La Fiscalia recorre el segon permís penitenciari de Jordi Cuixart i insisteix en la manca de penediment
Cuixart no podrà gaudir-lo fins que l'Audiència de Barcelona el validi definitivament
BarcelonaLa Fiscalia insisteix en el seu posicionament contra les sortides de presó dels presos polítics. Tot i que la jutge va autoritzar el permís de 72 hores sol·licitat per Jordi Cuixart, en contra del criteri del fiscal de vigilància penitenciària, el ministeri públic ha presentat un recurs que s'elevarà a l'Audiència de Barcelona, demanant que revoqui l'autorització. En el seu escrit, el fiscal argumenta que el permís de 72 hores del president d'Òmnium "és prematur", perquè encara li queda molt per complir els nou anys de presó per sedició imposats pel Tribunal Suprem, "injustificat", perquè no s'ha "penedit" del delicte comès, i "improcedent", perquè Cuixart no està seguint cap programa de tractament i la seva sortida, diu el fiscal, pot "frustrar la finalitat de la pena de prevenció general", és a dir, pot donar la idea que delinquir surt barat.
En el seu primer escrit, la Fiscalia es basava principalment en la frase de Cuixart de "ho tornaríem a fer" per justificar la manca de penediment del president d'Òmnium i el risc que tornés a delinquir. La magistrada de vigilància penitenciària va autoritzar el permís i va contestar al fiscal que aquesta frase de Cuixart s'havia de considerar "una expressió d'un pensament polític i ideològic" i no que la seva intenció fos reincidir. En el recurs, el fiscal de vigilància penitenciària insisteix que Cuixart presenta "importants distorsions cognitives, ja que nega el caràcter delictiu de la seva conducta" i que això li impedeix modificar la seva actitud i penedir-se'n.
Un procés més llarg
A diferència dels permisos de 48 hores, els de tres dies o més necessiten validació judicial. El mateix passa amb l'aplicació de l'article 100.2, que permet que els presos puguin sortir durant unes hores del dia per treballar, fer tasques de voluntariat o tenir cura d'un familiar. La diferència, però, és que els permisos no es poden gaudir fins que no hi ha una resolució ferma judicial, mentre que les sortides programades es poden realitzar des del moment que les autoritzi la junta de tractament de la presó, encara que no existeixi el vistiplau judicial. Això és el que permet que Cuixart estigui sortint durant 5 dies a la setmana de Lledoners per anar a treballar a la seva empresa i a fer voluntariat, malgrat que ha de tornar cada dia a dormir a la presó. El mateix passa en el cas de Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Joaquim Forn.
Fins ara la Fiscalia s'ha oposat tant als permisos com a les sortides programades dels presos, amb els arguments de la gravetat del delicte comès, la manca de penediment i la prematuritat de la mesura. En el cas del permís penitenciari de 72 hores, el procés fins a arribar a la validació final serà més llarg. Ara la jutge de vigilància penitenciària haurà de traslladar els arguments del ministeri públic i de la defensa de Cuixart –que en aquesta part del procediment també en pot presentar– i enviar-los a l'Audiència de Barcelona, que és qui prendrà finalment la decisió.
Pel que fa a l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, la jutge que porta els assumptes de Lledoners encara no s'ha pronunciat. Per les seves mans passaran tant les sortides programades que ja està fent Cuixart com les de Sànchez o Forn. Les sortides de presó de Forcadell i Bassa per cuidar un familiar seran supervisades per dos jutjats de vigilància penitenciària diferents.