L’unionisme va sondejar Cambridge Analytica per interferir en el 21-D

Fa mesos que, en alguns sopars i trobades empresarials de Barcelona, s’explica que un membre de l’alta societat catalana va muntar un dispositiu de 30 persones -hackers informàtics- per fer una campanya a les xarxes socials per interferir en les eleccions del 21-D. A principis de la tardor passada, quan a l’horitzó hi havia les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy, hi va haver un intent perquè l’empresa Cambridge Analytica -que va manipular la informació de més de 87 milions d’usuaris de Facebook per afavorir Donald Trump en les eleccions del 2016 als Estats Units- fes una campanya per incidir en els resultats electorals. Una campanya a les xarxes socials per generar un clima d’opinió favorable als partits constitucionalistes.

L’empresari Luis Conde, un prestigiós headhunter català, va rebre la trucada de Cambridge Analytica en què se li plantejava aquesta possibilitat. Conde nega la versió inicial: que fos ell qui contactés amb el director general de política global de l’empresa britànica, Mark Turnbull, tal com apunta una font de la mateixa consultora, que sosté que hi havia un grup d’empresaris catalans preocupats pel moviment independentista que estaven disposats a pagar les despeses de la campanya. El caçatalents assegura que desconeix per què van contactar amb ell i tampoc confirma que fos Turnbull el seu interlocutor durant la trucada: no recorda el nom de la persona que el va abordar. Segons Conde, algú dels Estats Units va fer de pont perquè Cambridge Analytica truqués a la seva porta i oferís els seus serveis per fer decantar la balança electoral. Fonts oficials de l’empresa britànica neguen que fossin ells els qui acudissin al headhunter català: “Mai ens comuniquem ni seleccionem clients. Les reunions són sempre per petició dels partits/clients”.

Conde manté que va desentendre’s totalment d’aquesta qüestió i que va traslladar la proposta a un grup de polítics i empresaris perquè l’analitzessin. No vol confirmar el nom de la persona que va seguir amb els contactes, tot i que en aquest escenari sorgeix la figura de Juan Arza, llavors secretari d’estudis polítics del PP català, antic membre de Societat Civil Catalana i actualment integrant del patronat de la Fundació Joan Boscà -un ens lligat a la causa unionista-. Consultat per aquest diari, Arza ni confirma ni nega aquestes converses amb Cambridge Analytica, uns contactes en què hauria plantejat a la consultora que hi havia diferents empreses de l’Íbex-35 disposades a sufragar la campanya. “L’ARA és propaganda pura i dura”, va limitar-se a dir Arza, molt molest amb unes informacions que no va negar.

Societat Civil Catalana assegura que aquests contactes no es van arribar a produir en nom seu. Fonts de la plataforma adverteixen que Arza ja no forma part de l’entitat i que tampoc estaria “autoritzat” ni tindria “consentiment” per dur a terme aquestes converses. En tot cas, admeten que tenien coneixement de l’existència d’aquests contactes, ja que comparteixen trobades i grups de discussió amb diferent gent de l’espectre unionista i aquest era un tema que havia sorgit en més d’un debat. D’altra banda, Josep Ramon Bosch, president de la Joan Boscà, també nega qualsevol implicació de la fundació en aquest afer.

Sigui com sigui, el temps se’ls va tirar a sobre i la iniciativa no va fructificar. Aleshores encara no s’havia destapat l’escàndol de Cambridge Analytica, que van avançar en una investigació periodística el New York Times i The Observer. La consultora, que formava part de SCL Group, va manipular dades d’usuaris de tot el món, primer per interferir en les eleccions nord-americanes entre Hilary Clinton i Donald Trump i després també en el cas de la campanya del Brexit, fent decantar la balança a favor dels partidaris d’abandonar la Unió Europea. Dos escàndols que van portar l’empresa a desaparèixer la primavera passada.

Afectació a Espanya

Prop de 137.000 ciutadans espanyols podrien haver-se vist afectats per la filtració de dades de Facebook, a les quals va tenir accés Cambridge Analytica. Va ser a través de l’aplicació Thisisyourdigitallife, que permetia accedir a la informació personal i a la dels contactes dels usuaris que se la descarregaven. La consultora va fer servir aquesta informació per desenvolupar un programa destinat a predir les decisions dels votants i influir en el seu vot, amb propaganda personalitzada i, fins i tot, creant notícies falses.