El TSJC admet a tràmit la recusació de Torra contra Barrientos i Armas i els aparta temporalment de la causa

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va moure fitxa divendres en la causa oberta contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Després que el cap de l’executiu presentés una recusació contra dos dels tres magistrats que l’han de jutjar per desobediència -el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas- per manca d’imparcialitat, el tribunal ha nomenat un instructor per estudiar-ho. Fins que no es resolgui, segons va explicar en un comunicat el TSJC, els dos jutges s’apartaran temporalment de la causa. Quim Torra argumenta que els dos magistrats tenen antecedents que els impedeixen abordar el seu cas amb neutralitat.

En un escrit presentat la setmana passada al jutjat, l’advocat del president, Gonzalo Boye, assenyalava declaracions de Barrientos en què havia rebutjat amb “especial contundència” totes les tesis sobre l’exhibició de símbols de la solidaritat i suport als presos polítics, així com les estelades, que, d’acord amb Boye, són l’element principal d’aquest judici. Pel que fa a Armas, la defensa considera que ja està contaminada en aquest procediment perquè va participar en l’admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia -igual que Barrientos-. Fonts del TSJC consultades per l’ARA expliquen que un cop presentada la recusació, l’alt tribunal nomena un instructor que analitzarà la sol·licitud, a més de demanar un informe a les persones recusades, en aquest cas Barrientos i Armas. Després -detallen les mateixes fonts- es traslladarà a la sala de recusacions del TSJC, que és qui decidirà si tiren endavant o no.

Torra està citat com a acusat per no haver retirat a temps la pancarta dels llaços grocs que reclama la llibertat de presos i exiliats del Palau de la Generalitat, així com d’altres edificis públics. La Junta Electoral Central li va ordenar durant la campanya de les eleccions del 28 d’abril i del 26 de maig, però inicialment ell es va negar a fer-ho. Després de substituir-la primer per un domàs amb un llaç blanc en lloc de groc, finalment el president va penjar-ne una amb l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, sobre la llibertat d’expressió i opinió.

Malgrat que es paralitzi la causa i s’hagin de realitzar aquests tràmits relacionats amb la recusació, el TSJC manté les dates del judici fixades el 25 i el 26 de setembre, a partir de dos quarts de deu del matí. En el paquet de resolucions d’ahir de l’alt tribunal, on es tramitava l’incident de recusació, també es confirmaven les dates de citació al jutjat, que coincideixen amb el debat de política general al Parlament. De fet, així ho va ratificar el mateix tribunal ja dimarts.

JxCat tanca files amb Torra

El president de la Generalitat ha afirmat que no demanarà un canvi de les sessions, ja que considera que ho ha de fer d’ofici el TSJC. Torra manté que el calendari de plens ja estava fixat des d’abans de l’estiu i que, per tant, l’alt tribunal ha de corregir la seva decisió per “respecte a la separació de poders”. És per això també que JxCat tampoc ha promogut el canvi del debat de política general a la junta de portaveus, que és qui proposa les dates dels plens -les convoca oficialment el president del Parlament-. Davant d’això, tal com va avançar l’ARA, Torra es decanta per no acudir al judici si a la mateixa hora ha de ser al Parlament. De fet, en la reunió que divendres JxCat va mantenir a Mollerussa per preparar el debat de política general, es va tancar files amb el president si això passa i, fins i tot, es plantejarien fer una resolució en contra de la “ingerència” del poder judicial.

Encara que Torra no es presentés a la sessió -que ara per ara tot apunta que serà així-, el judici es podria fer igualment. La llei d’enjudiciament criminal preveu que, en penes més baixes a sis anys de presó, es pugui celebrar la sessió sense l’acusat i, en el cas de la desobediència, no hi ha pena de presó. Seria Boye, doncs, la veu del president al TSJC.