Tres vies diferents per al cobrament de comissions

BarcelonaUn entramat a tres bandes. Un “acord criminal” -segons s’afirma a la sentència del cas Palau- que permetia a Convergència cobrar comissions de Ferrovial a través del Palau de la Música a canvi de l’adjudicació d’obra pública. Una arquitectura sofisticada que, segons considera provat el tribunal, va facilitar que durant una dècada -entre el 1999 i el 2009- Convergència rebés diners de la constructora a través del Palau de la Música. Com? Bàsicament a través de tres vies principals: l’entrega de diners en efectiu; la signatura de convenis falsos entre la institució i la Fundació Ramon Trias Fargas -afí a CDC-, i l’emissió de factures falses per part d’empreses que cobraven al Palau feines que feien per Convergència.

La sentència del cas Palau feta pública ahir estableix aquestes tres vies com els mecanismes a través dels quals CDC va obtenir fins a 6,6milions d’euros -que ara se li reclamen en concepte de comís-. Pel que fa a l’entrega de diners en efectiu per part del Palau, el tribunal considera acreditat que Ferrovial feia arribar els fons a un compte del Palau -ja fos de l’Associació Orfeó Català o de la Fundació del Palau- i després la institució fingia -amb anotacions comptables falses- que traslladava els diners d’un compte a l’altre sense que això s’arribés a produir. Els diners, en canvi, es feien desaparèixer i s’entregaven en mà als extresorers de CDC -a Carles Torrent fins al 2005 i després a Daniel Osàcar-. Per aquesta via, el tribunal calcula que Convergència es va endur fins a 3.741.898 euros entre l’any 2000 i el 2007.

Una via més “sofisticada”

Les altres dues vies són més sofisticades. La primera -a través de la qual s’haurien drenat 630.655 euros-és la signatura de set convenis falsos entre l’Orfeó i la Fundació Trias Fargas per col·laboracions inexistents entre els anys 1999 i 2008. Uns convenis que durant el judici Osàcar va intentar justificar afirmant que servien perquè “a les festes majors dels pobles governats per CDC no sonés només música andalusa i també hi haguessin sardanes i hi ballés l’esbart”. La segona -que es va aplicar a partir del 2004 i per a la qual el tribunal considera clau l’arribada de Gemma Montull al Palau- va suposar que 2.303.552 euros fossin entregats a CDC a través d’un sistema de factures falses. Així, es va reduir l’ús de xecs al portador i es va passar a un sistema a través del qual les empreses Mail Rent, New Letter Market, Letter Graphic, Altraforma, Hispart i Publiciutat -“de forma concertada amb Millet, Montull i Osàcar”- giraven al Palau factures falses. Factures que o bé es referien a serveis inexistents -i aleshores les mateixes empreses entregaven els diners rebuts a CDC- o bé feien referència a serveis que es cobraven al Palau de la Música però es duien a terme directament a Convergència.

Tot plegat, una estructura que la sentència estableix que es va gestar en un acord entre Ferrovial, CDC i el Palau de la Música i que hauria permès a la formació finançar-se a canvi d’influir en l’adjudicació d’obra pública perquè Ferrovial -que fins aleshores no havia tingut una gran presència en la contractació a Catalunya- s’endugués concursos com el de la línia 9 del metro de Barcelona, el de la Ciutat de la Justícia -on s’acabaria jutjant el cas-, el d’un pavelló municipal a Sant Cugat del Vallès o el de les obres de revestiment de la sèquia Bellet al riu Ebre.