¿El TSJC pot forçar el govern espanyol a indultar Borràs?

BarcelonaNo és gens habitual que un tribunal acompanyi una sentència condemnatòria amb una petició avançada d'indult, malgrat que el Codi Penal prevegi aquest escenari excepcional. L'article 4.3 exposa que el tribunal "acudirà al govern exposant el que cregui convenient sobre la derogació o modificació del precepte [en el qual se sustenta la condemna] o la concessió d'indult, sense perjudici d'executar la sentència, quan de la rigorosa aplicació de les disposicions de la llei resulti penada una acció o omissió que, en opinió del jutge o del tribunal, no hauria de ser-ho, o quan la pena sigui notablement excessiva". Aquesta última part és la que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entén que es dona en el cas de Laura Borràs i, per tant, avança que serà partidari de la concessió d'un indult –en aquest cas parcial– per una mica més de la meitat de la condemna. Els magistrats entenen que la condemna –per prevaricació i falsedat documental– compleix la llei, però que la llei castiga excessivament aquests comportaments.

"En exclusiva referència als delictes continuats de falsedat documental, estimem que la reacció penal que ens obliga a imposar una pena de llibertat que no pot ser inferior als quatre anys, sis mesos i un dia (mínim de la part superior), resulta desproporcionada i excessiva per a la realitat dels comportaments qualificats invariablement com a típics i delictius", escriuen els jutges a la sentència.

Ara bé, ¿l'opinió del TSJC és vinculant? La llei de l'indult només atorga la capacitat de concedir-los al govern espanyol, i el criteri del tribunal sentenciador és simplement de caràcter consultiu. També quan s'invoca l'article 4.3 del Codi Penal. Per tant, el possible indult a Borràs quedarà en mans del govern espanyol. "El 99% dels indults es donen per estricta voluntat del poder executiu, perquè l'indult no deixa de ser una esmena del govern al poder judicial", recorda l'advocat penalista Marc Molins. Ara bé, de tant en tant passa el que ha succeït amb la sentència del cas Borràs: "És una mena de «trenqueu en cas d'incendi» que va preveure el legislador per a casos excepcionals en què el jutge s'adona que l'aplicació de la llei és excessiva", subratlla Molins.

I serà una resolució immediata? La condemna sobre la presidenta de Junts no és ferma perquè hi ha dues possibilitats de recurs, la primera al mateix TSJC i la segona al Tribunal Suprem. En cas que es confirmi la sentència per part de les dues instàncies que queden, la Moncloa tindrà sobre la taula una nova patata calenta, i no menor: si en lloc de quatre anys i mig de presó la pena es rebaixa a dos, Borràs no haurà de ser empresonada. Una pantalla a la qual, depèn dels terminis judicials, es podria arribar passades les pròximes eleccions espanyoles, amb un nou govern, qui sap si encapçalat pel PSOE o pel PP.

Una reforma legal?

Molins insisteix en el caràcter "remot i excepcional" de l'aplicació de l'article 4.3 i també en la potestat exclusiva de l'executiu per emetre un veredicte final. En els últims 10 anys, el govern espanyol ha concedit un 13% d'indults que el tribunal sentenciador no avalava –un dels més rellevants, el dels presos polítics del Procés–. Ara bé, és evident que l'opinió dels jutges té pes a l'hora de decantar bona part dels indults.

Una altra atribució que el Codi Penal reserva per als jutges és la de demanar canvis legals per evitar que l'aplicació de la llei continuï provocant sentències excessives. "Si el motiu per demanar l'indult és que la pena que és excessiva, l'executiu no s'hauria de limitar a indultar, sinó que també hauria de modificar la llei per evitar que la teòricament injusta aplicació de la norma no pogués afectar més persones", remarca Molins. ¿La sentència del cas Borràs provocarà tot aquest debat?