El PNB no fa presoners, encara que sigui el lehendakari

VitòriaLa direcció del PNB ha tirat pel carrer del mig. Sense mitges tintes, tot i que la seva decisió arraconés la persona que fins fa poc era el seu principal actiu. Ni relacions personals, ni res. El PNB no fa presoners. Iñigo Urkullu ha estat la víctima de la direcció d'un partit que veu com els seus pèssims resultats electorals vaticinen el possible sorpasso d'EH Bildu, l'altre gran referent del país. La decisió podria haver estat dura, però la filtració a El Correo de divendres deixa clar que ha estat traumàtica. Aquí el fons és la forma. Urkullu no ha dit a l'Euzkadi Buru Batzar (EBB) que no volia seguir, sinó que ha anat al revés: la direcció del PNB ha assenyalat la porta a Urkullu.

El distanciament entre Andoni Ortuzar i Iñigo Urkullu s'ha anat coent a cop de derrota electoral. Fins fa poc eren persones molt properes (fins i tot amics); es coneixen de joves militant a les EGI (les joventuts jeltzales); formaven part del grup que es va conèixer com els jobubis –jóvenes burukides bizkainos–, al qual també pertanyien altres dirigents com José Luis Bilbao o Aitor Esteban. Aquest grup ha dirigit el PNB, si exceptuem els quatre anys en els quals Josu Jon Imaz hi va estar al capdavant (2004-2008) des que Xabier Arzalluz va marxar. Era la generació post- Arzalluz. Cal recordar que Urkullu va ser president de l'EBB (2008-2012) abans de ser lehendakari. Qui el va substituir? Per descomptat, Andoni Ortuzar.

Els qui coneixen l'encara lehendakari saben que, si li haguessin plantejat no repetir com a part del rejoveniment del partit, segurament hauria acceptat anar-se'n. Però el que no podia consentir és que es carregués contra ell i el seu govern, fent-lo responsable directe i únic dels mals resultats electorals. Davant la indecisió de l'EBB, Urkullu es va continuar postulant, fins i tot opinant de qüestions que pertoquen al partit i no al lehendakari i posant-se, d'aquesta manera, en terreny pantanós; fins que la situació s'ha fet insuportable. Perquè el temps electoral s'empetiteix i perquè el deteriorament de la marca s'accentua.

El PNB sap des de fa temps que ha de fer una reflexió interna que el porti a una nova estratègia guanyadora. La realitat li està dient que cada cop s'està allunyant més de la societat basca i, sobretot, de les noves generacions; que ha de dissenyar un nou model de governança perquè la gestió que està fent de matèries com l'educació o la sanitat li està passant factura. Per falta de temps o per falta d'idees, o per totes dues coses, el cert és que no ha estat capaç de donar resposta a aquest canvi de cicle. L'elecció d'Imanol Pradales com a candidat ve a rejovenir el partit (té 15 anys menys que Urkullu), però insisteix en el mateix perfil polític i de gestió.