Rosario Sánchez: “Trob a faltar Catalunya dins la multilateralitat, per nosaltres sempre ha estat un cosí germà”

PalmaTot apunta que els dos grans partits, el PP i el PSOE, deixen en el calaix la reforma del sistema de finançament autonòmic per a la legislatura següent. Una reforma necessària per a les Illes, ja que és una comunitat infrafinançada amb relació als diners que aporta. La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, reconeix que “és difícil que tothom hi surti guanyant” i que “ha de ser un sistema més transparent”.

Segons El País, Sánchez i Feijóo han aparcat la reforma del sistema de finançament autonòmic. N’heu rebut una informació oficial?

— És una informació periodística, oficialment no s’ha comunicat que no es continuï endavant amb les feines per reformar el sistema de finançament. És una reforma que necessita un cert consens, ho sabem tots. Hem tingut uns anys complicats amb el tema de la pandèmia, amb la guerra a Ucraïna, però fa més de 8 anys que el sistema està caducat. Nosaltres continuam treballant, reivindicant una reforma del sistema de finançament amb una premissa fonamental amb la qual totes les comunitats estam d’acord: l’asimetria de recursos entre l’Estat i les comunitats, que s’ha incrementat en aquest període.

La situació, doncs, continua igual.

— Aquesta legislatura es va començar, just quan va acabar la part més intensa del covid, amb una part del sistema de finançament, que és la població ajustada. És una proposta que es va posar damunt la taula i les comunitats hi varen al·legar. La passa següent era respondre a les al·legacions fetes per les comunitats i avançar en els punts següents. La població ajustada no és l’element més controvertit. És una part important i respecta una qüestió fonamental per a les Balears, el principi d’ordinalitat.

Som la segona autonomia que més diners aporta i la novena que més en rep.

— D’alguna manera, el que distorsiona el sistema de finançament són la resta de fons, que no són explicables, mantenen l’statu quo de temporades anteriors i compensen situacions que ja estan caducades. El més important de la reforma del finançament és que totes les comunitats han de guanyar, no és barallar-se per qui s’endú la part més important, sinó com anam caminant cap a un estat més federal, cap a un estat on les comunitats estiguin millor finançades.

Com pot guanyar tothom, si hi ha 17 comunitats amb 17 realitats distintes?

— És difícil que tothom en surti guanyant en la mateixa proporció. No estam tots d’acord en el que ha de prevaler, però una qüestió important en què l’Estat ha de prendre mesures és que totes les comunitats tenim un infrafinançament a causa del desequilibri entre l’Estat i les autonomies, que s’ha incrementat aquests anys. El sistema de finançament ha de ser més transparent, has de poder veure d’on venen els recursos i per què, identificar les circumstàncies.

L’ajornament de la reforma respon a un interès electoral?

— A l’Estat li convé impulsar un desenvolupament equilibrat entre totes les comunitats. En aquests moments, amb aquest sistema de finançament, les autonomies ens ofegam en la prestació de serveis públics fonamentals, anam al límit de les nostres capacitats, especialment les Balears. Entenc que les comunitats, després de la renovació del sistema de finançament del 2009, la pandèmia i la crisi econòmica, hem demostrat que som majors d’edat per caminar cap a un model de país més equilibrat en la presa de decisions.

Catalunya s’ha autoexclòs del front fet entre les Balears i el País Valencià. Quina afectació té? 

— No crec que Catalunya s’hagi autoexclòs. No vol entrar en la multilateralitat perquè políticament té unes altres prioritats. Trob a faltar Catalunya dins la multilateralitat, per nosaltres sempre ha estat un cosí germà, i amb molta força per la seva població i també per la prosperitat econòmica que projecta.

Les Illes s’han d’ajuntar amb socis com la Comunitat de Madrid?

— Està en una altra guerra. Té l’efecte capitalitat, que no té cap altra comunitat, i fa que atregui molt capital. Aprofita aquesta situació d’avantatge territorial per fer polítiques de dretes d’afavorir els més rics. Madrid ha tengut superàvit el 2021 i ha fet fora sanitaris, no aposta per un sector públic fort que faci de palanca per un model més sostenible. Podem tenir trets en comú, però els interessos són diferents. Aquí hem tingut tradicionalment aliances amb l’arc mediterrani, que històricament ha estat infrafinançat.

Condonarà el govern espanyol el deute illenc de 9.000 milions d’euros?

— S’han fet estudis que denoten que part de l’endeutament és conseqüència de l’asimetria de recursos entre comunitats. El problema és quantificar quina part. És un camí en el qual s’ha d’avançar i té tota la lògica. Com a comunitat, som corresponsables del deute estatal. Per assumir la responsabilitat, s’ha de partir d’una situació justa, ja que si m’estàs maltractant no tenc incentius per col·laborar.

L’increment de preus per la inflació i la invasió russa han ajudat a recaptar 420 milions d’euros addicionals. El PP denuncia que es destinen als bancs “i no a les famílies”. 

— Quan vàrem fer els pressupostos del 2021, el PP va dir que teníem un forat de 600 milions. Vàrem fer una previsió de l’Impost de Transmissió Patrimonial i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD) de 420 milions, i la recaptació ha estat de 835 milions, que és absolutament atípic i ha produït l’increment de recaptació. Això es dona perquè hi ha molt dinamisme del sector immobiliari, i perquè hi ha un efecte pandèmia, que es va quedar tot aturat i torna a arrencar. Per llei, en una comunitat autònoma amb nou mil milions de deute, els superàvits s’han de destinar a amortitzar-lo, però ens permet encarar el 2022 amb més tranquil·litat, assumir riscos pressupostaris amb vista a aquest any.

Les mesures del pla de xoc aprovat pel Govern tindran un caràcter exclusivament temporal o algunes, com l’aposta pel transport públic, podrien mantenir-se?

— El que és l’aposta pel transport públic, l’augment de freqüències i el canvi de mobilitat continuaran. La presidenta va anunciar que ho començaríem ara i es mantindrà, ja que està dins del pla d’inversions estratègiques i de les mesures del pacte de reactivació.

La pandèmia i la guerra a Ucraïna ho han accelerat?

— La pandèmia ha accelerat tots els canvis necessaris. Amb els fons europeus, des de les Balears estam davant una oportunitat única per transformar el nostre model, és una qüestió que tots esperàvem i tenim el consens social per anar a un model més sostenible. La guerra ha mostrat la dependència energètica, la necessitat que tenim d’invertir en renovables.