El TSJC inhabilita Bernat Solé per facilitar l'1-O quan era alcalde d'Agramunt

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inhabilitat aquest dijous al conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, per desobediència greu arran de la seva participació en el referèndum de l'1 d'Octubre quan era alcalde d'Agramunt. El condemna a un any d'inhabilitació i 16.800 euros de multa. Tot i això, la sortida de Solé del Govern no serà immediata. Com també va passar en la inhabilitació recent de l'expresident Quim Torra, el conseller té dret a presentar un recurs davant el Tribunal Suprem (TS) perquè revisi el veredicte. Si l'alt tribunal espanyol el ratifica, però, haurà de deixar l'executiu.

El TSJC ha considerat provat que Solé va tenir coneixement "directe i personal" de les decisions del Tribunal Constitucional que advertien de desobediència (al Govern i als membres del Parlament) si aplicaven les lleis aprovades a la cambra catalana en relació a l'1-O i col·laboraven en l'organització del referèndum. Segons la sentència, el conseller va conèixer mitjançant una notificació personal que el Constitucional li "ordenava i li prohibia fer la votació de l'1-O al terme municipal d'Agramunt" i, malgrat tot, afirma que va col·laborar plenament en la votació.

El jutge no es creu, per tant, la versió de Solé durant el judici, celebrat el 14 de desembre de l'any passat. Llavors el conseller va defensar políticament la celebració de l'1-O, però es va desvincular d'haver participat en l'organització de la votació al municipi. Solé va assegurar al magistrat que el seu únic paper aquell dia va ser "preservar la seguretat i l'ordre públic". El jutge, en canvi, assenyala que va tenir "una participació activa i decidida" en el desenvolupament del referèndum, ja que es va personar "des del primer moment en el centre de votació, assumint de manera intermitent les funcions logístiques". La sentència també considera provat que Solé va desobeir i facilitar activament l'1-O a Agramunt perquè uns dies abans va cridar a la participació en un acte celebrat en un edifici de titularitat municipal. "Va encoratjar públicament els oients a anar a votar el dia 1 d'octubre del 2017", diu el jutge.

La revista del poble, prova clau

Una de les proves que la Fiscalia va exhibir durant el judici contra Solé va ser la revista municipal d'Agramunt –Sió–, on després de l'1-O es va publicar un reportatge que destacava el paper rellevant de l'alcalde en la "logística" del referèndum. Els treballadors de la revista van declarar davant el jutge que havia sigut una llicència "literària" i que la publicació estava feta per voluntaris i no per professionals. Unes explicacions que no han sigut suficients per evitar la condemna.

Solé és el segon membre de l'actual Govern inhabilitat pel TSJC. El primer va ser el president Torra, el desembre del 2019. En aquella ocasió, però, no va ser per l'1-O, sinó per no haver despenjat a temps la pancarta en suport als presos polítics i exiliats. El conseller tampoc ha sigut el primer alcalde jutjat per l'1-O, però sí el primer condemnat. Al desembre es va conèixer la sentència que afectava l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, que va ser absolta. En el seu cas, el jutge va considerar que no hi havia proves que donés "ordres expresses ni tàcites" per contravenir la resolució del Constitucional sobre l'1-O. El conseller, amb tot, ha rebut mostres de suport de tot l'àmbit sobiranista: des de la CUP als comuns passant per JxCat. El Govern ha fet una compareixença davant la premsa per valorar el veredicte en la que no ha admès preguntes. El vicepresident, Pere Aragonès, ha criticat que la sentència "no obeeix a cap lògica de justícia" mentre que Solé ha assegurat que "tornaria a ser al costat del poble" com aquell dia.

ERC veu "venjança" en la sentència

La inhabilitació de Solé arriba en un moment clau per al conseller: com a titular d'Acció Exterior és el responsable d'organitzar les eleccions del 14-F i manté oberta una batalla precisament al TSJC per intentar posposar els comicis fins al 30 de maig. De fet, la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha vinculat els dos fets. Per a Esquerra, que avui s'hagi fet pública la sentència d'inhabilitació "no és casual", sinó una "venjança" pel conflicte obert per la data electoral. A més, un cop consultats els advocats, els republicans també estan convençuts que, malgrat que Solé podrà continuar com a conseller fins que no es pronunciï el Suprem, no podrà ser candidat a les llistes republicanes. Era el número dos per Lleida.