El TSJC condemna Meritxell Serret a un any d'inhabilitació per l'1-O

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat aquest dimecres a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1-O. La sentència és en primera instància i, per tant, no es tracta de l'última paraula. Serret ja ha anunciat que recorrerà al Tribunal Suprem, per la qual cosa la resolució no tindrà conseqüències immediates, de manera que podrà seguir sent membre del govern de Pere Aragonès. Si el Suprem ratifica el veredicte, però, sí que perdrà la seva cadira al consell executiu.

En el seu veredicte, el TSJC argumenta que l'actual titular d'Exteriors –que en el moment del referèndum era consellera d'Agricultura– era "perfecta coneixedora de la il·legalitat de totes les decisions que es van prendre", ja que va ser requerida diverses vegades pel Tribunal Constitucional perquè aturés l'1-O: "Va ignorar de forma conscient i deliberada el que va dir el TC". De fet, per condemnar-la el tribunal es basa en la mateixa declaració de l'acusada durant el judici, en què va defensar la votació i no va dedicar massa temps a intentar convèncer el jutge que no va desobeir el Constitucional. "És autora del delicte pel mateix reconeixement directe", esgrimeix la sentència. De fet, el jutge recorda la declaració de Serret durant el judici, quan la consellera va justificar la seva actitud "per les seves conviccions personals del dret a l'autodeterminació". A més, esgrimeix que ella mateixa va argumentar que davant l'1-O va fer la següent elecció: entre respectar els requeriments del TC o el "mandat democràtic", es va "inclinar obertament per aquest últim".

La defensa de Serret va al·legar durant el judici que, malgrat tot, desoir el Constitucional com ho havia fet la consellera no era constitutiu d'un delicte de desobediència. El TSJC, però, no avala aquest argument i assumeix la tesi de la Fiscalia. Fins i tot l'acaba condemnant amb les mateixes penes que reclamava el fiscal. "L'acusada era perfecta coneixedora de l'existència de fins a cinc requeriments del Constitucional, sabia del seu deure d'acatar i, malgrat això, va ometre de forma rebel el que se'ls havia ordenat", declara la resolució del TSJC. I ho remata de la següent manera: "La culpabilitat de l'acusada està fora de tot dubte, no només per l'acceptació expressa dels fets imputats sinó per haver desatès de manera clara, reiterativa i flagrant els requeriments del TC". El tribunal tampoc assumeix l'argument de la defensa que Serret no era conscient que estava cometent un delicte.

La condemna més baixa

La condemna a Meritxell Serret és la més baixa a un exmembre del Govern de l'1-O. La resta d'exconsellers van ser condemnats per sedició i malversació (o només sedició) pel Tribunal Suprem a fins a 13 anys de presó, i els únics que van esquivar la privació de llibertat –Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó– van ser sentenciats també per un delicte de desobediència però a 1 any i 8 mesos d'inhabilitació i 60.000 euros de multa. Serret, a diferència d'aquests exconsellers, va decidir marxar a l'exili l'octubre del 2017, però en va tornar de manera voluntària i va comparèixer davant del Tribunal Suprem el març del 2021. Una de les particularitats d'aquest judici és que el primer tribunal que havia de jutjar Serret, liderat pel magistrat anti-Procés Jesús María Barrientos, va inhibir-se per por que tot el procés fos anul·lat per manca d'imparcialitat. La sentència la firma el jutge Fernando Lacaba. Lacaba és més difícil d'encasellar i, sobretot, més discret, ja que no se li coneixen posicions públiques sobre el context polític.

A través d'un comunicat, Serret ha criticat la decisió judicial, que considera un nou exemple de "persecució a l'independentisme". També ha mantingut que l'1-O "no va ser delicte" i que no valora un "altre camí" que seguir al capdavant de la conselleria. La consellera ha rebut diverses mostres de suport. Del seu propi partit, com per exemple, del president d'ERC, Oriol Junqueras, que ha considerat la sentència "profundament injusta", i també del líder de Junts, Jordi Turull, que li ha expressat "tot el suport".