El vers lliure i díscol de Vox a Menorca

MaóLa darrera sacsejada interna de Vox, amb l’ordre de la direcció de l’estat de rompre tots els acords d’abast autonòmic amb el PP, no s’ha deixat notar a Menorca. El primer diputat que es desmarcà al Parlament, Francesc Cardona, hi continua, veient com plou al seu costat. I la consellera que inicià el mandat governant al costat del PP al Consell Insular, Maite de Medrano, ja ha superat amb escreix la crisi que provocà la ruptura del pacte. Ara, totes dues parts, ella i els populars, semblen viure bé el seu nou armistici. De Medrano no és al govern, però té una mitjana dedicació reconeguda de 30.000 euros anuals i ha passat de votar en contra del pressupost a donar suport a totes les iniciatives rellevants que presenta el PP.

Així i tot, el desconcert és gran, sobretot veient des de la distància com, tot i les ordres que arriben de Madrid, aquí ningú no es mou, tampoc a Mallorca. “Això ja no té remei, està tot rebentat”, pregona una veu interna, que considera que l’enemic és dintre. “El pitjor enemic de Vox són els mateixos membres de Vox. Mentre Vox intenta sobreviure com a partit, els seus càrrecs intenten sobreviure com a polítics, empesos pel seu interès particular i aferrats a la cadira”, afirma aquesta font.

Santiago Barber, el contraalmirall de l’Armada que el febrer fou nomenat coordinador del partit a Menorca, és una de les poques veus que assumeixen en públic les noves directrius d’Abascal. “Rompre els pactes amb el PP és una decisió que s’havia de prendre en algun moment”, diu. “No podíem continuar indefinidament així, ja que no se’ns va votar per donar suport al PP en el seu seguidisme al PSOE”. Encara més, Barber atribueix la resistència d’alguns càrrecs i el trencaclosques del partit a les Illes a “moviments interns, fruit de la diversitat d’opinions i circumstàncies que afecten els membres de la formació”.

Un d’ells és la consellera Maite de Medrano, qui, en donar suport extern decisiu al PP perquè faci valer les seves polítiques al Consell, tot i estar en minoria, “està seguint les directrius de la nostra direcció nacional”. I en remarca quina és la diferència. L’ordre d’Abascal afecta només els governs autonòmics, “però en principi no els locals”. Ja se sap que Vox no considera els consells insulars com a part de l’estructura de govern autonòmica.

A diferència del que pregona Abascal i que, segons Barber, ha estat la gota que ha fet vessar la paciència de Vox en la seva convivència amb el PP, Menorca –com Mallorca– acollirà menors immigrants procedents de les Canàries, malgrat no tenir places disponibles a la Casa de la Infància.

Ho anuncià el govern del Consell el 12 de juliol i, tot i que la decisió posterior d’Abascal de retirar suports, Maite de Medrano aprovà una setmana després, de la mà del PP, l’aplicació del decret llei del Govern que permetrà legalitzar les més de 3.000 cases que s’han anat construint sense permís al camp de l’illa. Com si res no hagués passat.

“Hem aconseguit deixar de banda la política i centrar-nos en quines necessitats tenen els menorquins”, ho justifica el president del Consell, Adolfo Vilafranca, qui insisteix que no hi ha pacte ni acord de cap tipus amb Vox. Simplement, la consellera díscola que va expulsar del govern a l’octubre i que el desembre li impedí d’aprovar els pressupostos ara dona suport a totes les seves modificacions de crèdit i a les iniciatives urbanístiques més compromeses. A canvi de res.

La consellera, que de moment manté silenci, va ser acorralada fa mig any pel seu propi partit a Menorca. Vox posà al capdavant de la direcció insular el número dos de la llista al Consell, Santiago Barber, qui cobriria la seva vacant en cas que dimitís, i Ricard Galí, l’exdirector insular a qui De Medrano ordenà destituir quan ambdós formaven part de l’estructura de govern al Consell. Així i tot, aquest “vers lliure” al partit i a les institucions de l’illa –també és regidora a l’Ajuntament de Ciutadella– va camí de consolidar-se com una opció real amb vista a les eleccions de 2027. No debades, a Vox entenen que la seva relació de respecte i suport al PP de Vilafranca els pot donar rèdit polític. Al PP, per contra, voldrien que l’efecte fos l’invers.

Del PP, precisament, en venia l’exdiputat Antoni Camps, quan el 2019 va ser nomenat primer coordinador de Vox a Menorca. Camps acabà dimitint el 2022 i el seu successor, Francesc Cardona, hi aguantà només fins un any més tard.

Els tres diputats que, encapçalats per Idoia Ribas, crearen l’associació Avanza en Libertad també es fixaren el febrer en un altre destacat càrrec del PP menorquí, Joan Huguet Rotger, perquè protagonitzàs el seu acte de constitució a Palma.

Contactes entre PPi Vox

Militant del Partit Popular des de 1983, l’exvicepresident del Govern i expresident del Parlament i del Consell de Menorca hi participà, i ha continuat mantenint contactes amb persones de l’entorn de Vox, partit al qual lloà públicament per primer cop en un article de premsa el mes d’octubre de 2021.

Però, consultat per aquest tema per l’ARA Balears, Joan Huguet ha deixat ben clar que el seu paper a Avanza en Libertad “no té absolutament res a veure” amb qüestions polítiques. “Hi vaig participar –diu– de la mateixa manera que també ho he fet en altres ocasions per entitats com l’Obra Cultural Balear”. Hi presentava el seu darrer llibre, La memoria que incomoda.

Tot i la maror contínua, tenir dos càrrecs díscols a les institucions de l’illa (Maite de Medrano al Consell i a Ciutadella i Francesc Cardona al Parlament i a Maó) no li està anant malament a la formació d’ultradreta.

A les darreres eleccions europees Vox ha passat a convertir-se en la tercera opció més votada pels menorquins, darrere dels partits estatals del PP i el PSOE. Concentra el 7,5% de l’electorat i, si es poguessin extrapolar els resultats a unes municipals i autonòmiques, el partit tindria ara representació a tots els ajuntaments de Menorca, excepte a Ferreries i es Migjorn Gran.