BarcelonaL'anunci del president espanyol, Pedro Sánchez, de convocar eleccions generals anticipades el 23 de juliol, en ple estiu, amenaça amb destarotar les vacances de milers de persones a les quals tocarà ser membres de meses electorals. En les últimes municipals i autonòmiques del 28 de maig, 181.728 ciutadans van formar part com a titulars de les 60.576 meses repartides per tot l'Estat, mentre que 363.456 van ser convocats com a suplents. ¿Hi ha alguna manera d'evitar-ho, sobretot si toca a algú amb les vacances programades o fora del seu lloc de residència? ¿Hi pot haver conseqüències legals per saltar-se el requeriment a la brava, com va passar amb la presidenta d'una mesa electoral de Mallorca que el 28 de maig va dir que marxava a prendre un cafè i no va tornar? Però la llei electoral preveu diverses excepcions. Quines?
L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha demanat a les Juntes Electorals de Zona que flexibilitzin els seus criteris d'admissió de les causes per no ser a les meses electorals i entenguin que les vacances són un esdeveniment familiar d'especial importància que no es pot posposar. També ha instat la Junta Electoral Central (JEC) a establir criteris unificats sobre les excuses de participació a les meses. La JEC s'ha avingut a acceptar que si la persona que havia d'acudir a una mesa havia comprat un bitllet per a un viatge abans de la convocatòria electoral –per tant, abans del 30 de maig, que és quan es va publicar el decret al BOE– i la cancel·lació ocasioni un "perjudici econòmic o un transtorn greu al sol·licitant", servirà com a excusa.
Més enllà d'això, també es considera motiu d'al·legació "la concurrència el dia de les eleccions d'esdeveniments familiars d'especial rellevància, que resulten inajornables" o en què "l'ajornament provoqui perjudicis econòmics importants", sempre que hi hagi una "relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat". Tot i això, el criteri és prou ampli perquè la Junta Electoral decideixi en funció del context i la instrucció recalca que l'interessat haurà d'"acreditar documentalment la previsió de celebració de l'esdeveniment" i també el seu caràcter "inajornable" o la despesa que li suposaria.
Amb la normativa que hi ha ara sobre la taula, els escollits tenen set dies de termini des que reben la comunicació que han de formar part d'una mesa per presentar-hi al·legacions. Entre la llista de causes d'impediment, distingeix entre les causes "personals", les "familiars" i les "professionals". Els criteris establerts són amplis i l'última paraula la tenen les Juntes Provincials de Zona, que analitzen cada cas. No hi ha dret a presentar un recurs contra la seva decisió.
En l'àmbit de les responsabilitats familiars, la JEC entén la condició de mare durant el període de lactància fins que el nadó tingui nou mesos. També tenir cura de menors de vuit anys o de persones amb discapacitat quan ha de ser "directa i contínua", o bé de menors de 14 anys quan s'acrediti que ningú més se'n pot fer càrrec, així com la cura d'un familiar fins al "segon grau de consaguinitat" (parella, pares, fills, germans, avis i nets).
Els majors de 65 anys són els que més fàcil tenen estalviar-se ser a les meses: hi poden renunciar directament (en el sorteig inicial participen totes les persones menors de 70 anys i l'únic requisit és saber llegir en el cas dels vocals i tenir el títol de batxillerat, de FP de segon grau o equivalent en el cas dels presidents).
També eximeix de ser a la mesa una situació d'invalidesa; la condició de pensionista d'incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa; la incapacitat temporal per a l'atur amb baixa mèdica; estar embarassada de més de sis mesos (o abans si la gestació és de risc) o estar de baixa per maternitat.
Ser a la presó o en un psiquiàtric seria una excusa vàlida, així com haver patit lesions o malalties que impedeixin fer les tasques que corresponen als membres d'una mesa. També s'acceptaria com a argument tenir una operació quirúrgica ja acordada o proves mèdiques importants aquell dia o a prop; ser monja de clausura o haver canviat la residència habitual a una altra comunitat autònoma quan es justifiqui adequadament. Els que hagin estat membres d'una mesa electoral almenys tres vegades en els darrers deu anys també poden estalviar-se una nova cita al col·legi electoral.
Els funcionaris i treballadors que el dia de les eleccions hagin de treballar a les juntes electorals, els jutjats o les administracions públiques amb funcions electorals poden evitar participar en les meses. També alguns notaris i els que hagin de prestar serveis essencials: metges, sanitaris, treballadors de protecció civil, bombers, directors de mitjans de comunicació, caps de serveis informatius i professionals que hagin de participar en esdeveniments públics el dia de la votació.
Aquesta és una creença molt estesa, però la instrucció de la JEC no ho preveu així. Sigui com sigui, el vot per correu ja es pot sol·licitar fins al 13 de juliol.
Els ciutadans que hagin de treballar en una mesa electoral cobraran almenys 70 euros, 5 més que a les generals del 2019. Però també hi ha una contrapartida: el càstig de no assistir o abandonar sense causa justificada la mesa pot comportar una pena de presó d'entre tres mesos i un any, o bé una multa econòmica. També pot ser perseguit aquell que, tot i haver estat citat, no es presenti el dia de les eleccions.
Es fa el sorteig per la composició meses electorals
Els ciutadans poden sol·licitar el vot per correu
Es publiquen les llistes electorals al BOE.
Comença oficialment la campanya
Ja no es poden publicar més enquestes
Dia de reflexió