La ultradreta a l’exèrcit: una taca d’oli

Madrid“Aquest dia del 1936, oficialment, comença a tot Espanya un alçament civicomilitar en què participa la majoria de l’exèrcit. És un dia important en la història de la nostra pàtria que mereix ser recordat perquè les generacions futures evitin que es produeixin les circumstàncies que van propiciar l’enfrontament bèl·lic”. Aquesta efemèride va aparèixer el 18 de juliol del 2017 a l’ordre de l’agrupació de suport logístic número 61 de l’exèrcit de terra, amb seu a Valladolid, i va motivar la compareixença urgent de la llavors ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. “Des del 2005 que es publica amb el mateix text”, va explicar l’ex secretària general del PP al Congrés. Qui havia denunciat els fets havia sigut Julio Rodríguez, llavors diputat de Podem i cap de l’estat major de la Defensa entre el 2008 i el 2011. S’havia estat publicant mentre ell era un dels màxims responsables de l’estament militar.

Cospedal va anunciar que havia donat la instrucció perquè no es tornessin a publicar efemèrides “no revisades ni adequades a la legislació vigent”, però qui ara s’ha trobat el mateix problema és l’actual ministra de Defensa, Margarita Robles. L’1 de gener va aparèixer als mitjans una efemèride amb connotacions franquistes sobre el 1937 -s’hi parlava dels rojos - publicada al butlletí de l’escola d’especialitats de l’estació naval d’A Graña, a Galícia. Defensa va emetre un comunicat en què informava del cessament del subdirector en cap del centre docent pel text “no pertinent”. Ni Robles ni Cospedal van obrir cap investigació per aquests dos episodis.

“Aparentin ser demòcrates”

Enmig dels estralls del temporal Filomena i el coronavirus en expansió, no va passar inadvertit el toc d’atenció que Defensa va enviar a totes les acadèmies militars recordant les bases de la democràcia espanyola. La subsecretària de Defensa, María Amparo Valcarce García, havia firmat el divendres 8 una ordre -es va publicar aquest dilluns al Butlletí Oficial del Ministeri de Defensa - en què exigia “neutralitat política” als centres docents i imposava “evitar qualsevol ús o exhibició de simbologia que vulneri les normes, els principis i els valors constitucionals”.

“El que diu és que ‘aparentin ser demòcrates’, contextualitza Luis Gonzalo Segura, tinent de l’exèrcit expulsat el 2015 per haver denunciat corrupteles i despotisme al cos. En conversa amb l’ARA es mostra convençut que la maniobra de Robles busca tallar els moviments interns de l’exèrcit, però critica que no afronta el problema real. I el problema és que hi ha un “predomini” ultradretà entre els militars, a diferència del que la ministra públicament vol fer creure, apunta.

Al discurs durant la Pasqua Militar davant de Felip VI, va defensar que l’exèrcit era “modern” i va parlar d’una “minoria insignificant que qüestiona les bases de la convivència”. A més, Robles feia èmfasi en l’episodi del xat de militars retirats en què es defensava afusellar “26 milions de fills de puta”, però ignorava els casos apareguts de membres en actiu. En aquell acte del 6 de gener, de manera més implícita, el rei també va fer un pas i va deixar clar davant la cúpula militar que ell mateix representa com a cap de l’estat que “tothom està compromès incondicionalment amb la Constitució”.

L’ARA va preguntar al ministeri de Defensa si hi havia hagut un canvi de percepció que motivés l’ordre als centres docents i la resposta va reproduir l’ordre publicada. “Robles és conscient que el problema existeix”, sosté Segura, però insisteix en retreure-li la tímida reacció i la decisió “estèril” de portar a la Fiscalia el xat dels exmilitars: “Ella és magistrada i sap perfectament que no els poden condemnar”. En aquest sentit, subratlla que a Alemanya s’han expulsat centenars d’integrants de les forces armades per la seva relació amb la ultradreta i s’han dissolt unitats senceres.

El pecat original

A Segura no li estranyen els resultats de les eleccions del 2019 a les seccions censals on hi ha aquarteraments de l’exèrcit. Hi ha una “disfunció salvatge” a favor de la ultradreta i així ho relata al llibre El ejército de Vox (Foca) que va publicar al març. Més aviat ho veu un reflex de la socialització “sectària” que es viu a les acadèmies amb himnes, rituals com la hissada de la bandera i l’entrega del sabre a la Mare de Déu del Pilar a Saragossa. “Encara que hi hagi professors civils, els directors de les acadèmies són militars, així com la majoria de tutors i docents. El ministeri pot triar perfils i plans acadèmics democràtics, però si els que imparteixen classe són ultradretans...”, apunta Segura. Aquesta setmana l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica s’ha ofert formalment al ministeri per fer-hi classes.

Amb la llei de memòria històrica de José Luis Rodríguez Zapatero del 2007 va desaparèixer molta simbologia franquista dels aquarteraments que fins llavors s’hi mantenia. Podia passar que el rei o el príncep d’Astúries en aquell moment, Felip VI, visitessin instal·lacions de l’exèrcit i els militars desfilessin davant seu amb una estàtua eqüestre de Francisco Franco al costat. Posteriorment, Robles ha continuat aquesta tasca que encara no s’ha completat.

En el cas de la Guàrdia Civil, El País va publicar la setmana passada que se n’havien retirat els últims vestigis a les dependències de València. Malgrat que s’avanci en el vessant simbòlic i es facin tocs d’atenció a les escoles, la taca d’oli de la ultradreta a l’exèrcit no se’n va.