Urkullu demana perdó a les víctimes de tots els grups terroristes que han actuat al País Basc

Sant SebastiàEl lehendakari, Iñigo Urkullu, ha demanat aquest dimecres perdó a les víctimes de totes les organitzacions terroristes que han operat al País Basc, entre les quals ha citat ETA, però també els GAL i el Batallón Vasco-Español. Ha reconegut que al govern basc li va faltar "intel·ligència emocional" amb les víctimes, perquè hauria hagut de "reaccionar abans i fer-ho millor", i ha anunciat que iniciarà una "nova etapa "en aquesta matèria.

Urkullu ha fet aquesta reflexió durant la inauguració de la jornada de treball i reflexió sobre Víctimes del Terrorisme i Societat, que ha reunit associacions de víctimes de tot Espanya a la Cambra de Comerç de Sant Sebastià i en què ha participat també el director de la secretaria de Pau i Convivència del govern basc, Jonan Fernández, i la directora de l'Institut Basc de la Memòria, Aintzane Ezenarro, entre d'altres.

Una nova etapa

El lehendakari ha remarcat que el govern basc vol iniciar una "nova etapa en matèria de víctimes", assentada en els pilars d'"un sincer sentiment autocrític", la "defensa d'un mínim ètic i la voluntat d'unir" les víctimes amb la societat. Urkullu ha dirigit les seves paraules a un auditori integrat per més de 120 víctimes i líders de les associacions que les representen, entre els quals es trobaven Ángeles Pedraza, de l'AVT, o Asun Olaeta, de la plataforma d'amenaçats per ETA Zaitu, a qui Jonan Fernández ha rebut un per un a l'entrada de la Cambra de Comerç guipuscoana.

Després de remarcar el caràcter de "reconeixement institucional" de l'acte, Urkullu ha remarcat que el "primer pilar" per a la "nova etapa" que vol iniciar és la "reflexió autocrítica". En aquest sentit, ha recordat que el 2006 i 2007 va presidir la comissió de drets humans del Parlament Basc, en la qual va tenir l'oportunitat d'expressar una "clara petició de perdó", però ha volgut tornar a reiterar aquest missatge "com a lehendakari".

Urkullu ha reconegut que "van arribar tard a la sensibilitat i resposta que es mereixien les víctimes", i ha volgut "tornar a demanar perdó" a totes elles, però "especialment a les produïdes en les dècades dels 70, 80 i 90" per la "desatenció institucional" que van patir les víctimes d'ETA, "així com les del GAL, Batallón Vasco-Español o grups similars".

"Hauríem hagut de reaccionar abans i fer-ho millor", ha reiterat, i ha reconegut que a partir dels anys 90 "la intensitat de la divisió política va desdibuixar la unitat en la solidaritat amb les víctimes i el rebuig a la violència". Ara, "sense l'amenaça del terrorisme d'ETA", moltes víctimes viuen amb "inquietud" pel "temor" que es construeixi el futur basat en la "desfiguració del passat", ha indicat. Pel que fa a això ha mostrat el "compromís inequívoc" del govern basc perquè el futur s'assenti en el "reconeixement del dany injust provocat" i en el rebuig a "qualsevol forma de terrorisme o violència o a la pretensió de la seva legitimació".

Per això s'ha compromès al fet que la "memòria i l'honor de les víctimes no puguin ser relegats per una mirada al futur que oblidi el passat", ja que no es pot "girar full" sense "clarificació, reconeixement, ni crítica explícita sobre el que ha succeït". El govern basc "s'oposa i s'oposarà a qualsevol història justificadora de la violència o de les vulneracions dels drets humans", ha subratllat Urkullu, que ha considerat que aquest és el "mínim ètic indispensable per construir el futur".