Unides Podem fa un alè davant que Sumar no arribi a les autonòmiques
La implantació de la plataforma de Yolanda Díaz a les Illes es complica per la presència de més partits a l’esquerra del PSIB, com MÉS per Mallorca
PalmaL’anunci que la plataforma Sumar, impulsada per la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, no arriba a les eleccions autonòmiques i municipals de maig del 2023 no ha agafat per sorpresa la confluència illenca d’Unides Podem (UP). De fet, el secretari d’Organització de Podem, Alejandro López, i el coordinador d’Esquerra Unida, Juanjo Martínez, exposen a l’ARA Balears que sospesaven aquesta decisió “des de fa mesos”. “Fa temps que deim que donam suport al projecte de Díaz, però en els comicis autonòmics apostam per la marca d’UP”, sosté López, que es marca Sumar com l’horitzó de l’espai a l’esquerra del PSOE.
El politòleg Pablo Simón assenyala que aquesta plataforma hauria tingut més facilitat per estimular-se “on no hi ha identitats plurinacionals”. A les Balears, amb la presència de formacions com MÉS per Mallorca i Més per Menorca a l’esquerra del PSIB, d’un caràcter purament regional, podria haver dificultat la implantació de la plataforma de Díaz, ja que a banda de l’espectre ideològic d’esquerra i dreta a les Illes també hi ha l’espectre identitari, com a Catalunya i al País Valencià. A més, no s’ha d’oblidar que els ecosobiranistes mantenen una aliança d’acció política amb Más País, un partit amb el qual Díaz se sent còmoda –ha fet actes amb Íñigo Errejón i Mónica García– i que neix d’una escissió de Podem.
La notícia deixa així via lliure a la confluència per mantenir el full de ruta que s’havia marcat. Així i tot, des de les dues formacions recorden la coalició formada amb MÉS per Mallorca en les eleccions generals del 2019. “En la meva primera roda de premsa com a coordinador, vaig dir que volíem un acord amb Podem i MÉS; ha estat la coalició més exitosa en unes generals”, remarca el coordinador d’EU. Els dos dirigents illencs posen en relleu que a les Balears la confluència gaudeix d’una bona salut. Mentre que a l’Estat la part de Podem intenta reduir la presència d’EU –amb el cessament d’Enrique Santiago com a secretari d’Estat per a l’Agenda 2030 com a exemple més recent–, a les Illes les relacions “són encara millor que el 2019”.
De fet, l’endemà de les eleccions andaluses, en què les disputes internes entre Podem i EU a l’hora de confeccionar les llistes varen acabar amb la formació morada fora de la candidatura, almenys de manera formal, els dos partits illencs es varen reunir per enllestir l’estratègia amb vista als comicis del 2023. “Teníem clar que l’espai d’UP continuava endavant; a les generals del 2019 vàrem ser de les autonomies amb un major èxit; aquí la marca es manté forta”, sosté López. “La relació és bona, de feina conjunta, compartim el model d’estat”, s’hi afegeix Martínez.
Simón es mostra menys optimista. “Que Sumar no arribi a les autonòmiques posa en una situació complicada la possibilitat que hi hagi una suma d’esquerres”, exposa. UP tindria així una doble problemàtica per als pròxims comicis, segons el politòleg. D’una banda, la formació morada ha entrat en tots els governs autonòmics i municipals que ha pogut, i “en les coalicions el soci minoritari es desdibuixa més, la qual cosa fa preveure que tingui dificultats per establir un cap de cartell”. Vox, per exemple, fins que va entrar en el govern de Castella i Lleó, no ha acusat gens de desgast, ja que s’ha limitat a donar suport extern a certs executius. La gestió, així, pot implicar “tenir el vent en contra per a la tasca que s’ha portat endavant en la legislatura”, segons Simón.
La incògnita Yllanes
D’altra banda, “hi ha hagut una descapitalització important de l’organització, la qual cosa ha fet que no hi hagi cares visibles en molts llocs i això ha portat a algunes discrepàncies”. A les Balears, el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, manté encara la incògnita de si es presentarà com a cap de llista a les següents eleccions autonòmiques.
La candidatura que compondrà la formació morada és plena d’interrogants, ja que hi ha diverses opcions: la presència o no d’Yllanes; el paper que tindrà la coordinadora autonòmica, Antònia Jover, que és diputada al Congrés, o si apostaran per altres figures com la vicepresidenta del Parlament, Gloria Santiago. “Yllanes és una figura coneguda; si vol repetir, estarem encantats, però també és veritat que no és la nostra única oportunitat, perquè tenim perfils amb experiència institucional”, recalca el secretari d’Organització del partit.
De fet, aquest dijous Yllanes es va reunir amb Díaz a Madrid per parlar de la reforma laboral i la transició energètica, però amb Sumar i el seu futur en el punt de mira, tot i que des de Podem mantenen silenci al voltant d’aquesta qüestió “per respectar les negociacions amb Madrid”.
Els resultats que es derivin dels comicis autonòmics determinaran si l’estratègia de Díaz de donar més protagonisme a la marca d’UP i centrar-se en les generals ha funcionat o si la possible continuació de la deriva electoral succeïda a la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó i Andalusia pot dificultar la força electoral de Sumar a les eleccions al Congrés i Senat. Així i tot, tant EU com Podem sostenen que la marca a les Balears “és forta i està assentada”.
En clau illenca, Pablo Simón apunta que les Balears són una de les comunitats governades pels socialistes que estan en perill de perdre’s. “Francina Armengol podria ser la més votada, millorant el suport, però podria ser que no sumàs perquè qui està a la seva esquerra no l’hi dona”, indica.
A més, s’ha de tenir en compte que les Illes són la comunitat que més es pareix al Congrés, segons el politòleg: dos partits d’àmbit estatal que s’han alternat l’Executiu, i regionalistes o nacionalistes que posen o lleven governs. “El PSIB ho té més fàcil per sumar amb aquests, però ara mateix la dreta ve molt forta”, subratlla. “A UP li passa que té MÉS per Mallorca i és un problema, ja que té més punts de fuita i complica l’equació per a l’esquerra”, conclou.
