Jordi Casassas: "La unitat independentista és l'única forma d'ampliar la base"

Prada de ConflentLa 56a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) se celebra a Prada de Conflent del 17 al 23 d’agost amb el lema "Països Catalans: resistència i societat democràtica". El seu rector, Jordi Casassas (Barcelona, 1948), atén l’ARA, després que el panorama polític del país hagi canviat de ple, cosa que els ha impulsat a fer un manifest contra la "barbàrie" de Vox a les Illes Balears, mentre esperen amb prudència el nou context al Principat.

El lema d’enguany apel·la a la resistència. Com veu el país?

— El concepte és de resistència evident en segons quins territoris, però també al Principat en un altre sentit. Hem de resistir a processos que de vegades són nostres, d’altres de Madrid, de la UE o el món. Defensem la cultura, la llengua, les institucions i història del conjunt dels Països Catalans. Les amenaces són nombrosíssimes.

Quina clau veu per fer front als diferents reptes?

— El primer element imprescindible és prendre’n consciència i el segon, acordar al màxim el diagnòstic. La paraula clau és unitat, la unitat d’acció és imprescindible. És una utopia? No ho sé, ja ho veurem. De moment, tenim l’experiència de poca unitat. Sense un mínim d’unitat no farem res.

Com s'aconsegueix aquesta unitat?

— Dins de l’independentisme és bàsica. És l’única forma d’ampliar la base. L’altra fórmula, que era l’erosió de l’enemic, s’ha comprovat que és contraproduent. A les proves em remeto, hem perdut la majoria [independentista] i hem acabat perdent el nord.

¿S’ha de tornar una mica a les bases de llengua, cultura i la nació?

— La segona part del nostre lema és societat civil democràtica. No podem deixar el país només en mans del món polític. Cap democràcia funciona sense una societat civil potent. Per tant, lligar la democràcia, que en aquest moment ho necessita tot, amb l’organització potent d’una societat civil, que l’hem tinguda. No em refereixo només a l’ANC o Òmnium, que també.

Quin futur veu en l'UCE? Com es projecta?

— Hi ha una sèrie de gent que periòdicament fa estendre la idea que l'UCE tal com és no funciona i que ha perdut el seu valor i funcionalitat i que cal liquidar-la o reordenar-la d’una altra manera. L'UCE ha d’estar amatent, però hi passa molta gent que pel sol fet d’haver-hi passat té una visió del món diferent, compleix una missió d’universitat d’estiu per combinar els coneixements universitaris no oficials i és un lloc de trobada crítica, de contrast i també de lleure.

¿S’han posat en contacte amb el nou govern d’Illa? ¿Li explicaran la utilitat de l’UCE?

— Amb el mateix president i consellers. El govern de Montilla ens havia ajudat especialment. Farem aquests contactes i esperem que ho segueixin entenent. Respecte i prudència.

Però no ha vingut el president ni cap membre del Govern.

— Ens hi vam posar en contacte i vam convidar alguns consellers. Segurament [en el futur serà diferent], però ara era tan tendre tot que era impossible de pensar que pogués ser.

Puigdemont havia de venir aquí a l’UCE, tot i que no ho va acabar fent. Com veu el seu paper?

— No ha vingut per temes familiars, no sé si polítics. El seu paper és un paper simbòlic i important, d’un activisme important, i està fent una funció des de l’exili important.

¿Creu que es podrà refer l’entesa entre els diferents lideratges independentistes?

— Ai, ai, ai! No et puc contestar el que m’agradaria perquè sí, que sí. Han de passar bastants coses i no és el moment de dir-les. Potser sí que passarà.