Hi ha vegades que les metàfores es fan soles. Dimarts al vespre, i amb tota la pompa que és habitual, a Madrid s’estrenava la il·luminació exterior del convent de les Saleses, que acull la seu del Tribunal Suprem i que des d’aquesta setmana s’ha sumat a altres edificis emblemàtics de la ciutat especialment il·luminats per destacar-ne l’arquitectura. En l’acte van coincidir el president del tribunal i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que van creuar-se metàfores lumíniques -“La justícia és la llum contra l’obscuritat i la civilització contra la barbàrie”, va arribar a dir Lesmes- però van aparcar la pugna oberta entre l’executiu espanyol i el poder judicial. Perquè, molt abans de la nova il·luminació, ja feia temps que el Suprem acaparava els focus. I aquesta setmana no ha sigut una excepció.
L’enfrontament entre el poder executiu i el judicial és cada cop més cru. Fins al punt que, l’endemà de coincidir en l’acte pels nous llums, Campo va haver de trucar a Lesmes per exigir-li que “cadascú es mantingui al seu lloc” i que el CGPJ no es posicionés el dia següent sobre la reforma de la llei orgànica del poder judicial impulsada per PSOE i Podem. No va servir de res. Dijous la cúpula judicial feia públic un manifest en què afirmava que el govern espanyol podria cometre una “violació greu” dels tractats europeus amb la norma que vol aprovar per limitar els poders d’un CGPJ amb el mandat caducat. Divendres la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, s’hi tornava i acusava Lesmes d’“envair la sobirania parlamentària”. “La independència de poders és d’anada i tornada. L’hem de complir tots”, va avisar.
Però la pugna va més enllà de l’intercanvi de comunicats. Des de l’arribada a la Moncloa del govern de PSOE i Unides Podem, el poder judicial ha minat el terreny per erosionar la per ella mateixa ja fràgil majoria parlamentària de Pedro Sánchez. S’ha vist durant la negociació dels pressupostos amb les maniobres del jutge Manuel Marchena -amb qui el PP presumia de poder controlar “des de darrere” la sala segona- per impedir que els presos independentistes poguessin gaudir d’un règim de semillibertat, i ara que l’esquerra abertzale juga un paper clau en l’estabilitat de l’executiu, amb el mateix Marchena decretant que es torni a jutjar el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, pel cas Bateragune tot i que Estrasburg anul·lés la sentència el 2018. La justícia europea, com ja es va veure amb la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras, no frena el poder judicial espanyol.
La sentència del TSJC sobre la immersió que obliga a un 25% de classes en castellà és un altre torpede per desestabilitzar el bloc de la investidura de Sánchez. En els pròxims dies hi haurà també l’escrit de la Fiscalia del Suprem sobre els indults als líders de l’1-O. La batalla segueix oberta, i Lesmes acapara els focus.
EL DETALL
Topada CUP-Sàmper al Parlament
Sovint es parla de la divisió independentista pels retrets entre JxCat i ERC, però aquesta setmana s’han viscut escenes de tensió també entre els de Carles Puigdemont i la CUP. Dimecres, després d’un debat intens sobre les penes de presó que demana la Generalitat per a manifestants independentistes, el conseller Miquel Sàmper i la diputada Natàlia Sánchez se les van tenir als passadissos del Parlament.
El tret al peu de Cs amb Boadella
Quan s’acosta la campanya els partits sempre busquen cares conegudes que els donin un cop de mà. La recerca de suports externs, però, pot ser un esport de risc. Ho va comprovar Ciutadans dijous, quan va convidar el dramaturg Albert Boadella -un dels fundadors del partit- al Parlament i ell va aprofitar el faristol per llançar un parell de dards a la líder taronja, Inés Arrimadas, qüestionant l’acostament al PSOE.
