La concessió dels indults només afecta als 9 condemnats a penes de presó en el judici del Procés que es va fer al Tribunal Suprem la primera meitat de l'any 2019. Per tant, deixa fora tota la resta de causes obertes contra milers de persones, unes 3.000 segons els càlculs d'Òmnium Cultural, i que es mantenen vives en diferents jutjats i institucions de l'administració de l'Estat, com ara el Tribunal de Comptes. Desactivar-les serà un dels reptes de la nova etapa de diàleg entre el govern espanyol i el català. Aquest és un dels resum de les principals causes pendents:
El jutjat 13 i el TSJC
L’Audiència de Barcelona va reobrir fa poc el sumari del jutjat d’instrucció 13 per prendre noves declaracions als 29 investigats per malversació, desobediència i prevaricació, entre d’altres. La causa és la gènesi de l’entramat judicial contra l’1-O i hi ha una derivada al TSJC amb Lluís Salvadó i Josep Maria Jové. Meritxell Serret també està pendent de judici.
Els alcaldes
L’exconseller i actual delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, va ser el primer alcalde (Agramunt) condemnat per la seva participació en l’1-O. Ara està pendent del recurs. N’hi ha almenys set més contra els quals la Fiscalia ha decidit obrir un procés judicial per inhabilitar-los. De moment, l’única absolta en primera instància ha estat l’alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan.
Les protestes postsentència
És la part més confusa perquè hi ha multitud de causes obertes contra els CDR, contra els organitzadors i seguidors del Tsunami Democràtic i contra manifestants en les nombroses concentracions de rebuig a la sentència de l’1-O. L’activista Marcel Vivet és l’últim en sumar-se a la llista de condemnats, i, en el seu cas –i en d’altres– s’hi suma un nou condicionant: la Generalitat actua com a part acusadora en els processos judicials.
La mesa del Parlament
Tots els membres sobiranistes de la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell van ser inhabilitats. L’últim, Joan Josep Nuet. Les causes contra l’òrgan rector de la cambra no s’han aturat: la Fiscalia en va obrir una de nova contra la presidida per Roger Torrent per haver permès que alParlament es debatés sobre l’autodeterminació i es reprovés la monarquia.
Escortes de Puigdemont
L’exconseller d’Interior Miquel Buch ja sap que la Fiscalia li demana sis anys de presó per haver fitxat com a assessor l’escorta de Puigdemont, a qui el ministeri públic també vol veure empresonat. Els mossos que acompanyaven l’expresident del Govern quan va ser detingut a Alemanya també estan pendents de judici perquè la Fiscalia va recórrer l’arxivament del cas.
La pancarta de Torra
Quim Torra es va convertir el setembre del 2020 en el primer president de la Generalitat inhabilitat en l’exercici de les seves funcions. La pancarta de suport als presos i exiliats penjada al Palau de la Generalitat en va ser la causa. Ara té pendent un segon judici per haver mantingut la mateixa pancarta quan el TSJC li va ordenar retirar-la i ja arrossega una inhabilitació de 18 mesos.
El Tribunal de Comptes
La via que ha activat l’Estat per recuperar els diners que considera que es van destinar a l’1-O és el Tribunal de Comptes i els 4,8 milions de fiança que ja han hagut de dipositar els membres del Govern que va convocar el referèndum. Ara, a més, s’hi ha sumat una segona causa que implica a una quarantena d’alts càrrecs del Govern sobre l’acció exterior de l’executiu entre 2011 i 2017. El 29 i 30 de juny es coneixerà l’import de la nova fiança.
El TEDH
L’objectiu dels presos polítics i d’altres represaliats per l’Estat és que moltes de les causes judicials acabin al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè hi hagi una cascada de sentències en contra del poder judicial espanyol. El tribunal d’Estrasburg ja ha començat a rebre els primers recursos contra la sentència del Suprem per sedició.