REFERÈNDUM DE L’1-O

Les urnes del pla B que no es van arribar mai a activar l’1 d’Octubre

Eren receptacles transparents, de plàstic i plegables que podien substituir les oficials si eren interceptades

Les urnes del pla B que no es van arribar mai a activar l’1 d’Octubre
Núria Orriols
15/03/2019
4 min

BarcelonaEls esforços per garantir que hi haguessin urnes per al referèndum als més de dos mil col·legis electorals habilitats a tot Catalunya va portar la cúpula de l’1-O a engegar plans alternatius. L’objectiu era que si un d’aquests operatius fracassava, els altres no ho fessin. Si els cossos policials de l’Estat interceptaven les urnes que es van fer servir finalment l’1 d’Octubre -una empresa difícil, perquè a finals d’agost ja estaven repartides en vuit magatzems i, a mesura que s’acostava el dia D, en quaranta naus més petites-, hi havia un pla alternatiu.

Després que el Govern descartés la compra d’urnes per la via oficial pel marcatge de la Fiscalia, les discrepàncies dins l’executiu i el control de les finances per part de l’Estat, es van activar diferents vies per tenir els receptacles. El pla A, que va acabar triomfant, van ser les urnes fabricades a la Xina. Pagades per un particular, tal com relaten els periodistes d’aquest diari Laia Vicens i Xavi Tedó a Operació Urnes (Columna, 2018), van arribar en vaixell al port de Marsella i l’1-O van ser als punts de votació, després de passar per una nau del Riveral (Catalunya del Nord) i distribuir-se en tres fases al territori fins a centenars de cases particulars o maleters de cotxes.

Però hi havia un pla B, que no es va arribar a executar mai del tot, per si tot fallava. Hi havia unes 6.500 urnes a la rereguarda per si en l’últim moment les oficials topaven amb la policia. Bàsicament perquè si l’Estat interceptava el primer lot ja no hi havia temps de fer una nova comanda a la Xina: el trasllat per mar durava gairebé un mes. De fet, per aquest mateix motiu l’encàrrec es va fer ja al mes de juny.

Les urnes “ikees”

Aquestes urnes, a les quals ha tingut accés l’ARA, venien desmuntades i calia que els organitzadors del referèndum a cada municipi les muntessin seguint un full d’instruccions. De fet, les anomenaven ikees -van ser dissenyades per un enginyer- perquè tenien l’aspecte d’un producte d’aquesta empresa sueca i a les instruccions admetien irònicament que s’havien elaborat “amb el seu suport inspirador”. També informaven de manera sorneguera que el text i el disseny eren obra de “ Juan Carlos I, el preparao ”. Aquests receptacles transparents estaven fets d’un material resistent derivat del plàstic.

El kit preparat per substituir les urnes oficials estava format per sis peces -comptant els laterals, la base i la tapa-, argolles, pius de bloqueig i les brides vermelles que s’incorporaven al final. L’escut de la Generalitat, que també van acabar lluint les oficials, era un adhesiu que venia a part i que s’havia d’enganxar en un lateral. Pel que fa al pagament, així com les urnes de la Xina les va comprar el Lluís, el pseudònim sota el qual s’amaga l’activista que va pagar de la seva butxaca les deu mil urnes utilitzades per al referèndum, aquestes tampoc van ser assumides per l’executiu. De fet, l’operatiu es va dur a terme d’amagat de la majoria de consellers, que desconeixien qui va pagar les urnes que hi havia als col·legis l’1-O. Si les oficials van costar uns 100.000 euros, segons fonts coneixedores de la compra, aquestes es van quantificar en uns 80.000 euros, que van aportar fins a quatre donants.

Les peces també es van fabricar en tres empreses diferents, dues a Catalunya i una al País Valencià, que no tenien relació entre elles, de manera que es van elaborar làmines de plàstic per separat. El transport també era molt més senzill que el de les urnes habituals, ja que ocupaven menys i no s’intuïa que era material preparatori per a la consulta, prohibit per la Fiscalia. Tenien, però, un problema: el muntatge. Refiar-se només d’aquest model podia haver generat centenars d’incidències el dia del referèndum, ja que s’haurien d’haver enllestit durant la mateixa jornada, que va acabar estant protagonitzada per la violència dels cossos policials. El temps estimat per muntar-les, com ha pogut comprovar l’ARA, és d’aproximadament un quart d’hora.

Ja amb l’encàrrec de les urnes de la Xina en marxa, es va preparar un operatiu per si era necessari distribuir les urnes plegables a última hora. El pla B que només entrava en acció si fallava l’A: les peces de les 6.500 urnes van estar a punt en un magatzem del Principat per si algun col·legi les necessitava durant la jornada de votació. Són les mateixes urnes que aquesta setmana ha exhibit l’exconseller de Cultura Lluís Puig, exiliat a Bèlgica, a través de les xarxes socials -de les quals també se’n va fer ressò Vilaweb -, i que se sumaven a unes 3.000 més de recanvi de les oficials que es va decidir guardar a la nau del Riveral, a la Catalunya del Nord, per si els cossos policials localitzaven algun dels magatzems on es custodiaven.

Avui, coincidint amb la manifestació a Madrid per reivindicar el dret a decidir i en ple judici del Procés, es volen mostrar reproduccions també de les urnes alternatives. Amb la intenció de donar suport als líders independentistes ara jutjats al Suprem, volen acompanyar amb aquesta imatge el lema “L’autodeterminació no és delicte”.

stats