Antònia Jover: “Som els únics que aplicarem tota la llei d’habitatge estatal”

PalmaAntònia Jover, coordinadora de Podem a les Balears, afronta les seves primeres eleccions autonòmiques com a cap de llista al Parlament després de ser diputada en el Congrés. Reconeix que no és “tan coneguda i mediàtica” com Juan Pedro Yllanes, però es mostra convençuda que el partit “traurà un molt bon resultat” i la majoria d’esquerres es reeditarà. A més, creu que “només” ells poden desenvolupar la llei d’habitatge estatal al complet.

Aquesta pregunta us la fa la candidata de Ciutadans, Patricia Guasp, entrevistada la setmana passada: Com justificau que Podem s’hagi convertit en la casta que tant criticà, repartint-se les institucions de l’Estat amb PP i PSOE?

— Si alguna cosa no som, precisament, és casta. Som gent que ha vingut a fer política institucional durant un temps i després tornam a la nostra feina. Casta ho són tots els que s’apoltronen i els partits que volen continuar mantenint els privilegis per a uns pocs, que mai són la gent del carrer, com nosaltres.

Ciutadans està en una greu crisi i Podem, des de la repetició electoral del 2019, ha perdut representació a totes les eleccions, com a Catalunya, la Comunitat de Madrid i Andalusia. Aquella nova política està ferida de mort?

— Podem i Cs no tenen res a veure. La formació taronja va ser potenciada per l’Íbex-35 perquè volia tenir “un Podem de dretes”. Nosaltres naixem d’un moviment ciutadà, i el que ha sofert el partit són atacs de tot tipus. Estam en un moment diferent, en què Podem ha demostrat que una altra manera de fer política és possible, deixant a part la corrupció, que no hi entri. Tindrem molta més força en les pròximes eleccions.

Què fa pensar que a les Balears es revertirà la tendència?

— Quan vàrem entrar al Govern hi havia molts dubtes de la nostra capacitat de gestionar, però hem demostrat que no només sabem gestionar, que no només ho feim situant la gent en el centre, sinó que ho hem fet millor que els partits tradicionals.

A les Balears, MÉS –i l’antic PSM– també és un partit tradicional.

— Em bas en la gestió que hem tingut a les nostres conselleries, i aquí ho deix.

El 2015 Podem va fitxar Juan Pedro Yllanes com a cap de llista a les generals i va encapçalar la candidatura autonòmica del 2019. Per què heu optat aquesta vegada per un càrrec intern?

— Ens hauria agradat que Yllanes hagués repetit, ha estat un vicepresident i conseller excel·lent. Ell va ser, com jo, diputat en el Congrés i en aquest cas seria el mateix. No som una persona coneguda ni mediàtica com ho era ell, però venim del carrer i creim que la gent del carrer pot fer política i ho fa millor perquè no té deutes amb bancs, amb les empreses i no devem res a ningú.

Com han estat les relacions amb MÉS i el PSIB?

— De socis respectuosos que tenien uns acords de govern que volien que es complissin. Malgrat les diferents maneres de veure les coses, tenim certs objectius en comú, i cap a ells anam.

Amb Unides Podem en el Govern, s’han assolit màxims històrics de turisme i de preus de l’habitatge, que són dues de les vostres grans banderes. Què ha fallat?

— L’habitatge és un problema que ve propiciat per les polítiques de lliure edificació, que són polítiques nefastes que només han augmentat els preus i, a causa d’altres qüestions com l’increment dels interessos, hi ha hagut una gran quantitat de desnonaments i ningú s’ha preocupat per les famílies. Som l’únic partit que aplicarà totes les eines de la llei d’habitatge estatal.

Per què vosaltres?

— Perquè tenim tant la valentia com la voluntat d’arreglar-ho. Quan deim que el 38% de vendes d’habitatges es varen fer a no residents, que és gent amb poder adquisitiu més alt, volem que es limiti aquesta compra, que Europa ja ha dit que sí, que es pot fer. Som l’única formació capaç de tirar aquestes mesures endavant.

MÉS i PSIB no tenen aquesta valentia?

— Jo sé la valentia que tenim nosaltres. M’estim més que tothom la posi damunt la taula i la demostri.

Però per dir que sou els més valents heu de conèixer la que tenen els altres.

— Que cadascú mesuri les iniciatives que ha tirat endavant amb anterioritat.

Fa més d’un mes vàreu demanar reunir-vos amb dos comissaris de la Unió Europea per analitzar l’excepció balear que permeti limitar la compra d’habitatges a no residents. Quina ha estat la resposta?

— No hem rebut cap resposta; actualment l’estan tramitant i hem demanat als eurodiputats del nostre grup que també pressionin. Voldríem que fos abans de les eleccions, no per poder tenir una fita electoral més, sinó per avançar més en aquest tema.

Tornaríeu a repetir la fotografia amb la Federació Hotelera, MÉS, el PSIB i El Pi per l’acord en la llei turística pel canvi d’ús?

— Som partidària de reunir-me amb tothom: amb les patronals, sindicats, societat civil… Sobretot en turisme, s’han d’arribar a consensos amb totes les parts. Per tant, és clar que s’ha de repetir. Una foto no implica unes polítiques. Si realment volem que les Illes avancin, hem de consensuar i fer una estratègia comuna a mitjan i llarg termini.

Us agradaria que El Pi fos un soci de govern a partir del 28 de maig?

— Volem governar amb els partits progressistes i estam convençudes que tindrem la força per fer-ho.

El candidat d’El Pi, Josep Melià, en una entrevista a l’ARA Balears, va assimilar Podem a Vox: “Els extremistes han d’estar a l’oposició”.

— És una falta de respecte i d’intel·ligència als votants d’Unides Podem i als d’El Pi, a qui prenen per beneits. No es pot comparar qui desenterra Aurora Picornell amb qui defensa qui la va afusellar.

Tornant a la llei turística, Yllanes va abandonar la votació com a signe de protesta perquè reclamava més avenços en transició energètica, tot i que per primera vegada s’obligava el sector a oferir un 3% de producte local (una àrea de Podem). 

— Yllanes estava molt trist perquè el sector hoteler havia perdut una oportunitat important de solaritzar els edificis, aportar a la lluita contra el canvi climàtic en un moment en què podria rebre subvencions de la UE per fer-ho. Jo també crec que han perdut una oportunitat molt interessant.

“No pretenem ocupar ni un sol metre de superfície cultivable amb plaques solars”. Yllanes va dir això el 2021, en una entrevista amb l’ARA Balears, però la realitat avui és la contrària.

— El primer que ningú pot fer és anar en contra del que marca la llei. La Conselleria ha de donar concessions o no en funció de la legislació. Si un partit defensa l’agricultura, som nosaltres i ho hem demostrat. El que hem de fer és arribar a consensos i veure com fer la transició energètica, que és necessària. El Consell de Mallorca ha d’establir els llocs, però la Conselleria no pot anar en contra de la llei.

Qui voleu que vingui a fer campanya a les Balears: Ione Belarra, Irene Montero o Yolanda Díaz?

— Qui preferesc jo? Ione Belarra, Irene Montero i Yolanda Díaz.

I Pablo Iglesias?

— Per descomptat; com més, millor.

Molts, fins i tot Díaz en l’entrevista amb Jordi Évole, diuen que Iglesias continua tenint molta influència dins Podem. Ho compartiu?

— Som membre del Consell Ciutadà Estatal i tenim una secretària general que marca les directrius del partit. Dir això és menyspreuar la figura de Ione Belarra, que és una persona amb moltes capacitats i un objectiu clar: fer més fort el partit per fer millors polítiques. No va ser just dir-ho en aquest moment.

Sense unes eleccions autonòmiques en les quals Podem es juga estar a les institucions, hi hauria aquesta baralla interna amb Sumar?

— Les eleccions autonòmiques van de governs autonòmics. És evident que com més força tens, millor afrontes les generals. Estic convençuda que som aquí, feim feina per aquestes eleccions, traurem molt bons resultats i arribarem a una confluència amb Sumar i farem Yolanda Díaz presidenta del govern d’Espanya.

La pròxima entrevista és a la candidata del PP, Marga Prohens. Quina pregunta li faríeu?

— Durant aquesta legislatura s’ha demostrat que es podia gestionar una crisi protegint els serveis públics, les persones i l’economia, al contrari del que va fer el Partit Popular en la crisi anterior. Us penediu d’haver aplaudit i votat les retallades de José Ramón Bauzà tant en la sanitat com en l’educació?