El TEDH rebutja indemnitzar familiars d'assassinats pels GAL com a víctimes del terrorisme

BarcelonaEl Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat que familiars de presumptes etarres assassinats pels GAL i el Batalló Basc Espanyol (BVE) puguin ser considerats víctimes del terrorisme a efectes de rebre una indemnització de l'Estat. La decisió donada a conèixer aquest dijous pel tribunal amb seu a Estrasburg considera que la presumpció d'innocència recollida en l'article 6.2 de la Convenció Europea de Drets Humans no es pot aplicar a un procediment de compensació a familiars de persones assassinades a França, per la qual cosa no admet la reclamació.

En la sentència es fa referència a qüestions tècniques perquè sosté que l'article 6.2 de la Convenció Europea de Drets Humans, que assenyala que "tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment constatada", no és aplicable en aquests casos, perquè està prevista per a persones "acusades de delictes".

La qüestió sobre la qual ha decidit el TEDH es refereix a Maria Cristina Larrañaga, Karmele Martínez Agirre i Nagore Otegi Martínez, Maria Antonia Ibarguren Astiagarraga, Mikel i Xabier Etxaniz Maiztegui, Ignacia Lizarraga Albaburu, Maria Belen Aguilar Pérez i Ugaitz i Aitor Elizarán Aguilar, tots parents de les víctimes o víctimes d'aquelles dues organitzacions.

A aquestes víctimes del GAL i el BVE el govern espanyol els havia denegat el 2013 part de les indemnitzacions a les quals tenien dret al·legant que un conveni europeu recull que "es podrà reduir o suprimir [...] la indemnització si la víctima o sol·licitants participen en la delinqüència organitzada o pertany a una organització que es dedica a perpetrar delictes violents". Les famílies van recórrer al TEDH al·legant que les víctimes no havien sigut condemnades per pertànyer a ETA i que la decisió del ministeri de l'Interior es basava únicament en informes policials, cosa que vulnerava el seu dret a la presumpció d'innocència.

Entre ells hi ha casos diversos, perquè en alguns es tracta de persones que reclamen accés a una indemnització que sempre se'ls va negar per entendre que un etarra no pot generar compensatòria com a víctima de terrorisme i, en d'altres casos, el que demanen és l'ampliació de la quantitat en els termes que va establir la llei de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme de l'any 2011. Pel que fa als primers casos, el TEDH nega que se'ls pugui donar la consideració de víctimes del terrorisme.

El Tribunal d'Estrasburg sosté que "en aquests casos, la seva feina és determinar si hi ha un vincle entre els procediments penals suposadament dirigits contra els familiars dels sol·licitants en relació amb la seva presumpta pertinença a ETA i el procediment de compensació", i entén que no pot admetre els seus recursos perquè, en aquests casos concrets, per diferents qüestions tècniques, no es pot sostenir que l'article 6.2 s'hagi vulnerat.

La reclamació davant d'Estrasburg es va centrar en l'article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans relatiu a la presumpció d'innocència. Els demandants entenen que no s'ha respectat en el cas dels seus familiars morts perquè l'Audiència Nacional, al denegar-los les indemnitzacions o l'increment de les quantitats, els va considerar membres d'ETA, en alguns casos, fonamentant la seva decisió en informes policials que apuntaven a aquesta pertinença.

La resolució subratlla que el ministeri de l'Interior va detallar al TEDH que els assassinats es van produir entre 1979 i 1985, mentre residien a França, a mans dels grups terroristes Batalló Basc Espanyol (BVE), Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), Acció Nacional Espanyola (ANE) i Grups Armats Espanyols (GAE).

La negativa de l'administració a indemnitzar va ser confirmada per l'Audiència Nacional, que al seu dia va constatar en sentència que l'article 8.2 del Conveni Europeu sobre la indemnització de les víctimes de delictes violents, que va entrar en vigor a Espanya el 2002, van permetre a l'Estat rebutjar els pagaments per tractar de casos en què la víctima havia estat involucrada en el crim organitzat o havia pertangut a organitzacions que cometen delictes violents segons informes policials.

La sala que ha pres aquesta decisió era presidida pel maltès Vincent A. De Gaetano i la integren el xipriota Georgios A. Serghides, el portuguès Paulo Pinto d'Albuquerque, l'eslovaca Alena Polácková, l'espanyola María Elósegui, el suec Erik Wennerström i Gilberto Felici, de San Marino.

Després d'analitzar el cas dels familiars de cada un dels reclamants, els integrants del tribunal conclouen que l'estat espanyol va estudiar també tots els casos abans de denegar la indemnització basant-se en el que assenyala l'esmentat article 8.2 del Conveni Europeu.

També té en compte la sentència de l'Audiència Nacional que el 2016 va distingir de manera explícita entre el dret de la família a ser compensada i la possible responsabilitat penal del familiar, qüestions que es dirimeixen fins i tot en àmbits judicials diferents, com són el contenciós administratiu i el penal.