El PP condiciona la renovació del CGPJ a canviar el sistema d'elecció: vol donar més poder als jutges

BarcelonaAquest dilluns fa cinc anys que va caducar el mandat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ni els avisos d'Europa ni els problemes que genera la manca de nomenaments als tribunals han desencallat el bloqueig. El PP es nega per ara a asseure's amb el PSOE per resoldre la qüestió i avui ha tornat a condicionar qualsevol relleu a una reforma sobre com s'escullen els membres de l'òrgan del govern dels jutges, que els populars volen deslligar de les majories al Congrés. "Volem que siguin els jutges els que escullin els jutges. [...] Si això s'accepta, podrem parlar; en cas contrari no. Aquesta és la nostra posició", ha dit el portaveu del partit, Borja Sémper, en roda de premsa. "Volem despolititzar l'òrgan de govern dels jutges", ha afegit.

Ara bé, el PSOE no està d'acord amb aquesta fórmula, sobretot per la tendència conservadora que acostuma a predominar a la cúpula del poder judicial i per la guerra oberta que ara mateix lliuren els jutges amb el govern de Pedro Sánchez per l'amnistia. El líder socialista, així, ha reiterat la seva oferta al PP a parlar de la qüestió: en una entrevista a la SER s'ha mostrat disposat a parlar amb Alberto Núñez Feijóo, però també ha definit com a "lawfare" el que fan els populars amb el CGPJ. Un concepte –la politització de la justícia– que, en canvi, no considera aplicable a l'independentisme. Sánchez ha responsabilitzat del bloqueig el PP: "Té pres, ostatge i capturat" el poder judicial, ha dit. Al seu torn, la vicepresidenta espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha instat el PP a deixar de "polititzar" la justícia i no ha descartat una reforma legal per renovar el CGPJ sense els populars.

Aquest ha sigut un dels temes rellevants, precisament, de la roda de premsa del comissari de Justícia, Didier Reynders, aquest dilluns des de Brussel·les, després de tornar-se a reunir amb el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, en el marc de la trobada de tots els ministres europeus del camp. Reynders, que té l'ull posat en l'amnistia, ha instat de manera urgent el govern espanyol i "tots els partits polítics implicats" a renovar el Consell General del Poder Judicial. I ha recordat que no és el primer avís d'Europa: ja es feia la reclamació en l'informe anual de la Comissió Europea sobre l'estat de dret dels diferents estats membres. "Hi ha preocupació", ha constatat al costat de Bolaños, que com Sánchez ha atribuït tota la responsabilitat al PP –informa Gerard Fageda.

A continuació repassem tots els intents frustrats de renovar el Consell en els darrers cinc anys.

Quan semblava que era possible

El CGPJ va estar a punt de renovar-se l'any 2018, quan fins i tot el PP i el PSOE van arribar a un pacte perquè fos el jutge Manuel Marchena qui el presidís, i també el Tribunal Suprem. No obstant això, el magistrat va renunciar-hi per la manera com els dos grans partits es van repartir el govern dels jutges. La renúncia va arribar després que es filtrés un whatsapp del llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què es vantava de controlar “per darrere” la sala segona del Suprem i la del 61 (que dictamina sobre les il·legalitzacions dels partits) a través de Marchena. El jutge va respondre en un comunicat que “mai” havia concebut la seva feina com un instrument “al servei d’una opció política o una altra” i la renovació del CGPJ va quedar en l'aire. Per aquest motiu va ser Marchena qui va jutjar l'1-O: es va quedar presidint la sala penal del Suprem.

La fugida del rei emèrit

El PSOE i el PP van tornar a negociar la renovació del CGPJ l'any 2020, després que Pedro Sánchez tornés a ser elegit president del govern. Segons els socialistes, van arribar a un "99%" d'acord amb els populars, però finalment el pacte no va fructificar. Per quin motiu? En aquell moment el PP va esgrimir les crítiques que Unides Podem, soci de coalició de Pedro Sánchez, va llançar contra el rei emèrit, que va marxar d'Espanya en aquelles dates esquitxat per presumptes casos de corrupció. I és que el PP no volia que la formació lila incidís en l'elecció dels candidats del CGPJ.

L'intent que atura Europa

Davant la impossibilitat de pactar amb el PP, el PSOE i Unides Podem van preparar una proposició de llei per canviar la majoria d'elecció dels dotze vocals jutges, que la llei recull que han de ser escollits per 3/5 parts de les Corts Generals –la Constitució només parla dels vuit restants, que són juristes de reconegut prestigi elegits a parts iguals pel Congrés i el Senat–. Els socis de coalició volien rebaixar el requisit a la majoria absoluta perquè els populars deixessin de ser necessaris per a la renovació. Tanmateix, el govern de Pedro Sánchez va aturar la reforma perquè la Comissió Europea va arrufar el nas. Lluny d'incrementar la influència política del CGPJ, Brussel·les demana que es rebaixi i es doni més poder d'elecció a la carrera judicial. El que sí que van fer els socis de govern va ser limitar per llei les competències de l'òrgan caducat a l'hora de nomenar els magistrats dels tribunals de més rang. Una reforma que acaba d'avalar el Tribunal Constitucional.

La dimissió de Lesmes

En aquests cinc anys hi ha hagut un canvi de lideratge al PP: va marxar Pablo Casado i va aterrar a la política de Madrid el fins llavors president de la Junta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. L'arribada del gallec va suposar un nou intent del PSOE i els populars de renovar el CGPJ que va estar a punt de materialitzar-se. Un intent que va anar acompanyat també de la pressió dels jutges: va dimitir el llavors president de l'òrgan –i del Tribunal Suprem– Carlos Lesmes per forçar el pacte. No obstant això, els populars el van tornar a aturar: aquest cop el pretext va ser la reforma del Codi Penal per derogar el delicte de sedició. Segons el PP, el PSOE els havia garantit que no pactarien aquesta mesura amb Esquerra.

I ara què?

Si el PP continua condicionant la renovació del Consell a una reforma legal sobre l'elecció dels seus membres, el PSOE només té dues opcions: intentar arribar a un acord amb els populars en aquest àmbit o aliar-se amb la majoria progressista per reformar la llei per poder triar els membres del CGPJ sense el concurs del PP. Això és el que voldrien des dels independentistes fins a Sumar, ja que els permetria començar a incidir també en la cúpula del poder judicial, fins ara controlada per la dreta.