Un esclafit per intentar bloquejar Barajas

BarcelonaUn dilluns laborable, a dos quarts de tres de la tarda. Hi ha tres taules de catalans dinant entrepans o plats combinats al restaurant d’una àrea de servei a Calatayud (Saragossa). Ho presencien, al fons, un retrat d’Emilio Butragueño i un escut del Madrid. Els tres grupets ni es miren, ni se saluden, ni es coneixen, però tots són allà pel mateix: discretament mobilitzats pel Tsunami Democràtic, 1.200 cotxes han sortit de Catalunya a mig matí camí de Madrid, amb l’objectiu de col·lapsar una de les infraestructures clau de l’Estat, l’aeroport Adolfo Suárez - Barajas. No ho aconseguiran, però per a ells l’acció s’ha de llegir com un avís: l’independentisme pot arribar a portar, per sorpresa, milers de persones on calgui.

Les instruccions eren escasses. Feia unes tres setmanes que diversos coordinadors locals reclutaven voluntaris disposats a agafar el cotxe i plantar-se a Madrid en qualsevol moment. Es van posar en marxa a mig matí, amb els vehicles nets de pancartes, CATs a les matrícules o llaços grocs a les solapes de les jaquetes. Carregats de bateries i de provisions de menjar i beure. I de paciència, molta paciència.

L’ordre, difosa a través d’un canal de Signal, era començar una marxa lenta a les 18.15 h, seguint una ruta circular d’uns 5 km que passava per davant de la T1 de Barajas. La marxa encara es va alentir més a causa de la pluja, que va aguditzar la prudència dels conductors. De fet, AENA va atribuir les incidències de trànsit a les inclemències del temps. Sigui com sigui, el Tsunami va aconseguir embussar alguns trams del recorregut, però no col·lapsar una infraestructura per on cada dia passen 158.000 persones de mitjana.

A les 21 h, després de prop de 3 hores de protesta, la mobilització es va dissoldre amb l’agredolça sensació d’haver mobilitzat gent a pesar dels 600 km i les 12 hores entre anada i tornada, però no haver aconseguit l’objectiu inicial de bloquejar Barajas. El Tsunami es va quedar ahir a Madrid en un esclafit.