina, Mèxic i Tunísia estan amenaçades de tancament i pendents del que decideixi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per demanar tancar les sis primeres, Borrell va adduir que el Govern no va presentar els informes pertinents i va tirar pel dret redactant un decret de reobertura “il·legal”. Pel que fa a les tres últimes, dimecres passat el TSJC va decidir suspendre-les de manera cautelar. El ja exministre n’havia demanat el tancament perquè eren “nocives per als interessos de l’Estat”. Fonts de la conselleria d’Acció Exterior repliquen que el recurs no té base i s’ha fet per “motius ideològics”. Borrell ha sigut el màxim responsable d’un servei exterior que té ambaixades i consolats en 198 països però, recentment, en una entrevista a El País, admetia que això no l’ha fet abandonar la seva fixació: “He dedicat un terç de la meva feina com a ministre a Catalunya”.

Recurs al Constitucional

La brúixola de l’Acció Exterior de la Generalitat es guia per un pla estratègic dissenyat per la conselleria i aprovat pel consell executiu. Doncs bé, el ministeri de Borrell el va portar davant del Tribunal Constitucional (TC) i també ha quedat suspès. L’argument és similar al que s’utilitza per anar en contra de les delegacions. Entén que el document “excedeix l’àmbit d’actuació de la Generalitat” i “menyscaba les competències de l’Estat en les relacions internacionals”. Des de la conselleria veuen menys problemàtic aquest segons focus del conflicte. I si el TC tomba el pla? “En farem un altre”, resumeixen. Tot i això, presentarà al·legacions davant del tribunal per intentar salvar el pla actual.

Acusacions d’espionatge

El conflicte amb les delegacions que Borrell vol suprimir va obrir una polèmica derivada. L’Advocacia de l’Estat va aportar documentació a la causa que porta el TSJC en què es recollien activitats de líders catalans a l’exili i interioritats de la feina d’alguns dels delegats. El Govern va posar el crit al cel, va qualificar-ho “d’espionatge” i el president, Quim Torra, i el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, van enviar cartes a primers ministres estrangers denunciant-ho. No va passar d’aquí. La flama de la polèmica, però, segueix viva perquè la delegada de la Generalitat a Alemanya, Marie Kapretz, ho ha denunciat davant la justícia d’aquest país, que encara no s’ha pronunciat. Si s’iniciés una investigació, podria tornar a donar rellevància a la qüestió.

Relleu paralitzat

Una de les primeres trucades que va fer Alfred Bosch, quan va assumir el càrrec de conseller el novembre del 2018, va ser precisament a Borrell. Li va demanar una reunió al ministre, que no va voler rebre’l mai. Quan va transcendir el seu salt a la política europea, el juliol passat, Bosch va apel·lar a la ironia: “Si aquest és el cap de la diplomàcia europea, segur que tindrem poca diplomàcia”. El substitut de Borrell és temporalment la ministra de Defensa, Margarita Robles, ja que Pedro Sánchez no podrà nomenar un relleu de ple dret fins que no aconsegueixi desencallar la seva investidura. En les travesses per rellevar Borell han sortit, entre d’altres, els noms de Cristina Gallach, també catalana i ex secretaria general adjunta de l’ONU, i Irene Lozano, secretària d’estat d’Espanya Global. Aquesta última garantiria la línia dura que ha exhibit l’exministre.

Borrell se’n va, però ja ha donat senyals que no pensa oblidar-se de l’acció exterior de la Generalitat. Dijous, ja amb l’aval del Parlament Europeu, es va mostrar “especialment satisfet” de la decisió del TSJC de suspendre tres de les delegacions del Govern.