Partits

El Tribunal de Comptes detecta 100.000 euros en donacions irregulars a Vox

La formació hauria contravingut la llei de finançament de partits a l'haver rebut aportacions anònimes, finalistes i en efectiu

El líder de Vox, Santiago Abascal, durant la roda de premsa d'aquest dilluns
3 min

BarcelonaCreixen les sospites sobre els comptes de Vox. Després de saber-se que el Parlament demana més informació al líder de la formació d'extrema dreta a Catalunya, Ignacio Garriga, per suposadament haver carregat despeses personals a càrrec de la cambra catalana, ara és el Tribunal de Comptes qui posa en qüestió les finances del partit a escala estatal. L'informe anual de fiscalització dels comptes dels partits polítics del 2020 fet públic avui assenyala, concretament, 103.048,30 euros que s'haurien ingressat irregularment.

L'òrgan encarregat de fiscalitzar els comptes detalla que, "si bé han sigut registrats com a activitats promocionals", posen en dubte si els ingressos "corresponen a donacions i no a la venda de productes". En aquest cas, contravindria el que estableix la llei sobre finançament dels partits polítics perquè no s'assenyala la identitat del donant d'aquests vora 100.000 euros, requisit indispensable per acceptar qualsevol mena de donació per part d'un partit polític.

El document també assenyala l'ingrés en efectiu de 440 euros per l'emissió de carnets d'afiliats, de 1.661 euros per les quotes d'afiliats, i de 100 euros en donacions. En aquest cas, puntualitza el Tribunal de Comptes, contravindria la llei perquè les quotes dels afiliats s'han d'abonar en comptes d'entitats de crèdit exclusivament habilitades per a les aportacions dels afiliats, mentre que la resta d'ingressos s'han de fer en un altre compte corrent. Vox també va ingressar 2.754 euros procedents d'una donació finalista, és a dir, una aportació econòmica amb la voluntat expressa de destinar-se a una finalitat concreta de la formació, cosa que també contravé la legislació actual de finançament de partits.

Més enllà d'assenyalar la formació que dirigeix Santiago Abascal, l'informe anual de l'òrgan també toca el crostó a dues formacions més per donacions no identificades, però amb un valor econòmic molt menor. Es tracta de Catalunya en Comú i Sortu (que forma part de la coalició d'EH Bildu). Catalunya en Comú va ingressar una donació anònima de 279 euros a través d'una passarel·la de pagament per internet i Sortu dues aportacions de 720 i 216 euros sense identificar-ne el donant. L'extint PDECat, el partit hereu de Convergència, també apareix a l'informe, per haver rebut, com Vox, una donació finalista, en aquest cas de 9.100 euros.

Són legals, les donacions als partits?

La llei orgànica que regula el finançament dels partits polítics, aprovada l'any 2007, estableix que les donacions són una de les vies de finançament de les formacions, però estableix alguns límits al tipus de donació. Per exemple, no poden ser anònimes, finalistes o revocables ni procedents de persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica. A més, una mateixa persona no pot donar més de 50.000 euros a l'any. La regulació també estableix que les donacions superiors a 25.000 euros i les donacions de béns immobles s'han de notificar el Tribunal de Comptes tres mesos després que s'hagin acceptat.

A part que les donacions finalistes o anònimes estan prohibides, són considerades expressament delicte des del 2015. El Codi Penal estableix que es castigarà amb una multa d'entre tres i cinc vegades el valor de les donacions irregulars. Els comptes de Vox fa anys que apareixen a l'informe anual del Tribunal de Comptes, que l'any 2019 va detectar 311.947 euros sense donant identificat i uns 150.000 euros en donacions finalistes, 30.000 dels quals per la causa "Querella contra Quim Torra".

Les donacions són una part minoritària dels ingressos que tenen els partits perquè, segons l'informe de l'organisme, tan sols un 27% del finançament prové dels privats. La majoria de les subvencions provenen de l'erari públic i s'atorguen en funció dels resultats electorals de les formacions, i se sumen als drets electorals en campanya, com ara els anuncis televisius als espais de propaganda gratuïts, els cartells als carrers de pobles i ciutats i l'enviament postal.

stats