Un valencià més col·loquial i no obligatori: el model lingüístic de PP i Vox

ValènciaJa fa set mesos que el Partit Popular i Vox governen al País Valencià i, a poc a poc, les dues formacions van deixant entreveure el seu model lingüístic, en una proposta que ja podem dir que es basarà en fomentar un registre més col·loquial i, alhora, convertir l'estudi del català en una qüestió opcional, tant per a l'alumnat com per als treballadors de l'administració, incloent-hi, fins i tot, el professorat.

Si al juliol coneixíem que el valencià deixarà de ser llengua vehicular a tot el territori a partir del pròxim curs, i al desembre, que la reforma de la llei de plurilingüisme suposarà que siguin les famílies les que triïn la llengua d'ensenyament, aquesta setmana PP i Vox han fet públic que rebaixaran l'exigència del domini del català per treballar en la sanitat pública i que, fins i tot, estan estudiant eliminar el requisit lingüístic per als docents que han d'impartir classe en conservatoris i en alguns cicles tècnics i científics. Així ho va defensar el secretari autonòmic Daniel McEvoy en un esmorzar informatiu dimecres. "Cal plantejar-se en quins casos és imprescindible el requisit i en quins podríem mitigar-lo", va avançar l'alt càrrec d'Educació.

L'anunci ha coincidit amb la publicació de l'informe que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha elaborat sobre els nous criteris lingüístics del Consell. En el document, la institució assenyala que entén que l'executiu vulgui fer servir un model de llengua "natural i espontani" i més "pròxim als administrats", però censura que l'esborrany inclogui "solucions que s'aparten de les formes" que l'ens normatiu considera "principals" i que, a més, "se separen del registre formal propi de l'administració". En aquest sentit, recorda al govern que si seguís les solucions que l’AVL prioritza, "ajudaria a traure del marc polític l'elecció d'una opció o d'una alta".

La institució també es queixa que el text "eludix no sols l'explicitació de l’AVL com a autoritat normativa de referència", sinó també el seu paper "en la consolidació d’un model formal valencià". En aquesta línia, recorda que la seva llei de creació fixa que "les decisions de l'AVL hauran de ser observades per totes les institucions". És per això que considera "improcedent" que el govern vulgui estendre les seves propostes a la resta d'institucions de la Generalitat i a les administracions provincials i locals. Aquesta sospita s'ha vist confirmada perquè, en dies posteriors a la publicació del dictamen, la conselleria ha remès una carta a diversos d'organismes “amb la voluntat que estos criteris siguen compartits per totes les administracions públiques, els mitjans de comunicació, les editorials, les associacions, els col·legis professionals i les organitzacions sindicals”. De fet, i en declaracions a La Vanguardia, des d'Educació han defensat que creuen que l'informe de l'AVL avala en termes generals els seus criteris i han posat com a exemple que, en l'àmbit lèxic, de 80 propostes n'accepta 73.

Punts de conflicte

Tot i la lectura favorable feta pel departament d'ensenyament, el dictamen rebutja nombroses propostes. Entre elles, en destaquen algunes com l'ús en "escrits poc formals i en l'àmbit oral" de l'article lo, del numeral sixanta, de la terminació -eiximent (coneiximent en lloc de coneixement), de la terminació -iste (periodiste en lloc de periodista) o del cardinal en lloc de l’ordinal, entre d'altres.

Arran de les diverses polèmiques originades durant les últimes setmanes per les iniciatives del Consell amb relació al foment del català, des del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) han acusat el PP i Vox d'intentar "conflictivitzar" la llengua. "Busquen arraconar el valencià en benefici del castellà i impedir la seua expansió i normalització", han denunciat des de l'STEPV, que, al costat de 25 entitats més, ha impulsat la plataforma -NOS per reclamar al Consell que compleixi "les seues obligacions estatutàries de protegir el valencià i respectar-lo".