Un any del 20-D: El dia que Espanya va entrar en deu mesos de bloqueig polític

BarcelonaAvui, 20 de desembre, fa un any que els espanyols van anar a votar: les eleccions generals del 20-D van suposar un autèntic terratrèmol polític sense precedents a Espanya, i l'inici de 314 dies de desgovern a l'Estat. Aquell dia, el PP va perdre la majoria absoluta que feia quatre anys que tenia. El 20-D del 2015 també va suposar un seriós avís al bipartidisme, que amb l'entrada de nous partits al Congrés –Podem i Ciutadans– i el procés sobiranista convertit en un eix central de la política, va trontollar com mai abans havia fet. 366 dies després, Mariano Rajoy torna a ser president gràcies al suport de Ciutadans i d'un PSOE fora de combat, de qui continua buscant els suports per assegurar-se l'estabilitat. Aquesta és la situació de la política espanyola un any després de les eleccions que han obert una nova etapa política a l'Estat.

Unes eleccions que canvien el paradigma polític

El PP perd la majoria absoluta i ja es veu la dificultat per arribar a acords

La del 20-D va ser una jornada electoral inèdita, perquè per primera vegada des de la recuperació de la democràcia la ciutadania se'n va anar a dormir sense saber qui governarà. A grans trets, els resultats evidenciaven que ni el PP ni el PSOE tenien una aliança clara per governar i les opcions per investir un president es reduïen a dues: o la gran coalició PP-PSOE o una aliança entre el PSOE, Podem i els independentistes. Ja s'entreveia que les negociacions no serien gens fàcils.

Mariano Rajoy va declinar la proposta del rei Felip VI de formar govern i la pilota va caure a la teulada dels partits d'esquerres. Després d'unes setmanes sense una estratègia clara, i embardissat en la pugna per tenir quatre grups al Congrés, Pablo Iglesias va fer un gest sorprenent i va proposar a Felip VI un "govern del canvi" amb el PSOE, Podem i IU, presidit per Pedro Sánchez i amb ell de vicepresident. El PSOE va acceptar la proposta i, després del veto dels 'barons' als partits independentistes, va començar una complicada negociació a tres bandes amb Ciutadans.

Els vetos creuats entre Podem i Ciutadans van dinamitar qualsevol possibilitat d'entesa. El PSOE i C's van signar un acord que era insuficient per investir Pedro Sánchez, que va acabar perdent les dues votacions d'investidura. Aquell va ser el debat en què Pablo Iglesias va acusar el PSOE de tenir el passat tacat de "calç viva", en al·lusió als GAL.

Amb aquella votació va començar el compte enrere de dos mesos cap a la convocatòria de noves eleccions. A finals d'abril, una tercera ronda del rei Felip VI amb els líders polítics va servir per constatar que cap candidat tenia els suports necessaris i ja va fer-se oficiós que Espanya quedava abocada a una nova convocatòria electoral. En esgotar-se el termini el 2 de maig, les eleccions van quedar convocades per al 26 de juny.

Noves eleccions per desfer el bloqueig polític

Rajoy en surt reforçat i extrema la pressió sobre el PSOE, que es trenca

Sis mesos després del 20-D, Espanya va tornar a les urnes, impactada pel Brexit i en ple terrabastall polític per la filtració de les converses entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Les noves eleccions van arribar amb moltes incògnites encara per resoldre i els resultats no ho van clarificar gaire: el PP en va sortir refoçat i va sumar 14 escons més (de 123 a 137), el PP en va perdre 15 (de 90 a 85), Podem va aguantar i va passar de 69 a 71 escons i Ciutadans en va perdre 8 (de 40 a 32). Amb el bloc de centredreta reforçat, quedava clar que el pròxim president seria Mariano Rajoy.

Conscient que Espanya l'havia reforçat, Mariano Rajoy va optar per fer més de Rajoy que mai. Prudent, gairebé immòbil, va deixar córrer dos mesos abans d'acceptar l'encàrrec del rei. A finals d'agost, i després de vuit mesos sense sotmetre's al control parlamentari al·legant que estava en funcions, Rajoy va perdre el seu primer debat d'investidura.

Les setmanes posteriors al 26-J van ser especialment dures per als socialistes, que van haver d'afrontar el dilema de si permetien la investidura de Rajoy o bé complien la seva promesa de no fer-lo president a qualsevol preu i forçar, així, unes terceres eleccions. Només un gir del PSOE podia evitar unes noves eleccions, que haurien caigut pels volts d'aquest Nadal.

Després que Ciutadans anunciés que donaria suport a Rajoy, calia encara l'abstenció del PSOE. El partit es va veure dividit en dos: el sector 'susanista' del partit, partidaris de l'abstenció, va guanyar la votació al comitè federal del PSOE i el seu secretari general, Pedro Sánchez, va acabar plegant entre llàgrimes. L'abstenció es va acabar oficialitzant en un altre comitè federal. Es consumava així un gir històric: 137 anys després del seu naixement, el PSOE va acabar amb l’alternança del bipartidisme des de la Transició i va regalar la presidència al PP. El PSOE, que ha multat els diputats rebels i que encara no té secretari general, tardarà temps a passar pàgina.

Rajoy, reelegit president

Inicia una legislatura poc plàcida en què necessitarà dialogar i pactar

Mariano Rajoy va ser reelegit president a finals d'octubre, deu mesos després de les primeres eleccions. S'acabava així un llarg període –el més llarg des de la restauració de la democràcia– de bloqueig polític a l'Estat. Però la nova legislatura no s'augura gaire plàcida per a un PP que necessita el suport de Ciutadans i també del PSOE per tirar endavant la governabilitat.

Els dos primers mesos de legislatura ja han deixat veure que el govern del PP ha intentat demostrar que ha canviat de to i fa esforços per mostrar-se més dialogant. De moment, ha pogut aprovar el sostre de la despesa i també algunes mesures econòmiques, com la pujada del salari mínim, gràcies a un gran pacte amb el PSOE i Ciutadans. L'oposició més contundent arriba per part de Podem, que amb l'ajuda del PSOE, vol anul·lar les lleis més polèmiques que el PP va aprovar gràcies a la seva majoria absoluta, com la Lomce, la llei mordassa o la reforma laboral. El procés sobiranista centra la política espanyola i l'activitat del govern del PP, que assegura que ha obert una nova etapa de diàleg amb la Generalitat.

Amb el PSOE més dividit que mai, Ciutadans sense ser decisiu i Podem en ple procés intern per refundar-se, el PP ha optat per entregar-se a Rajoy i tancar files amb el president del govern i del partit. La legislatura que acaba d'estrenar es preveu intensa. La capacitat d'acords entre els partits dirà, també, si serà llarga o curta.